Les esponges marines, i els ecosistemes oceànics més profunds, són una font de molècules de gran interès biomèdic. Tres projectes europeus plantegen una explotació sostenible d'aquests recursos, amb l'ús d'eines genòmiques per produir aquestes molècules i evitar la sobreexplotació.
Esponga 'Hemimycale mediterranea' (CEAB).En les últimes dècades, les esponges marines s'han revelat com una font de molècules de gran interès biomèdic, com antivírics i antitumorals. Les expectatives, però, han topat amb l'inconvenient que les esponges contenen quantitats ínfimes d'aquestes substàncies. De fet, les concentracions són tan petites que ni tan sols hi ha prou per als assajos clínics. Si es vol explorar aquesta "farmàcia del mar", diuen els experts, cal buscar formes alternatives d'obtenir aquestes molècules que, a més, evitin la sobreexplotació d'aquest valuós recurs marí.
Fins ara, els cultius en laboratori han resultat poc productius pel fet que no és l'esponja en si la que produeix els compostos bioactius d'interès, sinó els bacteris que viuen en simbiosi en el seu interior. Els bacteris simbionts han evolucionat per dependre totalment de l'esponja per sobreviure, de manera que és molt difícil reproduir les condicions naturals necessàries en els laboratoris. Tots els éssers vius tenen bacteris simbionts, i viuen gràcies a elles. Els humans, com qualsevol altre mamífer, comptem amb la flora intestinal, per exemple, sense la qual no podríem obtenir nutrients dels aliments.
No és l'esponja en si la que produeix els compostos bioactius d'interès, sinó els bacteris que viuen en simbiosi en el seu interior
Un camí possible per al cultiu és el que ofereixen les eines genòmiques. Un projecte de la Unió Europea, que compta amb la participació del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), ha treballat per aplicar modernes tècniques de genòmica per sintetitzar aquestes molècules. Es tracta del projecte BluePharm Train, que finalitza aquest any, i en el qual participen 18 institucions acadèmiques i empreses, coordinades per la Universitat de Wageningen (Països Baixos), i compta amb un pressupost de gairebé 4 milions d'euros, aportats per la Unió Europea.
BluePharm Train forma part del programa Marie Curie Xarxes de la Unió Europea i ha format a 15 becaris de doctorat i postdoctorat en l'ús d'eines genòmiques aplicables a aquestes noves tecnologies. L'objectiu és poder traslladar a les empreses aquestes tècniques per conrear els productes bioactius procedents d'esponges marines i, de retruc, proposar un sistema de gestió que garanteixi la conservació i l'explotació sostenible dels recursos marins.
"Les esponges són animals molt primitius, una associació molt reeixida amb simbionts que són part essencial de l'animal: fins al 50% del volum de l'organisme complet són bacteris simbionts", afirma Uriz. Les esponges són, amb els coralls, els animals vius més antics que es coneixen, pel que el seu estudi aporta pistes sobre l'origen de la vida animal terrestre. A més, també són els pioners de la "guerra bioquímica" entre organismes vius ja que, al tractar-se d'animals que romanen immòbils, han hagut de desenvolupar aquest tipus de defenses. És per aquest motiu que els seus simbionts produeixen centenars de substàncies defensives que han evolucionat al llarg de milions d'anys i gràcies a les quals sobreviuen.
Els científics busquen en els bacteris els grups de gens relacionats amb la producció de les molècules d'interès
El que fem, explica María Jesús Uriz, professora d'investigació del CSIC al CEAB, és buscar en els bacteris els grups de gens relacionats amb la producció de les molècules d'interès: s'aïllen aquests gens, es confirma que són els que produeixen el compost d’interès i s'implanten en un altre bacteri de fàcil creixement i molt habitual dels laboratoris, la Escherichia coli. Si l'estratègia té èxit, es poden obtenir les molècules a través de E.coli, que comença a produir-la. "S'han obtingut resultats interessants amb algunes espècies d'esponges, amb molècules antivirals i molècules contra la psoriasi", afegeix Uriz.
El CEAB-CSIC ha estat investigant en aquest àmbit des dels anys 80, a través de diferents projectes europeus i en col•laboració amb empreses farmacèutiques. Especialment amb PharmaMar, la primera empresa a nivell mundial que ha desenvolupat i comercialitzat un medicament antitumoral d'origen marí. Al 2017 es posen en marxa dos projectes més dedicats a la prospecció d'aquest recurs en el mar i en els quals també participa el CEAB. Es tracta dels projectes Atles i Sponges, coordinats per la Universitat d'Edimburg i la Universitat de Bergen, respectivament. Tots dos tenen l'objectiu d'avaluar els recursos marins per a aplicacions tecnològiques i ajudar a establir una regulació comunitària sobre el seu ús.
En el cas del projecte Atlas, es realitzaran campanyes en dotze punts de l'Atlàntic Nord, per explorar els ecosistemes de les zones més profundes de l'oceà. El projecte compta amb la participació de 24 socis de 12 països europeus i nord-americans i un pressupost d'uns 9 milions d'euros, aportats gairebé íntegrament per la Unió Europea.
En el projecte Sponges, de forma similar, es vol desenvolupar una estratègia per explorar les esponges de l'Atlàntic Nord de manera que es respecti i protegeixi aquests ecosistemes. Sponges compta amb 18 partners europeus, canadencs i nord-americans, i un finançament de 10 milions d'euros, dels quals més de 9 milions són aportats per la Unió Europea en el marc del Programa Horizon 2020.