R+D CSIC

Pèptids neuroprotectors contra l'ictus

Investigadors del CSIC han desenvolupat un pèptid neuroprotector útil per al tractament i la prevenció de l'ictus o isquèmia i altres situacions de dany cerebral. Experiments in vitro han demostrat la seva eficàcia sobre cultius de neurones. Es busquen empreses interessades en la llicència del pèptid. Lluitar contra el dany neuronal en casos d'ictus és lluitar contra el temps. Un dels principals factors limitants del tractament actual estàndard, les teràpies trombolíticas, és que la finestra temporal per a la seva aplicació és molt curta: no més enllà de tres o quatre hores després de l'accident cerebrovascular. A més, aquestes teràpies tenen efectes secundaris indesitjats i el seu ús no sempre és adequat (per exemple, en els casos en què la isquèmia és deguda a una hemorràgia) el que deixa sense tractament molts pacients. D'aquí l'enorme interès per trobar tractaments alternatius o complementaris.

Un equip d'investigadors dirigit per Margarita Díaz-Guerra, de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques (centre mixt del CSIC i de la UAM), ha desenvolupat uns pèptids que poden ser útils en la prevenció i tractament de l'ictus, dany neuronal per falta de suport neurotròfic , hipòxia, desconnexió o dany mecànic per traumatismes cerebrals o medul·lars i malalties neurodegeneratives.

Experiments sobre cultius de neurones han demostrat que l'aplicació d'aquests pèptids protegeix del dany neuronal quan hi ha una situació excitotòxica (és a dir, un excés d'activitat dels receptors neuronals per al neurotransmissor excitatori glutamat). En l'ictus, aquests processos de excitotoxicitat tenen un paper central en la mort de les neurones. Els investigadors simulen aquestes condicions afegint als cultius una gran quantitat d'un anàleg del glutamat, el que sobreexcita els receptors neuronals. Això genera la mort progressiva de les neurones en unes 24 hores. Però, tal com han pogut veure els científics, l'aplicació del pèptid frena aquest mal.

"El pèptid patentat", explica Margarita Díaz-Guerra, "actua sobre el receptor de neurotrofines TrkB encara tenim molt avançat el desenvolupament d'altres pèptids que tenen dianes alternatives també relacionades amb TrkB o amb els receptors de glutamat".

"No volem limitar-nos a una sola estratègia", apunta Margarida Díaz-Guerra. "Quan una neurona mor després de l'ictus, es desencadenen nombrosos mecanismes en cascada que afecten negativament a moltes vies de supervivència neuronal, sense les quals les neurones no poden sobreviure. A més, aquests mecanismes es transmeten des de la regió inicialment infartada a zones pròximes del cervell, en una 'ona expansiva' de dany neuronal. Es tracta, doncs, de provar diferents estratègies per interferir aquests mecanismes que inhabiliten les vies de supervivència i frenar aquestes cascades de danys. I també cal esbrinar si aquests tractaments poden ser complementaris o alternatius a les teràpies trombolíticas actuals".

L'objectiu d'aquest tipus de molècules és evitar el dany neuronal en la fase secundària. També, alguns usos preventius, com en situacions de cirurgia en que hi ha un alt risc de patir un procés isquèmic post-operatori.

Evitar el dany secundari

L'objectiu d'aquest tipus de molècules, explica aquesta investigadora, és evitar el dany neuronal en la fase secundària. Un accident cerebrovascular és difícil de predir. També és difícil evitar el dany neuronal primari a la zona anomenada nucli de l'infart, la que pateix la reducció més severa de flux sanguini i un dany irreversible. Però sí que es podria actuar sobre l'anomenada "zona de penombra", regió circumdant a l'infart i que, a causa de l'ictus, ha quedat funcionalment parada però el teixit encara està bé estructuralment. No obstant això, si el flux sanguini no es recupera en un cert període de temps, aquesta regió pot sofrir mort neuronal secundària que provoca l'expansió del nucli de l'infart a la zona de penombra isquèmica. Si es disposés dels fàrmacs adequats, es podria tractar de protegir aquestes neurones abans que els arribi la cascada d'efectes letals,.

També, i encara que el fàrmac està en una fase d'investigació molt preliminar, els investigadors es plantegen alguns usos preventius, en casos en què previsiblement es pot donar una situació d'isquèmia. "Com a exemple", apunta Díaz-Guerra "en situacions de cirurgia a cor obert o de cirurgia endovascular per a la correcció d'aneurismes, en què hi ha un risc molt elevat de patir processos isquèmics postoperatoris."

Contacte:

Eva Gabaldón Sahuquillo
Vicepresidencia Adjunta
de Transferencia de Conocimiento (CSIC)
Tel.: + 34 – 91 568 15 50
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

• Anterior
• Següent