Científics del CSIC han obtingut un material que combina nanocel·lulosa i nanofibres d'argiles, que es poden modificar tot afegint-hi propietats especials per a diferents aplicacions. El material, semblant al paper, podria emprar-se en la producció de papers especials com ara bitllets, envasos antibacterians per a alimentació, o papers conductors o magnètics.
Film de fibres de nanocel·lulosa i argila (sepiolita).La nanocel·lulosa és un material amb un gran potencial. És lleugera, transparent, molt resistent i biocompatible. Fa uns anys va aparèixer a l'escenari com un dels materials que més prometien en l'àmbit tecnològic. Hi ha tres tipus de nanocel·lulosa: microfibres de cel•lulosa, cel·lulosa nano cristal·lina o cel•lulosa bacteriana.
Un grup de científics de l'Instituto de Ciencia de Materiales de Madrid del CSIC ha desenvolupat un material que combina nanocel·lulosa amb unes argiles especials de tipus fibrós com la sepiolita. Tant el material obtingut com el seu mètode de producció han estat patentats pel CSIC.
Tots dos materials es combinen com hidrogels altament viscosos donant lloc a nanocomposites, als quals se’ls pot incorporar altres mol·lecules per donar-los noves propietats. Donat que els porus de les nanofibres d'argila "atrapen" de manera homogènia aquests additius, es pot funcionalitzar el material a voluntat de forma homogènia. Per exemple, se li pot donar color, si s'afegeixen pigments; conductivitat, si s'afegeixen nanotubs de carboni; magnetisme, si s'afegeixen nanopartícules d'òxids de ferro; i propietats bactericides, si s'afegeix algun compost antibacterià, entre d'altres.
Nanocel·lulosa.
El gel que s'obté es pot transformar després en un material estable i homogeni, de diverses formes: làmines, barres o nanofibres en suspensió. Entre les seves aplicacions destaquen tot tipus de papers especials, espessidors (en el cas de les nanofibres en suspensió); aplicacions en alimentació i farmacologia humana o animal; o retardants de flama, entre d’altres.
El mètode és segur i net des d'un punt de vista ambiental. En aquest moment els científics estan treballant en el seu escalat i diversificació d'aplicacions. Entre els seus avantatges destaquen que es tracta d'un mètode senzill i ecològic que preserva les propietats de tots dos components durant el seu processat.
Més informació:
Marisa Carrascoso Arranz
Vicepresidencia Adjunta de
Transferencia del Conocimiento- CSIC
Tel.: + 34 – 91 568 15 33