Medi Ambient Projectes AIRUSE: mitigar la contaminació per partícules
AIRUSE: mitigar la contaminació per partícules
- Detalls
- Categoria: Projectes
-
23 Abr 2013
Als carrers de Barcelona investigadors del CSIC estudien, en el projecte AIRUSE, l'ús de l'acetat de calci i magnesi per reduir les emissions de partícules contaminants, que tenen importants efectes negatius sobre la salut.
L'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC coordina el projecte europeu AIRUSE. L’objectiu principal del projecte és posar a disposició dels països del Sud d'Europa mesures apropiades per reduir la contaminació atmosfèrica per partícules PM2.5 i PM10, petites partícules en suspensió que tenen menys de 2,5 micròmetres de diàmetre i menys de 10 micròmetres.
Aquest és un dels problemes ambientals més preocupants: aquestes partícules són tan minúscules que poden ser inhalades per les persones i es creu que són la causa de moltes malalties pulmonars. Per això, des de la Unió Europea s'ha establert una normativa per controlar basant-se en criteris d'impacte en la salut.
No obstant això, hi ha ciutats i zones industrials a Europa que no aconsegueixen reduir complir els límits establerts per normativa. Per això, els científics creuen que, a més de monitorar de forma continuada l'atmosfera, es necessita comprendre les causes que provoquen aquest excés de partícules. Entendre per què en algunes àrees i ciutats hi ha més contaminació que en altres, per què no s'aconsegueix reduir el nivell de partícules per sota del límit establert i trobar eines per minimitzar aquesta contaminació.
Una de les mesures que s'estan estudiant en el projecte AIRUSE és l'ús de l'acetat de calci i magnesi (CMA) per reduir les emissions de partícules contaminants. Estudis previs a Londres, Àustria i Suècia suggereixen que l'aplicació de l'additiu CMA (Calcium-Magnesium Acetate), un producte totalment innocu, a l'aigua de neteja en vies de trànsit urbà, pot reduir la contaminació atmosfèrica per PM10 (partícules atmosfèriques amb diàmetre inferior a 10 micròmetres) generada per la resuspensió de partícules dipositades a la calçada. La reducció de les emissions es deuria a la propietat del CMA de lligar les partícules contaminants i mantenir enganxades a la superfície asfaltada.
Amb caràcter experimental, s'està avaluant l'efectivitat d'una solució aquosa que combina CMA i aigua escampada a la calçada d'un carrer de Barcelona. Està previst escampar un màxim de 10 vegades aquesta solució entre abril i maig de 2013.
Per a aquest experiment s'han desplegat quatre unitats mòbils de contaminació atmosfèrica, equipades amb instrumentació de mesura i mostreig de contaminants atmosfèrics, a més d’un vehicle escampador de la solució aquosa i vehicles de neteja amb aspiració i aigua a pressió.
En l'estudi participen l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC i l'Ajuntament de Barcelona (Serveis d'Intervenció i Innovació Mediambiental). Compten amb la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i de Oficina Tècnica d'Avaluació i Gestió Ambiental de la Diputació de Barcelona.
