Un estudi liderat pel CSIC analitza la pesca al llarg de 13 anys en 53 països i jurisdiccions. Els països que apliquen el Codi de Conducta per a una Pesca Responsable de la FAO han millorat els seus recursos pesquers i tenen captures de major qualitat. La pesca més sostenible està a Canadà (costa Pacífica), Austràlia i Estats Units (costa Pacífica), la menys, a Turquia, Corea del Sud i Malàisia
Investigadors estan treballant per seqüenciar genèticament el plàncton, conèixer les espècies que el formen i estudiar quines viuen a cada tipus d'aigua. Són noves tecnologies que, en un futur, permetran desenvolupar kits per analitzar la salut del mar a partir d'una sola gota d'aigua.
L'Institut de Ciències del Mar a Barcelona del CSIC participa en el projecte europeu DEVOTES, que avaluarà l'estat de salut dels ecosistemes marins. Després, els científics recomanaran a les autoritats europees mesures que puguin contribuir a l'ús sostenible de l'oceà.
Els abocaments d'hidrocarburs són una greu amenaça per als ecosistemes marins. Les decisions que es prenen davant d'un accident són crucials per minimitzar danys. Aquestes decisions depenen en molts casos de la predicció que es faci de l'evolució d'un abocament. La qüestió és: són suficients els sistemes de predicció actuals? Es poden millorar?
A bord de vaixell oceanogràfic García del Cid, l'octubre passat es va realitzar una campanya al canal d'Eivissa, per aplicar el sistema operacional desenvolupat pel projecte TOSCA.
Investigadores del CSIC han participat en un treball en el qual s'ha caracteritzat una nova microalga anomenada DE2009, que presenta una major capacitat de segrestar el plom que altres microorganismes estudiats fins ara, i que obre noves vies a la bioremediació. L'objectiu del treball era desenvolupar un mètode per determinar l'efecte tòxic dels metalls pesants és més ràpid i precís.
SCARCE estudia las diferentes posibles evoluciones de cuatro cuencas de la península ibérica en diferentes escenarios de cambio climático: el Llobregat, el Ebro, el Guadalquivir y el Júcar. El objetivo de este proyecto es desarrollar herramientas de ayuda a la toma de decisiones, que permitan anticiparse a los problemas, y que estarán a disposición de las entidades que deben gestionar recursos hídricos, tanto confederaciones hidrográficas, como empresas y entidades que gestionan embalses y presas, o comunidades de regantes.
Científicos del CSIC y de la Queen Mary University demuestran que a partir de un cierto incremento de temperatura los ecosistemas que fijan carbono expulsan más CO2 del que retienen. Según argumentan, un aumento de la temperatura global para mediados de siglo de 4 grados haría que los ecosistemas que actúan como sumideros de CO2 para mitigar el cambio climático se conviertan en fuentes de CO2. El trabajo se ha publicado en la revista Philosophical Transactions of the Royal Society of London B, y es destacado esta semana en las noticias de Nature.
Investigadores del Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua del CSIC, participan en el proyecto europeo EUSAAR, que se centra en el estudio de las partículas atmosféricas y su impacto sobre el cambio climático. El efecto de las partículas atmosféricas sigue siendo la principal incertidumbre en el cálculo del forzamiento radiativo, el índice que sirve para medir el calentamiento o enfriamiento del planeta. EUSAAR tiene como objetivo prioritario crear una red de monitorización de partículas atmosféricas y, además, unificar la metodología de análisis a nivel internacional. España participa con una estación de control del aire en el Montseny.
