Un equip d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha desenvolupat una nova instrumentació basada en Internet de les Coses (Internet of Things en anglès) per al monitoratge de les aigües del litoral de Barcelona. A través d'una antena connectada a la xarxa comunitària The Things Network, els instruments poden connectar-se a Internet i transmetre dades a llarga distància per tota la costa barcelonina.
S'ha renovat el projecte ResCap que el 2018 ha permès replantar 450 gorgònies a la plataforma continental del Cap de Creus (Girona). Gràcies a l'estreta col•laboració entre científics i pescadors, aquest any se seguirà recuperant totes les gorgònies que quedin atrapades en les xarxes dels pescadors artesanals, per retornar-les amb èxit al seu ambient natural.
Són sensors ‘low-cost’ per mesurar la qualitat de l’aire en zones rurals. Les dades obtingudes es poden consultar, en temps real, a través de l’app captorAIR. A CAPTOR, ciutadania i científics col•laboren per abordar el problema de la contaminació per ozó a Europa.
Els residus de fàrmacs i productes de cura personal que es troben en l'aigua residual depurada poden afectar el metabolisme i la morfologia dels vegetals. Així ho mostra una investigació del CSIC, que té com a objectiu millorar els nivells de seguretat per a l'aigua residual tractada per al reg agrícola.
Les gorgònies seran replantades a les mateixes àrees on van quedar atrapades a les xarxes. Espècies creadores d'hàbitat, les gorgònies són essencials en la protecció de les larves i juvenils de peixos i crustacis. Liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, es fa en coordinació amb les confraries del Port de la Selva i de Cadaqués, i el suport de la Fundación Biodiversidad del MAPAMA.
Pescadors i científics exploraran els fons marins amb robots submarins per veure l'impacte de la pesca, i dissenyaran conjuntament noves tècniques de pesca més respectuoses. Liderat pel CSIC, i amb la participació de les confraries del Port de la Selva i de Cadaqués, el projecte es desenvolupa en una àrea declarada Lloc d'Interès Comunitari (LIC) de 9000 quilòmetres quadrats al Cap de Creus. Col·labora la Fundació Biodiversitat del MAPAMA, a través del Programa Pleamar, cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca.
Des que s'identifica un nou contaminant orgànic fins que es disposa de les eines i normatives per al seu control, quina recerca fan els científics? El cas dels contaminants en aigua és un exemple paradigmàtic d'una investigació que és llarga i complexa. I abasta des de la localització dels contaminants en la naturalesa, esbrinar la seva toxicitat, fins a establir límits i prohibicions, o desenvolupar tècniques d'anàlisi.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu forma part de la Xarxa Natura 2000, creada per protegir hábitats d’interès comunitari. El projecte LimnoPirineus, del programa LIFE+ de la Unió Europea i coordinat des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, hi fa tasques de restauració i preservació.
L'Institut de Ciències del Mar i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona participen en aquest projecte que implica a 16 països.
