Div03292024

Darrera actualitzacióDij, 29 febrer 2024 11am

Back Estàs aquí:Inicio Tecnologies físiques Ofertes tecnològiques Un nou mètode permet obtenir un mapa topogràfic de la còrnia en menys d'un segon

Un nou mètode permet obtenir un mapa topogràfic de la còrnia en menys d'un segon

Investigadors del CSIC han desenvolupat i patentat un mètode que permet obtenir un mapa topogràfic de la còrnia en menys d'un segon. La tecnologia suposa un avanç notable enfront de les tecnologies actualment disponibles per la seva rapidesa, elevada resolució i exactitud. El mètode, a més, es pot aplicar a l'obtenció de mapes d'elevació o perfils de superfícies en altres àmbits, des de la biomedicina a la microelectrònica. Entre els seus avantatges enfront altres sistemes, destaca la possibilitat d’obtenir el perfil de la superfície a una distància de treball més gran que l'habitual, sense tocar l'objecte (el que evita possibles danys) i fins i tot si l'objecte està immers en un fluid.

 Imatge tridimensional de la còrnia. Veure el interior de l'ull amb bona resolució és possible mitjançant la tomografia de coherència òptica (també coneguda per les sigles OCT), que obté imatges tridimensionals de la còrnia.

L'ús de la OCT, de fet, està molt estès entre els especialistes de còrnia i optometria, perquè permet veure la còrnia en la seva totalitat ràpidament i amb bona resolució.

No obstant això, el que fins ara no pot fer aquesta tècnica és obtenir un mapa quantitatiu d'elevació de la còrnia (un mapa topogràfic) amb els diferents gruixos i irregularitats. Això és així perquè, malgrat la seva resolució, l'OCT presenta una petita distorsió en la captura d'imatges, anomenada distorsió de rastreig, que es traduiria en unes mesures errònies.

Aconseguir aquestes mesures és essencial per planificar tractaments com la cirurgia refractiva o implants, o per ajustar lents de contacte. Per això, tot i els avantatges de l'OCT en la visualització de les estructures oculars, els especialistes han de recórrer a altres tècniques i instrumentals, de baixa resolució o més lentes, per mesurar les irregularitats en la còrnia (com els topògrafs corneals basats en anells de Plácido o en imatge de Scheimpflug).

Ara, un grup d'investigadors de l'Institut d'Òptica "Daza de Valdés" del CSIC ha desenvolupat i patentat un nou mètode que corregeix la distorsió de rastreig de la OCT. Per a la comercialització del mètode estan buscant empreses interessades a llicenciar la patent.

Liderats per Susana Marcos, investigadora del Laboratori d'Òptica Visual i Biofotònica, els investigadors han obtingut una sèrie d'algoritmes que permeten calibrar el sistema, corregir la distorsió i obtenir un mapa topogràfic de la còrnia. El gran avantatge del desenvolupament és que es pot aplicar directament a qualsevol sistema de OCT, sense haver de modificar l'equip.

Tal com explica Susana Marcos, "permet obtenir en menys d'un segon un mapa complet de la irregularitats de la superfície de la còrnia en tota la seva extensió". En una sola captura s'obté el mapa d'elevació de la còrnia anterior, la posterior i un mapa de gruix amb una alta exactitud, gràcies al nou sistema de calibratge, i mantenint la precisió dels equips OCT (a escala de micròmetres). La velocitat en l'adquisició evita, a més, errors associats al moviment del pacient.

De forma experimental, els investigadors han aplicat el sistema, amb èxit, en pacients normals (sense cap afecció ocular especial) i en pacients amb queratocon (un tipus de deformació progressiva de la còrnia) als quals se'ls ha implantat uns anells específics per a la seva correcció.

La implementació i validació d'aquesta nova tècnica, els resultats en pacients i comparacions amb altres topògrafs del mercat, han estat publicats a la revista Biomedical Optics Express.

L'interès que desperta la tecnologia és alt, a jutjar per les vegades que s'ha consultat l'article: és un dels més descarregats diàriament, i ha sobrepassat amb escreix la mitjana de descàrregues.

Les aplicacions no es limiten a l'exploració de l'ull. Susana Marcos, afegeix que es pot aplicar en general a l'obtenció del perfil de superfícies (profilometria), per obtenir "el mapa d'elevació de qualsevol estructura en la qual la llum tingui capacitat de penetració". Marcos afegeix que "l'ull, per la seva naturalesa, és perfecte per aquesta tecnologia, però també es pot usar per avaluar la superfície de lents o, usat en combinació amb l'endoscòpia, en aplicacions en camps com la cardiologia, dermatologia o oncologia, entre d'altres.

"Aquesta és una tècnica de no contacte", emfatitza Susana Marcos, "no toca la superfície que mesura [és la llum la que ho fa], el que és un gran avantatge si es tracta de materials o teixits delicats". Això suposa, a més, que es pot treballar a major distància que altres tècniques, i fins i tot mesurar superfícies que estan immerses en un fluid, amb una velocitat molt alta d'adquisició (fins a 100.000 punts per segon). Per comparació, una de les tècniques habituals, la microscòpia, obliga a situar la lent molt a prop del microscopi i a anar passant i variant l'enfocament progressivament, per veure tota la mostra.

 
Enrique Bustos
Gestor de Transferencia de Conocimiento
Instituto Química Física Rocasolano
Dpto. Comercialización
Tel.: (+34) 91 561 94 00 Ext 961712
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.