Medi Ambient Projectes La pesca sostenible és rendible
La pesca sostenible és rendible
- Detalls
- Categoria: Projectes
-
28 Gen 2013
Un estudi liderat pel CSIC analitza la pesca al llarg de 13 anys en 53 països i jurisdiccions. Els països que apliquen el Codi de Conducta per a una Pesca Responsable de la FAO han millorat els seus recursos pesquers i tenen captures de major qualitat. La pesca més sostenible està a Canadà (costa Pacífica), Austràlia i Estats Units (costa Pacífica), la menys, a Turquia, Corea del Sud i Malàisia
Reduir la pressió pesquera dóna resultats beneficiosos en un termini de temps no massa llarg. Així ho demostra una investigació liderada per la investigadora del CSIC Marta Coll, de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) a Barcelona. El treball, en què s'analitzen les captures de 53 països i jurisdiccions al llarg d'una mica més d'una dècada, revela que aquells que han aplicat el Codi de Conducta per a una Pesca Responsable de la FAO han aconseguit millorar els seus recursos pesquers i estan obtenint unes captures de millor qualitat.
El treball, publicat a la revista Global Environmental Change, ha comptat amb la participació de la Universitat de British Columbia (Canadà), l'Istituto Nazionale vaig donar Oceanografia i vaig Geofísica Sperimentale (Itàlia) i l'organització ecologista WWF.
El Codi de Conducta per a una Pesca Responsable va ser desenvolupat el 1995 per la FAO, l'organització de les Nacions Unides per a l'agricultura i l'alimentació. El seu objectiu és reduir l'impacte negatiu de la pesca en l'ecosistema. Els experts estan convençuts que aquest Codi és una bona eina per a la gestió sostenible dels recursos pesquers. Tanmateix, el seu compliment és voluntari i els països que l'han signat l’estan incorporant a la seva legislació amb més o menys èxit.
D'altra banda, es creu que la manca de dades empíriques que avalin l'eficàcia d'aquestes mesures podria estar frenant en alguns casos la implantació del Codi. Això, obtenir aquestes dades empíriques, és el que es va proposar aquest equip de científics en abordar la investigació.
13 anys de pesca analitzats
El treball analitza les captures de 53 països i jurisdiccions, que suposen el 96% de les captures globals, del des de 1990 fins 2003. Per avaluar els beneficis ecològics del Codi, s'ha comparat el seu compliment amb cinc indicadors ecològics: el nivell tròfic de les captures (relacionat amb la mida de les preses capturades), el volum de la captura total, la producció primària (que és la base l'aliment dels organismes marins) necessària per generar els peixos capturats, és a dir, la captura total expressada en unitats de producció primària, l'índex de pèrdua de producció (la pèrdua que suposa per a l'ecosistema la captura, que de no haver estat atrapada podrien haver alimentat a altres organismes), i la probabilitat de sostenibilitat de la pesca.
Els països que han implementat el Codi tenen un menor volum de captures, però la qualitat i diversitat de la seva pesca és més gran
Una millora derivada d'una pesca més sostenible es reflecteix en una reducció en la captura total, així com en la producció primària requerida per generar la captura i en l'índex de pèrdua de producció, mentre que s'observa un augment en el nivell tròfic de les captures i en l'índex de sostenibilitat. I és que, tal com explica Marta Coll, tot i que els països que han implementat el Codi tenen un menor volum de captures, la qualitat i diversitat de la seva pesca és més gran. Això es reflecteix en el fet que han recuperat poblacions d'espècies de més grandària, com tonyines o bacallà, que tenen un nivell tròfic i un valor comercial més alts.
Posicions per països
En termes relatius, detalla Marta Coll, "els 10 països i regions que més han millorat la pesca, fent-la més sostenible el 2003 respecte al 1990, són: Estats Units (Costa Atlàntica), Namíbia, Xile, Dinamarca, Irlanda, Holanda, Portugal, Equador, Rússia (costa del Pacífic) i Alemanya. Al contrari, els països que han empitjorat per pescar de forma més insostenible en el mateix període són: Ghana, Filipines, Vietnam, Bangla Desh, Islàndia, Egipte i Sud-àfrica".
En termes absoluts, la pesca més sostenible (segons dades de 2003) és la de Canadà (costa Pacífica), Austràlia i Estats Units (costa Pacífica). La menys sostenible, també segons dades de 2003, està a Turquia, Corea de Sud, Malàisia, Xina, Perú, Ghana, Filipines, Marroc, Vietnam i Bangla Desh.
En el cas d'Espanya, apunta Coll, en termes relatius de millora respecte al 1990 és al lloc 14 i 15 (per costa Atlàntica i Mediterrània, respectivament), i en termes absoluts és al 10 i 14, respectivament. "Així que Espanya no seria dels pitjors, però clarament no és tampoc dels millors".
Coll, M., S. Libralato, T. Pitcher, C. Solidoro, S. Tudela. 2012. Sustainability implications of honouring the Code of Conduct for Responsible Fisheries. Global Environmental Change, 10.1016/j.gloenvcha.2012.10.017.
