Medi Ambient Projectes Dissenyen mètodes alternatius per conèixer el règim hídric dels rius temporals
Dissenyen mètodes alternatius per conèixer el règim hídric dels rius temporals
- Detalls
- Categoria: Projectes
-
07 Oct 2016
La Directiva Marc de l’Aigua Europea obliga a la gestió de tots els rius amb una conca superior als 10 km quadrats, però ignora l’existència de rius temporals. Un estudi revela que les entrevistes a veïns i les fotografies aèries són mètodes efectius per conèixer la situació dels rius efímers quan manca informació.
Quan no hi ha dades observables per falta d’estacions d’aforament, les entrevistes als habitants més pròxims als rius i les fotografies àeries d’ambients fluvials són mètodes eficaços per recopilar informació sobre el règim dels rius temporals, segons un estudi publicat a la revista Science of The Total Environment i signat pels investigadors Francesc Gallart, Pilar Llorens i Jérôme Latron, de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), i Narcís Prat, Maria Rieradevall i Núria Cid, del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la Universitat de Barcelona (UB).
Rius temporals: del flux abundant a la sequera
Els rius temporals són cursos d’aigua amb una gran variabilitat en el règim hídric, des del flux abundant de la primavera, fins a èpoques en què s’arriben a assecar completament. Això dificulta la diagnosi del seu estat ecològic amb les metodologies habituals, més pensades per als rius permanents. Alhora, les basses que hi queden quan no hi ha flux són reservoris de biodiversitat que paga la pena conservar.
Dissenyar noves eines per diagnosticar l’estat hidrològic i ecològic dels rius temporals i millorar-ne la gestió d’acord amb els objectius de la Directiva marc de l’aigua (DMA) de la Unió Europea és el principal objectiu de LIFE Trivers, un projecte finançat per la Unió Europea i liderat pel catedràtic Narcís Prat, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona.
Millorant la gestió dels rius efímers a la Mediterrània
«LIFE Trivers pretén omplir un buit amb què es troben els gestors de les conques mediterrànies: la manca d’eines que els permetin prendre decisions correctes a l’hora de determinar, primer, si un riu és temporal o no; segon, si la temporalitat és deguda a factors naturals o bé a l’acció humana, i tercer, com cal fer una diagnosi correcta de la qualitat ecològica d’aquest riu» declara Narcís Prat, coordinador del projecte europeu LIFE Trivers i cap del Grup de Recerca Fem-UB. En el projecte, també participen l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).
Segons el nou article científic, combinar les entrevistes a veïns i les sèries històriques de fotografies aèries d'alta resolució és una alternativa que permet substituir o complementar els registres de cabals i així avaluar el règim aquàtic dels rius temporals. En la recerca, els experts han aplicat el programari TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status), una nova eina desenvolupada en el marc de LIFE Trivers per caracteritzar l’estat ecològic dels rius temporals. Per validar la nova metodologia, els experts han inclòs a l’estudi les dades procedents de les tretze estacions d'aforament (instal·lacions amb dispositius tecnològics per obtenir dades hidrològiques) que hi ha actualment a les conques internes de Catalunya amb períodes recurrents de cabals nuls. En el futur, també caldrà actualitzar aquestes dades mitjançant observacions de professionals i ciutadans experts.
El programari TREHS és una nova eina desenvolupada en el marc de LIFE Trivers per caracteritzar l’estat ecològic dels rius temporals
TREHS incorpora les dades històriques disponibles sobre els cabals de cada riu, així com dades de simulacions fetes a partir de models d’escorrentia d’aigua. A més, permet obtenir o completar aquesta informació amb les entrevistes amb veïns i l’anàlisi de fotografies aèries.
«Aquestes estadístiques ens permetran determinar l’estat hidrològic del riu, saber si és temporal de manera natural o no, i ajudar en la selecció del calendari de mostreig i de les comunitats biològiques de referència més adequats al règim temporal», explica Francesc Gallart, investigador de l’IDAEA-CSIC i primer autor de l’article científic publicat a la revista Science of The Total Environment.
Primera reunió amb els grups de treball de l’acció COST SMIRES
TRivers també és un dels membres de l’acció COST SMIRES (Science and Management of Intermittent Rivers and Ephemeral Streams), finançada per la Unió Europea per ampliar i unificar el coneixement dels rius temporals i donar suport al seu reconeixement dins la gestió dels ecosistemes aquàtics. El 12 i 13 de setembre, la ciutat de Lió (França) va acollir la primera reunió de grups de treball COST SMIRES, amb la participació dels experts Francesc Gallart (IDAEA-CSIC), Núria Cid (UB) i Antoni Munné (ACA).
Aquesta sessió inicial del COST SMIRES, que està liderat per Thibault Datry, de l’Institut Nacional de d’Investigació en Ciències i Tecnologies per al Medi Ambient i l’Agricultura, va aplegar prop d’un centenar d’experts d’arreu del món. Tal com va subratllar l’expert Francesc Gallart, que desenvolupa la part hidrològica en el LIFE Trivers, «el principal problema en l’estudi i gestió dels rius temporals és la manca d’informació, agreujada pel fet que les estacions d’aforament, quan es disposa d’elles, no aporten informació sobre la presència o absència de basses d’aigua quan no hi ha flux superficial».
En opinió de Núria Cid, membre del Grup de Recerca FEM-UB i cap de projectes del LIFE Trivers, «el projecte SMIRES contribuirà significativament a obtenir dades de comunitats biològiques de diferents zones d’Europa amb característiques climàtiques diverses amb presència de rius temporals, i a aprofundir en l’estudi d’aquest ecosistemes a gran escala».
Al seu torn, el cap de Departament de Control i Qualitat de les Aigües de l’ACA Antoni Munné, va destacar que els rius temporals i intermitents han estat històricament poc atesos i se’n té poc coneixement per permetre una gestió acurada. Segons Munné, que també és membre del comitè de gestió de TRIVERS com a representant estatal, el COST SMIRES ha de permetre discutir i avançar en fórmules eficaces per poder aplicar el coneixement existent en l’àmbit de la gestió i preservació d’aquests ecosistemes aquàtics, que alhora són el recurs disponible per a altres activitats que cal compatibilitzar.
