Dim03192024

Darrera actualitzacióDij, 29 febrer 2024 11am

Back Estàs aquí:Inicio Química Medi Ambient Projectes La salut del mar en una gota d'aigua

La salut del mar en una gota d'aigua

Investigadors estan treballant per seqüenciar genèticament el plàncton, conèixer les espècies que el formen i estudiar quines viuen a cada tipus d'aigua. Són noves tecnologies que, en un futur, permetran desenvolupar kits per analitzar la salut del mar a partir d'una sola gota d'aigua.

 

Fitoplàncton marí. Imatge: Magda Vila, ICM-CSIC.Un equip de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), que participa en el projecte europeu DEVOTES, està seqüenciant el plàncton marí per caracteritzar la diversitat dels seus microorganismes. L'equip està liderat per la investigadora Esther Garcés i compta amb la participació de Jordi Camp, Ramon Massana i Josep M. Gasol.

L'objectiu, explica Esther Garcés, és combinar tècniques tradicionals amb eines de seqüenciació genètica per identificar i seqüenciar els microorganismes planctònics. El seu grup es centra en una fracció: la que va des dels bacteris fins als protists d'uns pocs micròmetres. Altres grups del projecte DEVOTES se centren en altres fraccions, com els virus, el zooplàncton o els nematodes bentònics.

Tal com explica aquesta investigadora, hi ha espècies, les anomenades 'críptiques', que no poden diferenciar-se d'altres per la seva morfologia. Semblen ser, visualment, les mateixes. La major part de bacteris, arqueobacteris i petits protozous i algues són així. Tanmateix, s'ha pogut comprovar que són genèticament diferents. Això porta a la conclusió lògica que si s'apliquessin tècniques d'identificació genètica als microorganismes, es podrien identificar moltes més espècies de les que s'identifiquen actualment només amb el microscopi.

Especialment rellevant és saber quines espècies són pròpies d'aigües netes o impol·lutes i quines indiquen aigües contaminades, a fi d'usar-les com a bio marcadors.

El que s'espera d'aquesta caracterització de la diversitat és conèixer realment les espècies que formen les fraccions més petites del plàncton, on es troben espècies amb una gran diversitat metabòlica que poden ser força sensibles als canvis i característiques del aigua.

Especialment rellevant és saber quines espècies són pròpies d'aigües netes o impol·lutes i quines indiquen aigües contaminades, a fi d'usar-les com a bio marcadors. Quina utilitat té saber una cosa així? Tal com explica Esther Garcés, “ens permetria tenir una metodologia que caracteritzés en temps real la qualitat de l'aigua; es podria desenvolupar una mena quit o xip d'ADN que, amb una sola gota d'aigua, ens digues si estan presents les espècies pròpies de les aigües netes, les d'aigües enriquides naturalment, o contaminades".

Aquest coneixement i les metodologies associades tindrien atractius avantatges enfront del mètode tradicional, que requereix prendre mostres d'aigua, enviar-les a un laboratori i esperar que els tècnics analitzin el plàncton amb el microscopi per saber quin és l’estat de l’aigua.

Un altre dels objectius que es plantegen és esbrinar si una diversitat alta en una de les fraccions del plàncton equival a una alta diversitat en les altres fraccions. Per exemple, que si hi ha una gran diversitat bacteriana això equivaldrà automàticament a una gran diversitat en virus o nematodes bentònics. "Intuïm que això és així", explica Garcés, "però ningú ho ha demostrat fins ara".