Més de 50.000 fitxes procedents del buidatge d’un important fons documental dels segles IX al XII constitueixen el material lexicogràfic que, un cop seleccionat i classificat, configura els articles del Glossari, actualment en curs de publicació i, també, d’informatització. És, a més, un testimoni excepcional de l'origen del català. No és l’únic projecte d’aquest tipus a Europa. Altres similars es realitzen a Anglaterra, Polònia, Suècia o Iugoslàvia, i donen testimoni de l'evolució del llatí a Europa.

L'any 1194, el rei Alfons el Cast o el Trobador de Catalunya - Aragó, va ordenar compilar els documents de l’arxiu reial vàlids per als drets de la corona, conformant així el cartulari conegut com a Liber Feudorum Maior. Aquest cartulari reial aplega un miler de documents, els més antics dels quals són del segle IX, i és una de les fonts per elaborar aquest Glossari de llatí medieval. A la imatge, el rei Alfons el Cast revisa amb Ramon de Caldes, degà de la seu de Barcelona i jurista, els documents de l'arxiu reial.

Cap a l'any 1956, l'Escola de Filologia de Barcelona del CSIC, dirigida pel catedràtic de llatí Marià Bassols de Climent, va començar a treballar en el buidatge de textos llatins hispànics medievals. El material seleccionat era enviat a Madrid, a un «Comité para el estudio del latín medieval» però, en últim terme, estava destinat a fornir material per al nou diccionari de llatí medieval europeu de fonts literàries i documentals que es preparava sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional.

Aviat es va fer palesa la dificultat de realitzar un glossari únic europeu, donada la diferent evolució del llatí en els diferents territoris, i es va veure la conveniència d’iniciar la publicació complementària d’un glossari de fonts documentals catalanes.

Així va nèixer el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, un glossari de llatí medieval de fonts catalanes de l'any 800 al 1100. El projecte es va iniciar sota la direcció de M. Bassols de Climent, qui des del primer moment va comptar amb la col·laboració del professor Joan Bastardas, i d'un grup de llatinistes ben preparades i entusiastes.

El Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae és un testimoni excepcional de l'origen del català. No és l’únic projecte d’aquest tipus a Europa. Altres similars es realitzen a Anglaterra, Polònia, Suècia o Iugoslàvia, i donen testimoni de l'evolució del llatí a Europa

En l'actualitat, el projecte es desenvolupa a la Institució Milà i Fontanals del CSIC (al Departament d'Estudis Medievals), amb l'especial col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Filològica), i de la Universitat de Barcelona (Departament de Filologia LLatina), sota la direcció de Joan Bastardas.

Llatí de documents notarials dels segles IX-XII

El material amb el qual es treballa són bàsicament documents notarials dels segles IX-XII (compres, vendes, donacions, dotacions, juraments feudals, testaments, comandes de castells, querelles judicials...), tots ells referents al territori que ara es coneix com a Catalunya Vella (Catalunya Carolíngia o Marca Hispànica).

Entrades de text del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae.

El llatí d’aquests documents, representatiu de la llengua culta, jurídico - religiosa, ja està formalment i conceptualment molt allunyat del llatí anomenat clàssic. El glossari, doncs, selecciona mots llatins que presenten formes o significats medievals, innovacions lèxiques d’origen germànic o àrab. I, d’especial interès, recull mots i construccions de la llengua parlada. És l'únic testimoni, encara que indirecte, de la seva existència. És per això que tant per a historiadors com per a filòlegs i estudiosos de l’origen del català, el Glossarium és una important i necessària font de coneixement.

El meticulós treball d’anàlisi d’aquest fons documental de l’Alta Edat Mitjana ha generat fins a l’actualitat més de 50.000 fitxes de material lexicogràfic que, un cop seleccionat i classificat, configura els diferents articles del Glossari. Fins ara s’han publicat els articles corresponents les lletres A,B,C,D i F.

Actualment el projecte continua amb una orientació doble: d’una banda segueix la publicació prenent com a base els fitxers existents i, per una altra banda, es crea una base informàtica.
Els responsables d'aquest treball són Pere J. Quetglas, catedràtic de la Universitat de Barcelona, Teresa Gràcia (Consell superior d'Investigacions Científiques) i Lluïsa de Nadal (Institut d'Estudis Catalans), llicenciades en Filologia Clàssica, sota la direcció de Joan Bastardas.

Altres projectes lexicogràfics similars en curs de publicació s’estan realitzant a Polònia (el Lexicon Mediae et Infimae Latinitatis Polonorum, sota els auspicis de la Polska Akademia Nauk), a Iugoslàvia (el Lexicon Latinitatis Medii Aevi Iugoslaviae que realitza l’Acadèmia Iugoslava de Ciències i Arts) i a Anglaterra (el Dictionary of Medieval Latin from British Sources, de la British Academy).