Un estudi del IAE-CSIC i la Universitat de Barcelona mostra que els treballadors estan disposats a renunciar fins a un 10% del seu salari per tenir la possibilitat de treballar des de casa. Els resultats també revelen que tant homes com dones valoren positivament el teletreball perquè els permet conciliar amb la seva vida personal i familiar.

Els resultats de l'estudi suggereixen que els homes que treballen des de casa estan més involucrats en les tasques domèstiques i la cura dels fills. Imatge: CSIC

La pandèmia de la COVID-19 i les seves mesures de contenció van implicar canvis importants en l'organització de la vida laboral i familiar. Un dels més destacats va ser l'adopció del teletreball, una pràctica que encara és habitual. L’any 2022, un 36% dels treballadors teletreballava almenys una vegada a la setmana, una pràctica freqüent sobretot entre els treballadors altament qualificats i els que viuen en parella i tenen fills a càrrec.

Un estudi de l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC) i  la Universitat de Barcelona (UB) fet per a l'Observatori Social de la Fundació “la Caixa” ha avaluat les percepcions dels treballadors sobre la possibilitat de treballar des de casa. A través d'una enquesta a una mostra de 4.000 persones d'entre 25 i 50 anys, s'ha vist que, aquells treballadors que tenen la possibilitat de teletreballar almenys un dia a la setmana, consideren que fer-ho millora la seva conciliació personal i familiar, els estalvia temps i diners, millora el seu benestar emocional, els permet ser més productius i tenir més temps per a les seves aficions.

Els resultats també suggereixen que els homes que treballen des de casa estan més involucrats en les tasques domèstiques i la cura dels fills. En general, les dones contribueixen més que els homes en aquest tipus de tasques, però la seva implicació no es veu afectada per les seves pràctiques laborals. En canvi, un 24% dels homes enquestats que teletreballen almenys un dia a la setmana diu que contribueix més que la seva parella a cura dels fills; mentre que només un 12% dels quals no ho fan afirmen el mateix. Una cosa molt similar succeeix en les tasques domèstiques: la proporció d'homes que teletreballen i diuen fer més que les seves parelles se situa entorn del 30%, mentre que els que treballen presencialment estan dotze punts percentuals per sota.

Malgrat aquest augment, la investigadora de l'IAE i autora de l'estudi, Lídia Farré, afirma que amb aquesta recerca no es pot establir una relació causal entre el teletreball i la implicació dels homes en la producció domèstica, en el sentit que el teletreball pot fomentar o no aquesta implicació. “Potser els homes que teletreballen són homes que abans ja s'implicaven en aquestes tasques i ara ho continuen fent, però algú que no s'implicava no té per què fer-ho més només per teletreballar” diu Farré.

Preferència per teletreballar, encara que el salari sigui menor

L'enquesta de l'estudi incloïa un experiment d'elecció discreta en el qual els enquestats havien de triar entre dues ofertes de treball hipotètiques; una amb possibilitat de teletreballar i una altra completament presencial, però amb un salari major. Els resultats mostren que els treballadors estan disposats a renunciar a fins a un 10% del seu salari per tenir la possibilitat de treballar des de casa. A més, les distàncies superiors a 30 minuts del lloc físic de treball redueixen significativament les possibilitats que els treballadors acceptin una feina si no tenen l'opció de treballar des de casa. “Treballar presencialment implica unes despeses de temps i diners en transport, restauració... Al final es valora que el teletreball et permet invertir aquests recursos en oci o altres activitats” afirma Farré.

Les investigadores conclouen que, per als treballadors, poder treballar des de casa és un atribut valuós, per la qual cosa, fins i tot superada la pandèmia, els ocupadors haurien de tenir en compte aquesta preferència quan dissenyin les seves ofertes de feina i les seves pràctiques organitzatives.

Article de referència:
Curull, M., Maynou, L., Farré L. (2024). Teletrabajo después de la pandemia. Análisis desde la perspectiva del trabajador. Observatorio Social Fundación la Caixa. https://elobservatoriosocial.fundacionlacaixa.org/es/-/teletrabajo-despues-pandemia

Mireia Ayats / CSIC Comunicació