El CSIC llança un estudi genètic per identificar el risc individual de desenvolupar formes greus de Covid-19. Parlem amb Anna Planas, investigadora del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) sobre el projecte.
A la Sala Blanca de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM-CSIC) s'estan desenvolupant dispositius destinats a ser utilitzats com a sensors de diagnòstic per a la COVID-19, en el marc de dos projectes de recerca: Convat, liderat pel ICN2 , i POC4CoV, co-liderat per l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC) i l'IMB-CNM, CSIC.
Investigadors del CSIC han patentat un bacteri intestinal (Christensenella minuta) amb aplicacions terapèutiques per tractar els trastorns de l'estat d'ànim, com la depressió i l'ansietat. La tecnologia, desenvolupada per un equip de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC), ja ha estat llicenciada a LNC Therapeutics, empresa biotecnològica francesa especialitzada en la investigació i desenvolupament de medicaments en l'àrea del microbioma intestinal.
L'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) del CSIC està desenvolupant una eina per al diagnòstic i seguiment de la cistinosi. El resultat podria permetre el diagnòstic precoç i reduir el temps que els pacients, sobretot nens, han de passar a l'hospital per al seu seguiment. El projecte ha rebut una ajuda de l'AGAUR, i està finançat pel fons europeu FEDER.
Un equip d'investigació de l'ICMAB-CSIC mostra els primers resultats d'apòsits de nanocelulosa bacteriana per a un tractament oftalmològic innovador en Biomaterials Science. La nanocelulosa bacteriana, més assequible i fàcil de conservar que els tractaments actuals, s'impregnarà amb factors de creixement per accelerar la regeneració de la còrnia. La investigació es desenvolupa en estreta col·laboració amb el Centre d'Oftalmologia Barraquer de Barcelona, que dóna suport a aquest projecte des de la perspectiva clínica.
El CSIC i l'Hospital de Sant Pau lideren aquest projecte que acaba de ser seleccionat en l'última convocatòria d'ajuts de la Fundació BBVA per a Equips d'Investigació Científica en Biomedicina. El radiotraçador, basat en pèptids, s'ha dissenyat per marcar de forma específica el colesterol-LDL retingut i acumulat a la paret vascular de les artèries, procés que ocorre en les fases molt inicials de la malaltia. Permetrà una avaluació de riscos i un diagnòstic precoç molt superior a l’actual.
Científics de l’Institut de Microelectrònica de Barcelona han desenvolupat un dispositiu basat en nanogeneradors per a l’estimulació elèctrica de cèl·lules sense necessitat d’elèctrodes o instruments voluminosos. L’avanç té aplicacions en l’àmbit de la salut per a la regeneració òssia en pròtesi o la rehabilitació de l’atròfia muscular.
Científics de l'Instituto de Química Orgánica del CSIC a Madrid han desenvolupat la primera sonda fluorescent que s'introdueix en el mitocondri per monitoritzar la seva funció en cèl·lules vives. Un descobriment que pot tenir aplicacions en el diagnòstic i tractament de patologies com el càncer, cardiopaties o diabetis, així com altres malalties mitocondrials.
El CSIC ha desenvolupat un pèptid capaç d'inhibir la senyalització de la interleuquina 13 mediada pel receptor alfa IL13Rα2, una de les vies que afavoreixen la metàstasi segons estudis recents. El pèptid sintètic, sol o encapsulat, és un possible candidat per a utilitzar-se en el control de la metàstasi de càncer de còlon i altres tumors com glioblastoma, així com en patologies com asma, dermatitis atòpica o fibrosi, relacionades amb el mateix receptor, tot i que encara es necessiten més assajos clínics per confirmar la seva eficàcia en humans.
