R+D CSIC

Anna Laromaine: “Ens endinsem en el projecte NextGEM sense tenir una idea preconcebuda ni esbiaixada dels camps electromagnètics”

Anna Laromaine és investigadora del grup de Nanopartícules i Nanocompòsits  a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC). Actualment, aquest grup forma part de NextGEM, un projecte europeu que compta amb la participació de vint organitzacions de deu països, i que té per objectiu comprendre l’impacte dels camps electromagnètics en la freqüència del 5G.

-Primer de tot, què és el 5G?

El 5G significa “cinquena generació de telefonies mòbils”. El canvi de 4G a 5G és un avenç tecnològic en la transmissió de dades. Bàsicament, podem transmetre molta més informació molt més ràpidament que abans. Del 3G al 4G, per exemple, vam poder començar a veure retransmissions en streaming als nostres smartphones o navegar per internet de manera molt més ràpida. Ara, els nous telèfons mòbils s’estan adaptant i porten incorporada tecnologia per poder interactuar amb aquesta nova cinquena generació, però es parla també de més usos, com per exemple els cotxes autònoms, avenços cap a les anomenades ciutats intel·ligents, millorar el funcionament de la tecnologia del núvol...

-Per què és important estudiar l’impacte dels camps electromagnètics d’aquesta freqüència en concret?

Aquests avenços son vitals per al futur de les telecomunicacions europees, però hi ha hagut bastant soroll en contra d’aquesta tecnologia, amb una porció de la població que percep aquesta cinquena generació com un perill per a la salut. És important deixar clar que a la Unió Europea ja s’apliquen normatives i estàndards que eviten efectes adversos; però, de totes maneres, és important actualitzar constantment els coneixements sobre els quals es dissenyen aquestes mesures de control, i això fem a NextGEM: proporcionar coneixement per a una avaluació dels riscos basada en l’evidència.

-Com ho estudieu?

Hi ha diferents grups que treballen en aquest projecte. Uns estudien l’impacte dels camps electromagnètics amb cèl·lules, d’altres amb proteïnes ... i d’altres, en humans. Des de l’ICMAB ho estudiem amb els C.elegans, que són uns cucs d’1 mil·límetre de longitud. Fer-ho amb aquests organismes és interessant perquè agilitza el procés d’investigació. Els C.elegans viuen unes tres setmanes, el que ens permet veure com l’exposició als camps electromagnètics els afecta al llarg de la seva vida: quan són joves i després quan són grans. Investigar-ho en humans, tot i que també hi ha grups que hi treballen, implica una investigació més llarga. Com que els C.elegans tenen una vida curta, podem exposar-los als camps electromagnètics quan tenen la mateixa edat i veure si això té un impacte en la seva salut, com per exemple en el seu cicle vital o en la seva mobilitat.

-Com els exposeu als camps electromagnètics? Els apropeu a aparells que operin amb el 5G?

No, utilitzem uns generadors de 5G que estan caracteritzats i podem conèixer quina dosimetria tenen i quins són els camps que arriben als C.elegans. Ho tenim així controlat per poder fer comparacions amb altres experiments i sistemes biològics. A més, fem servir diferents controls per poder aportar conclusions de forma científica, raonada i objectiva. En aquest cas ho farem en col·laboració amb el grup de Bioelectromagnetics de l’IREA, a Nàpols.

-Això permetrà saber si els camps electromagnètics en el rang del 5G són realment perjudicials?

Nosaltres estudiem l’impacte dels camps electromagnètics des d’una premissa inicial neutra. Avaluem si l’exposició produeix algun efecte als C.elegans o no. No hem dissenyat els experiments per comprovar si són nocius, sinó que ens endinsem sense tenir una idea preconcebuda ni esbiaixada dels camps electromagnètics.

-En quina fase es troba el projecte actualment? Teniu ja algun resultat destacat?

El projecte va començar el juliol del 2022. De moment, hem fet experiments preparatoris, però encara ens en falten molts per arribar a l’estadi de conclusions.

-Per a què seran útils els resultats d’aquest projecte?

Amb aquest projecte es volen crear uns documents per facilitar a governs i institucions informació o uns arguments que siguin fiables i que els serveixin d’aval a l’hora de crear futures normatives. Tot allò que té a veure amb l’espectre electromagnètic – el Wi-Fi, la televisió, la ràdio, els mòbils– està regulat i compartimentat. Si una empresa vol utilitzar, per exemple, una freqüència de ràdio ha de demanar permís, no pot fer-ho lliurement per oferir un servei. Amb NEXTGEM, s’aconseguiran nous coneixements per poder aplicar-los a futures normatives a nivell de seguretat, si s’escau. 

Mireia Ayats / Comunicació CSIC Catalunya

• Següent