El CEAB-CSIC ha mostrejat, al llarg d’un any, la tonyina que es comercialitza a Catalunya per esbrinar si hi ha frau per substitució d'espècies. Aquest és un problema cada vegada més comú, juntament amb la deficiència de l'etiquetatge. Afecta sobretot a espècies de gran valor econòmic, i desequilibra el mercat. Les tècniques d'anàlisi d'ADN poden ajudar a establir controls rutinaris.

Trossos de tonyina a la venda en un mercat de Barcelona (CSIC)El treball dirigit per Ana Gordoa, investigadora del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC, analitza el cas de la tonyina. Ja fa un temps que s'havien avançat algunes xifres, però ara s'acaba de publicar l'article a la revista PLoS ONE.

Els científics han analitzat l'etiquetatge, la substitució deliberada d'espècies, els tipus de substitucions i l'impacte de totes aquestes pràctiques en els preus de mercat. L'estudi s'ha dut a terme a Catalunya i s'ha realitzat al llarg de tota la cadena comercial, des del principal mercat de distribució (Merca-Barna) fins a les petites peixateries i restaurants.

Els mostrejos van ser mensuals i es van realitzar al llarg d'un any. Els resultats demostren una elevada deficiència en els etiquetatges. En el 75% dels punts de venda i en el 83% dels restaurants l'etiqueta no especificava l'espècie, de manera que el nom específic va haver de ser preguntat.

Què hi ha darrere el nom genèric de "tonyina"?

En més de la meitat dels casos, el consumidor no sap el que està consumint, aclareix Ana Gordoa. El problema està en l'etiquetatge, deficient, i en el fet que normalment es fa al genèric, sense especificar espècie. A Espanya, la legislació permet la designació comercial genèrica de "tonyina" només per a algunes espècies que rarament es troben al mercat: la tonyina tongol (T.tonggol), la tonyina d'aleta negra (T. atlanticus), la tonyina d’aleta blava del Pacífic (T. orientalis); la tonyina del Sud (T. maccoyii); i la tonyina ‘lanzon’ (Allothunnus fallai). No obstant això, en les mostres, els investigadors van identificar al mercat va ser la tonyina vermella (T.thynnus), la d’aleta groga (Thunnus albacares) i la tonyina d’ulls grossos (T.patudo).

A Espanya, la legislació permet la designació comercial genèrica de "tonyina" només per a algunes espècies que rarament es troben al mercat

A més, a causa de la seva gran mida, la tonyina es ven espedaçada, per la qual cosa poques vegades el consumidor veu l'exemplar sencer. Això, unit a l'absència del document de declaració de captura de tonyina vermella -que ha d’estar present en tots els esglaons  de la comercialització i que és obligatòria fins que el peix arriba a l'últim consumidor-  fa que sovint  sigui molt complicat saber realment de quina espècie de tonyina es tracta.

El treball revela que la substitució d'espècies s'inicia en els majoristes, amb un 40% de casos, i a partir d’aquí es desencadena l’efecte en cadena: la substitució és de fins a un 58% en les peixateries i de un 62% en els restaurants. En un 73% dels casos, aquesta substitució va afectar a la tonyina vermella (T. thynnus) que era substituït per una altra espècie de tonyina. En els restaurants, i exclusivament durant el període de pesca de la tonyina vermella, s'observa una disminució en els nivells de substitució de tonyina vermella per una altra espècie i un increment de substitució inversa, segurament explicat per la pesca il•legal.

Les tècniques de 'barcoding"

Els investigadors van realitzar les anàlisis amb l'anomenada 'DNA barcoding' (en espanyol, codi de barres de la vida), una tècnica ràpida per identificar espècies diferents i que, d'estendre’s en el futur, podria ser un opció assequible per establir controls rutinaris de els productes que es comercialitzen.

La substitució d'espècies genera competència deslleial i encobreix la pesca il·legal

La substitució d'una espècie per una altra té la seva importància, tant si és involuntària (error) com a voluntària (frau). Desequilibra el mercat, ja que afecta als preus, genera competència deslleial, encobreix  la pesca il·legal i posa en perill la viabilitat del sector.

Per exemple, en el cas de la tonyina d’ulls grossos (T. obesus) va incrementar el seu preu al voltant dels 12 € per quilogram quan va ser venut com a tonyina vermella. De fet, la feina del Centre d'Estudis Avançats (CEAB) del CSIC va ser encarregat per una empresa del sector que sospitava del frau.

Des d'un punt de vista mediambiental, les tècniques de 'DNA barcoding' també poden ajudar a vigilar que no s'estan comercialitzant espècies protegides.

Ana Gordoa, Gustavo Carreras, Núria Sanz, Jordi Viñas (2017) Tuna Species Substitution in the Spanish Commercial Chain: A Knock-On Effect. Plos ONE. http://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0170809CSIC