Investigadors del CSIC han patentat unes noves molècules orgàniques que estimulen l'acció de limfòcits T. Adequades per a ser aplicades com a adjuvants en vacunes o per tractar malalties autoimmunes, infeccions o càncer, tenen un gran avantatge enfront de molècules anteriors ja que permeten modular la resposta del sistema immunitari fent que els leucòcits produeixin de forma selectiva un tipus o altre de citocines, les proteïnes que formen part del 'arsenal defensiu' del sistema immunitari.
Les cèl·lules NKT produeixen citocines (a la imatge), unes proteïnes que ajuden a activar la resposta del sistema inmunitari. Els compostos patentats estimulen i modulen aquesta activitat de les cèl·lules NKT.
Per què hi ha vacunes que no són efectives? Tot i que molts factors implicats, part de la resposta podria estar en les limitacions dels actuals adjuvants. També es creu que algunes vacunes que estan en desenvolupament i presenten un baix percentatge d'efectivitat, com les de la malària i del VIH, podrien millorar substancialment si es fes servir un altre tipus d'adjuvants.
A l'Institut de Química Avançada de Catalunya del CSIC a Barcelona s'ha desenvolupat una sèrie de noves molècules que estimulen la proliferació de limfòcits T (els limfòcits T "natural killers") i que podrien utilitzar-se com adjuvants en el desenvolupament de vacunes. L'equip d'investigadors, liderat per l'investigador del CSIC Amadeu Llebaria, ha comptat amb la participació de científics de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona.
Millorar els adjuvants de les vacunes
"Hi ha diferents raons per les quals un percentatge de vacunes no és eficaç, bé perquè el sistema immunitari no està prou estimulat, bé perquè hi ha molta variabilitat en la resposta entre diferents persones", detalla Amadeu Llebaria, que treballa a la Unitat de Recerca en Molècules Bioactives (RUBAM). En qualsevol cas, es creu que "un bon percentatge d'aquests errors, potser fins a un 70%, podria atribuir-se al fet que el adjuvant no és prou eficaç".
El paper de l’adjuvant, que s'administra conjuntament amb el que constitueix pròpiament la vacuna (el patogen inactivat o una part del mateix), és indicar al sistema immunitari que es tracta d'un agent aliè a l'organisme i que per tant ha de atacar-lo. El problema és que els actuals adjuvants (normalment hidròxid d'alumini, innocu per a l'organisme, o l’esqualé, un lípid vegetal) no sempre són estimuladors eficaços. Altres vegades s'han donat casos d’al·lèrgia o s'ha qüestionat la seva seguretat. A nivell mundial hi ha un gran interès en desenvolupar compostos adjuvants basats en noves estratègies.
Una resposta immunitària específica
El desenvolupament d'aquest equip de científics consisteix en una sèrie de molècules que estimulen la resposta dels limfòcits T natural killer i que es poden modular per a aconseguir una resposta immunitària específica, cosa que no es pot fer actualment amb els adjuvants actuals.
Les molècules que s'han sintetitzat en laboratori són similars a l'alfa-galactosilceramida (o alfa-GalCer), un lípid natural aïllat d'una esponja marina. Se sap que l'alfa-GalCer estimula la proliferació de limfòcits T així com la seva activitat de producció de citocines Th1 i Th2 (proteïnes defensives del sistema immunitari). També se sap que estimula la producció d'aquests dos tipus de citocines, Th1 i Th2, de forma simultània i indiferenciada.
El que han fet els investigadors és basar-se en ella per crear molècules anàlogues, encara que amb petites modificacions estructurals per que estimulin la producció de citocines de forma selectiva, afavorint la producció de Th1 o de Th2. Quin interès pot tenir això? Se sap que en funció de la malaltia la resposta natural del sistema immunitari és diferent: per posar un cas, amb la leishmaniosi disseminada el sistema immunitari produeix més citocines del tipus Th2 i amb la leishmaniosi localitzada, produeix més les del tipus Th1.
“Les raons últimes de perquè això és així no es coneixen bé”, emfatitza Amadeu Llebaria, “però totes les proves indiquen que en l'organisme humà hi ha una molècula que és la responsable d'aquesta resposta selectiva, encara que no s'ha pogut identificar fins ara".
El que plantegen els investigadors és que es pot millorar la reacció del sistema immunitari si s'estimula aquesta resposta immunitària selectiva. Això es pot aconseguir gràcies a les petites diferències que tenen les molècules sintetitzades en la seva estructura: és en base a aquestes diferències que poden induir un tipus de resposta o una altra.Escollir quin tipus de resposta es necessita per a cada cas ja és qüestió del disseny del tractament.
Hi ha un bon nombre de vacunes que estan en desenvolupament, que han abordat diversos intents i segueixen presentant un percentatge baix d'èxits. És el cas de les vacunes contra la malària, el VIH o la tuberculosi. Es creu que uns adjuvants millorats podrien augmentar la seva eficàcia.
Els compostos també podrien aplicar-se en el tractament de malalties autoimmunes, infeccions o càncer. De fet, la molècula en què s'han basat per desenvolupar els compostos, l'alfa-GalCer, s'experimenta com a possible tractament per a malalties mitjançant teràpies relacionades amb l'estimulació del sistema immunitari. No obstant això, la seva excepcional potència és de vegades excessiva: sobreestimulen la producció de cèl·lules NKT i indueix la producció d'una gran quantitat de citocines per passar a una fase d'insensibilitat. Els compostos desenvolupats per aquest equip d'investigadors tenen una potència una mica inferior però es creu que poden donar una resposta més sostinguda i modulable, el que permetrà un ajust més precís de les propietats del fàrmac.
Contacte:
Vicepresidencia Adjunta
de Transferencia del Conocimiento CSIC
Institut de Química Avançada de Catalunya
Isabel Massip
Tel. +(34) 93 400 61 00