Aquesta molècula, desenvolupada i patentada pel CSIC, redueix la quantitat de productes químics necessaris per a l'emblanquiment del paper i proporciona una alternativa més respectuosa amb el medi ambient.
El passat 1 de setembre va arrencar el projecte europeu FutureMARES, que és finançat pel programa H2020 de la UE i busca proporcionar solucions social i econòmicament viables basades en els ecosistemes i els serveis que aquests proveeixen per a l'adaptació i mitigació dels efectes derivats del canvi climàtic als ecosistemes marins.
El projecte MER-CLUB, en què participa l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona, busca desenvolupar una tecnologia basada en l'ús de bacteris marins per a la degradació d’un compost tòxic del mercuri per millorar la qualitat del medi marí. Una substància que s’acumula en els sediments marins i s’incorpora a la xarxa tròfica.
Un estudi liderat pel CEAB-CSIC i el CREAF conclou amb resultats preocupants per la conservació del tritó del Montseny. L’estudi, recentment publicat, alerta que el canvi climàtic i els canvis de cobertura vegetal que patirà el Parc Natural del Montseny posen en risc la viabilitat a llarg termini d’aquesta espècie en risc d’extincio.
Un projecte liderat per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC busca respondre a les demandes de desenvolupament urbà sostenible i aconseguir una millor gestió dels recursos hídrics de la ciutat. Saber la concentració de contaminants orgànics emergents en l’aigua freàtica de Barcelona i la seva evolució en el temps són alguns dels objectius.
Un treball del CSIC i del CREAF destaca que les plantes silvestres són més fèrtils i resistents a les plagues que les varietats de cultius tradicionals gràcies a que les seves arrels alliberen substàncies que les ajuden a captar més nutrients i defensar-se de bacteris i fongs patògens de terra. Si es traspassessin aquestes propietats naturals a les varietats que es conreen, es podria millorar el rendiment agrícola i reduir els impactes ecològics de pesticides i fertilitzants industrials.
Un anàlisi encapçalat per l'Institut de Diagnòstic Ambiental i d'Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC) revela com varien els nivells de contaminació de l'aire a les ciutats. L'estudi, que s'ha ocupat de mesurar els nivells de Barcelona, valora la qualitat de l'aire segons les distàncies de les vies de trànsit i les diferents alçades dels edificis a la ciutat.
El projecte IMAQUA desenvolupa eines per monitoritzar la quantitat i qualitat de l'aigua a tota la xarxa de subministrament, des de la captació fins al punt de consum. Desenvolupen un sistema de control en temps real dels contaminants, que ajudi a la presa de decisions, i eines de visualització i simulació. És un projecte RIS3CAT i es posarà a prova a Sabadell i Barcelona.
El projecte MITICAP, que busca mitigar l'impacte de la pesca artesanal al Cap de Creus (Girona), inicia la seva segona fase després d'un exitós primer any. La iniciativa és una col·laboració de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) amb les confraries del Port de la Selva i de Cadaqués. Compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministerio para la Transición Ecológica.
