Dim12062022

Darrera actualitzacióDil, 05 Des 2022 4pm

Back Estàs aquí:Inicio Medi Ambient Projectes Són compatibles els parcs eòlics i les àrees protegides marines?

Són compatibles els parcs eòlics i les àrees protegides marines?

Investigadors del CSIC participen en el projecte europeu COCONET, que tracta d'esbrinar si poden coexistir les àrees marines protegides amb els parcs eòlics. També establirà xarxes d'àrees protegides transnacionals, de manera que les espècies es puguin moure de forma segura entre elles.

¿Pot un parc eòlic marí ser una amenaça per a la biodiversitat?Les polítiques ambientals de la Unió Europea tenen entre els seus objectius protegir aquells hàbitats valuosos per la seva biodiversitat però també produir energia de forma neta. L'establiment d'àrees marines protegides i de parcs eòlics marins són línies essencials d'aquestes polítiques però ¿són compatibles? ¿Pot un parc eòlic marí ser una amenaça per a la biodiversitat?

És el que intenta esbrinar el projecte europeu COCONET, acrònim de " Towards Coast to Coast Networks of marine protected areas (from the shore to the high and deep sea), coupled with sea-based wind energy potential". Investigadors de 39 centres i universitats de més de 20 països treballen per esbrinar com poden coexistir ambdós, reserves marines i parcs eòlics, en els mars Mediterrani i Negre.

Els parcs eòlics, explica Enrique Macpherson, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC, participant de COCONET, sembla que perjudiquen algunes espècies marines però no altres. "Els majors inconvenients s'han relacionat amb la generació del soroll i amb l'alteració dels camps electromagnètics". El segon perjudicaria espècies que s'orienten per aquests camps, com els cetacis o peixos migradors.

"Sembla ser que els parcs eòlics  perjudiquen algunes espècies marines però no altres"

 

Sobre el soroll, segueix Macpherson, "cal tenir en compte que el d'un parc eòlic no és, en realitat, més molest que el dels motors de vaixell. I en un parc eòlic no es permetrien activitats humanes, com pesca o activitats esportives".

No obstant això, no s'han fet estudis amb espècies de la Mediterrània, adverteix aquest científic. Sí que s'han fet, encara que molt pocs, amb espècies de l'Atlàntic Nord, on ja hi ha algun parc eòlic marí. Se sap, per exemple, que espècies migratòries, com anguiles o salmons, modifiquen les seves rutes, encara que es desconeix el perjudici real en les seves poblacions.

"Alguns cetacis veuen alterades les seves capacitats d'ecolocalització, però s'adapten amb més facilitat a aquestes alteracions", explica Macpherson. "Les larves d'alguns peixos, com els llenguados, no es veuen alterades pel soroll generat pels molins. En aus marines, però, s'han detectat efectes negatius en algunes poblacions. El coneixement és, per tant, escàs i el repte molt important"

Àrees protegides en xarxa i transnacionals

El projecte estudiarà tot el que es relaciona amb la biodiversitat, de manera exhaustiva, en dues zones pilot: una, la compresa entre el sud del mar Adriàtic i el nord del Jònic, i l'altra, a la part occidental del Mar Negre.

Entre altres aspectes, s'estudiarà la biodiversitat existent, la connectivitat de les espècies entre les àrees protegides (facilitada pels corrents marins, o través de corredors biològics ...), la seva vulnerabilitat i la seva reacció davant diferents amenaces (contaminació química, contaminació acústica, presència d'espècies invasores, efectes potencials del canvi climàtic, entre d'altres). També s'estudiaran aspectes econòmics i sociològics, quins beneficis i canvis socials generen en els llocs on s'han creat aquestes reserves.

La protecció i gestió de la biodiversitat, diuen des COCONET, s'ha centrat fins ara a establir àrees protegides. Això és important però té molt poc efecte més enllà d'aquestes àrees. En conseqüència, l'objectiu que es proposen és establir xarxes d'àrees protegides transnacionals, de manera que les espècies es puguin moure de forma segura entre elles.

Aquest funcionament en xarxa permet assegurar l'èxit en el temps de les reserves marines i és clau en polítiques de conservació, tal com s'està fent a la Gran Barrera de Corall australiana o en altres zones dels nostres oceans. La connexió se sol fer mitjançant les larves planctòniques que tenen la majoria d'espècies marines, que permeten mantenir connectades localitats allunyades per desenes o centenars de quilòmetres. La connectivitat és clau en la conservació de les zones protegides ja que, davant qualsevol desastre ambiental, permet una ràpida recuperació.

Així, els investigadors es proposen ampliar les àrees marines protegides cap a l'interior i cap al fons del mar, així com examinar l'actual legislació per trobar solucions legals que permetin establir xarxes d'àrees protegides transnacionals.

En algun cas, els parcs eòlics podrien actuar com un punt de connexió entre les diferents àrees protegides.

Ubicació dels parcs eòlics

Paral·lelament, s'investigarà en quines zones poden establir parcs eòlics marins a la Mediterrània i al mar Negre. Es tracta que els parcs eòlics evitin, en principi, les zones marines protegides. Però hi ha la possibilitat que, en algun cas, els parcs eòlics puguin actuar com un punt de connexió entre les diferents àrees protegides. I és que, com que no estan permeses les activitats humanes en els parcs eòlics, s'obre la possibilitat que aquests es converteixin en zones segures per a les larves i juvenils d'algunes espècies, que serveixin per marcar un camí per etapes entre diferents àrees protegides.

En el projecte, que durarà fins a finals del 2015, participen molts països i investigadors de nombroses disciplines, per aconseguir una visió el més completa possible de la protecció ambiental. S'espera que els resultats serveixin per determinar les millors zones per establir parcs eòlics, així com per proposar la xarxa de reserves més adequada per conservar una de les zones més riques en biodiversitat del planeta.