Científics del Grup de Recerca CaSEs de la Institució Milà i Fontanals del CSIC han participat en la creació del vídeojoc "Evolving Planet". El videojoc s'ha desenvolupat a través del projecte Recercaixa Simulplay, liderat per l'investigador Xavier Rubio, del Barcelona Supercomputing Center.
Aquests dies, amb l’arribada dels mesos d’estiu, es reprenen els treballs del jaciment lacustre de la Draga (Banyoles), un dels tres únics del seu tipus a Europa. Descobert fa 25 anys, aquest jaciment és una finestra oberta a la vida dels primers poblats neolítics. La investigació es complementa amb un programa d'activitats divulgatives que permet a joves i majors conèixer aquest passat mil•lenari.
Els ciutadans de Barcelona poden conèixer la seva història més remota a través d'aquest projecte de divulgació científica.
La desigualtat econòmica genera conflicte social? Es poden mesurar els factors que condueixen al conflicte? Es poden desenvolupar eines per evitar-los o minimitzar-los? Investigadors de l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC treballen per analitzar els factors socials que augmenten la probabilitat i la gravetat dels conflictes socials.
L'herba d’all (Alliaria petiolata) s'usava com a espècia fa gairebé 7.000 anys. Així ho mostren arqueòlegs d'Anglaterra, Espanya, Dinamarca i Alemanya.
Els científics han analitzat els microfòssils de restes de menjar en fragments de ceràmiques de tres excavacions arqueològiques: Akonge i Steno, a Dinamarca, i Neustadt, a Alemanya.
Historiadors de la Institució Milà i Fontanals del CSIC treballen per recuperar l'obra de Francisco Hernández, metge i naturalista a la cort de Felip II i autor de la major recopilació de flora i fauna americanes coneguda en aquella època.
Arqueòlegs troben evidències de l'us de plàtan fa 4.000 anys en zones on aquest fruit no és natural ni es conreava llavors. La troballa replanteja aspectes sobre les relacions socials d'aquelles comunitats.
Si la interpretació de la història més recent no és senzilla i depèn de les dades disponibles per què ha de ser més senzilla la interpretació de la història més antiga? De fet, hi ha troballes que contradiuen les teories més esteses sobre la història de la humanitat. ¿Poden les noves tecnologies i les eines de simulació ajudar a reinterpretar la història? I a entendre el comportament de la societat, en el passat i ara? És el que persegueix Simulpast, un projecte Consolider.
Més de 50.000 fitxes procedents del buidatge d’un important fons documental dels segles IX al XII constitueixen el material lexicogràfic que, un cop seleccionat i classificat, configura els articles del Glossari, actualment en curs de publicació i, també, d’informatització. És, a més, un testimoni excepcional de l'origen del català. No és l’únic projecte d’aquest tipus a Europa. Altres similars es realitzen a Anglaterra, Polònia, Suècia o Iugoslàvia, i donen testimoni de l'evolució del llatí a Europa.
