Els organismes mixòtrofs combinen dues formes d'alimentació: poden fer la fotosíntesi i capturar preses. Segons un nou estudi de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC), aquesta estratègia mixta pot afavorir la producció de recursos marins quan falten nutrients o l’activitat humana en modifica la disponibilitat.
Permet millorar les prediccions sobre com interaccionen els microbis marins i es podria aplicar en estudis sobre canvi climàtic, bioremediació i també en altres camps com ara la medicina o l'agricultura. Ho ha desenvolupat un equip internacional liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC.
La qualitat de les dades és clau per desenvolupar polítiques mediambientals basades en evidències científiques. El projecte europeu MINKE, coordinat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, va celebrar el passat mes de juny la seva reunió de llançament de manera virtual. Els socis van aprofitar l'ocasió per explicar no només el paper i les responsabilitats de cada un, sinó també els principals objectius i accions previstes d'un projecte que pretén millorar la qualitat de les dades oceanogràfiques.
FuturEnzyme, un projecte europeu liderat pel CSIC, persegueix substituir els agents químics per enzims microbians que puguin incorporar-se en la fabricació de productes de consum. Desenvoluparan un mètode per identificar més ràpidament enzims que siguin eficaços, estables, que puguin ser produïts a menor cost, i portar la seva producció a escala industrial.
L'IDAEA-CSIC participa en el projecte europeu DSWAP-PRIMA que com a solució a l'escassetat de recursos d'aigua dolça, busca millorar la qualitat de les aigües residuals tractades (aigua reciclada), utilitzades cada vegada més en el reg agrícola, per la seva disponibilitat i els nutrients que conté. No obstant això, la seva utilització pot afectar la productivitat de les collites i la salut humana, a causa de la potencial aparició de patògens i contaminants de creixent preocupació, així com a la seva alta salinitat.
La campanya internacional SAGA (de l'anglès South Atlantic Gateway), liderat per experts de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat de Las Palmas (ULPGC) i l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), instal·larà en l'oceà ancoratges amb diversos sensors per estudiar com es comporten els corrents de l'Atlàntic Sud. Aquest instrumental permetrà coneixer millor la circulació global profunda, que és clau en l'equilibri climàtic del planeta.
L’objectiu d'aquest conveni de col·laboració és l’execució de programes d’investigació conjunts, i intercanviar informació en relació al tractament, seguiment de la qualitat i la gestió de l’aigua. Una acció prevista en el marc del conveni es el projecte RESTORA en la Estació Depuradora de Palamós, on s'ha instal·lat un àrea pilot experimental per investigar la recarrega gestionada d'aqüífers.
És un experiment clau del projecte Plastic0Pyr, i avaluarà la degradació de materials plàstics, bioplàstics i material natural en els rius de muntanya. Les dues parts confien a crear sinergies que permetin estrènyer relacions i assegurar col·laboracions futures en la investigació de la preservació mediambiental.
Un estudi del CSIC constata que les zones on no es pot pescar estan contribuint a la recuperació, en pocs anys, d’espècies com el lluç, una de les més venudes i de major interès comercial al Mediterrani. L’efecte de la reserva afavoreix especialment els individus juvenils i contribueix a un augment de les seves captures al voltant de la zona on es prohibeix pescar.
