Les "esponges de vidre" tenen un esquelet de sílice sorprenent: els seus espícules gegants es comporten millor que qualsevol fibra òptica actual. Un equip científic internacional, amb participació del CEAB-CSIC, investiga per entendre quines característiques expliquen el fenomen i poder aplicar aquest coneixement en la nova generació d'ordinadors i fibres òptiques.
Científics de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC treballen per descobrir els secrets de l'heterocromatina, la part més silenciada del genoma. Els factors que la regulen (o la desregulen, en cas d'error) poden tenir implicació en el creixement, el desenvolupament i l'aparició de malalties. Dos estudis recents revelen el paper clau d’un d’aquests factors, la proteïna H1.
Aconsegueix generar un petit camp elèctric al voltant de la cèl•lula sense necessitat d'alimentació externa. El treball, liderat per l'IMB-CSIC i la UAB, persegueix desenvolupar teràpies d'estimulació elèctrica a nivell cel•lular.
Les esponges marines, i els ecosistemes oceànics més profunds, són una font de molècules de gran interès biomèdic. Tres projectes europeus plantegen una explotació sostenible d'aquests recursos, amb l'ús d'eines genòmiques per produir aquestes molècules i evitar la sobreexplotació.
L'estratègia de cerca dels éssers vius o de cèl•lules pot ajudar al desenvolupament d'aplicacions dirigides al rescat de persones, a la localització d'animals o la detecció de patògens, entre altres. Al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) treballen en aquesta àrea. En una investigació recent, han estudiat l'estratègia de recerca de patògens dels limfòcits T.
Aquest mes d'abril hi ha canvis rellevants en la llei espanyola de patents. La nova norma, que reemplaça la de 1986, posarà Espanya al mateix nivell que els països del seu entorn. Entre els canvis més rellevants hi ha la supressió de l'admissió de patents pel procediment de concessió sense examen previ, el que reforçarà la seguretat jurídica dels titulars.
Un gen de la planta Artemisia annua permet obtenir plantes que produeixen el doble d’artemisinina. L’artemisinina és un tractament estàndard a nivell mundial per la malària, avalat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La troballa representa un pas important cap a la reducció dels costos de producció de l’artemisinina.
Una nova tècnica, desenvolupada per científics de diverses institucions públiques de recerca, millora la Transcription Activator-like Effector Nucleases (Talens), i fa que aquest mètode d'edició genòmica sigui més eficaç. Dues empreses biotecnològiques desenvoluparan les aplicacions.
Un equip de científics del CSIC i de la Universitat Politècnica de València ha desenvolupat un sistema que permet tallar teixits amb trajectòries corbes. Consisteix en un programari i un accessori que s'acobla a l'eina estàndard per tallar teixits i ofereix una aproximació radicalment nova als estudios de neurociència, biomedicina i biologia.
