Biologia i biomedicina Projectes Noves dianes i fàrmacs orfes per a malalties rares
Noves dianes i fàrmacs orfes per a malalties rares
- Detalls
- Categoria: Projectes
-
02 Des 2019
El Centre d'Investigacions Biològiques (CIB) del CSIC treballa per trobar el diagnòstic genètic de malalties rares associades a desordres vasculars i a tumors, així com possibles tractaments. Les seves investigacions s'han centrat fonamentalment en les malalties Telangiectasia hemorràgica hereditària (HHT sigles en anglès) i von-Hippel-Lindau (VHL), i han aconseguit 3 molècules orfes per al tractament de HHT i una per al tractament de VHL.
La Telangiectasia hemorràgica hereditària (més coneguda com a ‘HHT’, per les seves sigles en anglès ) és una malaltia rara hereditària, que afecta la formació de nous vasos sanguinis. Afecta una de cada sis mil persones i es manifesta en símptomes com les hemorràgies nasals, l'aparició a la pell de angiomes o aranyes vasculars (tècnicament anomenades telangièctasis) i anèmia.
També poden aparèixer malformacions en les artèries i venes en òrgans interns, el que pot complicar-se i desencadenar altres trastorns més greus. L'HHT no té cura, i el seu tractament es basa en el seguiment i la intervenció precoç a mesura que apareixen lesions vasculars.
Al Centre d'Investigacions Biològiques (CIB) del CSIC, l'equip dirigit per Luisa Maria Botella, han identificat tractaments per disminuir el sagnat nasal en pacients de HHT. Aquesta unitat (Translational research in rare diseases with vascular involvement: from the lab to the patients) es dedica a estudiar malalties vasculars rares. Els objectius són entendre els mecanismes moleculars de la malaltia, per tal d'identificar dianes sobre les quals actuar amb possibles fàrmacs ja existents per a altres usos en Medicina.
El seu treball inclou també el traslladar la investigació de laboratori als metges i als pacients, així que estan en contacte amb unitats especialitzades en aquestes malalties. "L'any 2002, vam entrar en contacte amb pacients d'aquesta malaltia a tot Espanya i amb els metges que els tracten, per iniciar el diagnòstic genètic de la malaltia".
Després, els científics busquen entre les molècules que ja estan al mercat, que s'usen per a altres malalties però que podrien aplicar-se a la malaltia rara estudiada. Si les proves en laboratori tenen èxit, sol·liciten la seva designació com a medicament orfe. Es el que tècnicament es diu 'reposicionament' d'un fàrmac i és el que aquest grup d’investigació ha fet amb l'etamsilat, un antihemorràgic que es dispensava per a la seva administració injectable.
Després de diversos assajos, els científics del CIB van veure que l'administració per via tòpica de l'etamsilat permet reduir de forma significativa el sagnat de les mucoses de pacients de HHT, el que millora notablement la seva qualitat de vida. Ara han aconseguit designar-lo medicament orfe. "Però a Espanya no es pot aconseguir etamsilat en vials. Així que, per poder llançar el tractament, necessitem trobar una empresa que ho sintetitzi i faci els assajos requerits per l'Agència Europea del Medicament". Queda molt per fer.
La Unitat també treballa per trobar tractaments de la malaltia de von-Hippel-Lindau, una síndrome associada a l'aparició de múltiples tumors al llarg de tota la vida. Afecta una persona de cada 35.000. Per inhibir l'aparició de tumors, els pacients podrien ser tractats amb propranolol. És efectiu però té efectes secundaris cardiovasculars, ja que altera el ritme cardíac i la pressió arterial. Els científics del CIB han identificat una molècula ICI 118.551 com una alternativa avantatjosa, que inhibiria el creixement dels tumors, a l'igual que el propranolol, però no presentaria els seus efectes adversos. Experiments sobre model murí han demostrat que la molècula inhibeix els tumors sense els efectes secundaris del propranolol.
"La molècula és molt específica ja que bloqueja únicament el receptor adrenèrgic beta2, que està associat a l'efecte antitumoral segons els nostres experiments in vitro, mentre que el propranolol bloqueja no només el receptor beta 2 sinó també el beta1, relacionats amb el ritme cardíac", aclareix Luisa Maria Botella. En aquest cas, la ICI 118.551 és una troballa nova, és a dir, no és cap reposicionament de fàrmac com en el cas anterior. Els científics han patentat la molècula i ja han llicenciat la patent a una empresa, que seguirà amb el desenvolupament.
