R+D CSIC

Conversa amb Frederic Bartumeus sobre un projecte per estudiar l’expansió de la Covid-19

Parlem amb Frederic Bartumeus, investigador del CEAB-CSIC i del CREAF, que colidera un projecte per estudiar l’expansió de la Covid-19 mitjançant geolocalització al costat de Javier Ramasco, de l’Institut de Física de Sistemes Complexos (del CSIC i la Universitat de les Illes Balears). L’equip estudia la mobilitat de la població durant el confinament per obtenir dades sobre el risc de transmissió.

• Quin és l’objectiu del projecte?

En els propers mesos anem a prendre mesures per al desconfinament gradual de la població. La mobilitat en el territori tornarà de forma progressiva la mobilitat i els contactes entre persones augmentaran. Per comprendre millor com evoluciona la dinàmica de propagació de la malaltia Covid-19, cal comprendre com reapareixerà la mobilitat al territori i per sectors socials (edats, gènere, tipologia de treball), així com el seguiment d’altres micro-canvis que es produiran en el nostre comportament social, segons les mesures de desescalada que es vagin prenent.

• Quin és el valor de fer aquest seguiment de geolocalització per a la investigació de Covid-19?

Comprendre la mobilitat al territori i els canvis en relació al grau de distanciament social com a població al llarg de l’any, són claus per avaluar el risc de nous brots en diferents parts del territori. Això pot permetre ajustar certes normes de conducta, com minimitzar certs tipus de mobilitat i comportaments de risc, en una situació cada vegada més complexa, en la recerca de tornar a la normalitat de forma gradual. Per a això, es necessiten dades d’alta resolució que permeten no tant predir què passarà, la qual cosa és molt complexa, sinó plantejar escenaris de desescalada gradual per regions o per sectors d’edat o treball.

• En quin moment planegeu que estarà llest i a punt per a la presa de mesures?

Des de fa un mes estem treballant amb dades de telefonia mòbil que estem integrant en un model epidemiològic. Això ens permetrà veure la relació entre mobilitat i aparició de nous casos, de manera que podrem plantejar els diferents escenaris que comentàvem. Explorarem diferents marcs de modelització des de models mecanicistes, que es basen en teoria fonamental epidemiològica, fins a models orientats a una perspectiva big data i d’aprenentatge automatitzat. Així mateix, el 15 de maig vam llançar una primera enquesta sobre mobilitat i contactes socials, amb la qual pretenem comprendre millor què significa realment la nostra “nova normalitat”, quant a comportament i contactes socials, quina quantitat de contactes diaris tenim amb altres persones, qui són i com es produeixen aquests contactes, etc. Les dades permetran avaluar millor possibles escenaris de risc i, des del CSIC, esperem poder proposar a Govern mesures d’actuació o, al menys, determinar quines haurien d’evitar.

"Pretenem comprendre millor què significa realment la nostra «nova normalitat», quant a comportament i contactes socials"

Al juny llançarem una aplicació de mòbil per a l’estudi de la mobilitat i comportament social que ens permeti realitzar més enquestes (via mòbil) o rebre informació geolocalitzada en relació a tipologies de contactes socials que els usuaris vulguin compartir de forma voluntària. També donarà als usuaris la possibilitat de compartir dades dels seus moviments, recollits en un fitxer mitjançant el GPS del seu mòbil, de forma voluntària i anònima per al projecte. En cas de ser positius, poden compartir aquests fitxers amb sanitaris que estiguin realitzant el seguiment de casos i control epidemiològic. A més, l'aplicació servirà per donar informació útil als ciutadans i ajudar a prevenir certs comportaments de risc. Aquests microdades de comportament social i mobilitat poden ser molt importants per apropar a la nostra realitat quotidiana possibles escenaris de futur.

• ¿Entraria en conflicte amb la privacitat de les dades?

La geolocalització d'alta resolució (GPS) és l'única dada personal que recolliríem. Les dades de telefonia mòbil se'ns cedeixen de manera agregada i anònima. En les enquestes no recopilem cap dada de tipus personal. En l'aplicació mòbil, l'única dada que es considera personal és el de GPS. Aquesta dada la obtindríem de manera anonimitzada i es transmetria de forma encriptada a un servidor CSIC segur. Just ara, estem elaborant tota la documentació necessària per passar els deguts filtres ètics i de protecció de dades i poder comptar així amb la participació ciutadana per a l'obtenció dels mateixos. Podem assegurar que mai podrem identificar, ni que volguéssim, a les persones que vulguin contribuir amb les seves dades des de l'app. Tampoc podrem associar les seves respostes ni trajectòries a cap tipus d'identificador personal. El nostre equip ja té experiència en el desenvolupament d'aplicacions de mòbil, que hem fet servir per a investigació en contextos de mobilitat humana i de malalties transmeses per mosquits, i que ja han passat filtres d’aquest tipus.

• Donat l'estat d'alarma, com esteu treballant i col·laborant?

Tot l’equip teletreballa, atès que en el nostre cas les tasques impliquen bàsicament l’ús intensiu d’internet i computació d’alt rendiment, a la qual podem accedir des de les nostres cases. Els contextos familiars són diferents, els grups que s’han unit mai abans havíem treballat junts, ens estem coneixent... però la veritat és que ens hem anat organitzant, definint millor les tasques, i ara fem reunions setmanals per veure l'avanç de les diferents línies d'investigació. Després d'un inici una mica caòtic, ara anem molt més coordinats.

Més informació: El CSIC utilitza dades de mòbils per estudiar l'eficàcia del confinament sobre la dispersió de Covid19

• Anterior
• Següent