Un equip d'investigació amb col·laboradors del CSIC ha aconseguit modificar la superfície del plàstic d'interès industrial a nivell micro i nanomètric per dotar-lo de propietats addicionals. Han fet que siguin hidrofòbiques i dotar-les de color sense utilitzar colorants. Un avanç que pot tenir aplicacions molt importants dins del sector de l'automòbil.

Científics de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) han demostrat la capacitat d'un metall molecular orgànic per canviar ràpidament el seu color i les seves propietats elèctriques després d'aplicar un voltatge. El canvi es reverteix de forma ràpida a l'aplicar el voltatge invers. El treball és una prova de concepte que obre noves possibilitats per al disseny i la fabricació de dispositius orgànics electrocrómicos i rectificadors per a l'electrònica.

S'ha desenvolupat un mètode per obtenir mostres de materials orgànics fotovoltaics i avaluar-los de forma 50 vegades més ràpida que els mètodes actuals. El treball, publicat a la revista Advanced Electronic Materials, s'ha realitzat en el marc del projecte ERC COG "FOREMAT" dirigit per Mariano Campoy-Quiles, investigador de l'ICMAB-CSIC.

L'Institut de Ciència de Materials de Barcelona del CSIC, lidera el desenvolupament a Espanya d'uns sensors ultrasensibles que seran utilitzats en properes missions espacials europees. Són microcalorímetres extremadament sensibles i miniaturitzats, que poden detectar fins i tot l'energia d'un sol fotó. Tenen usos en altres àmbits, com la nanotecnologia, la biomedicina o la seguretat.

Un estudi demostra la viabilitat de l'extracció electroquímica de calci d'un òxid metàl•lic, que podria utilitzar-se com a càtode (elèctrode positiu) a les bateries de calci. L'estudi s'ha realitzat en col•laboració amb Toyota Motor Europe, i ha donat lloc a una patent.

Investigadors de l’IBB-UAB i del ICMAB-CSIC han fabricat 4 molècules de només 7 aminoàcids amb capacitat d’autoassemblar-se per formar nanomaterials per a biomedicina i nanotecnologia de manera més ràpida i econòmica. Han construït un dels bionanomaterials més resistents descrits fins ara.

L’estudi, desenvolupat a l’ICMAB-CSIC i publicat a Nature Photonics, descriu la tècnica per dotar de color estructural un derivat de la cel·lulosa mitjançant la nanoestructuració. El color no depèn de pigments, sinó de nanoestructures que interaccionen amb la llum de forma diferent. Les aplicacions inclouen des de l’embalatge de productes, fins a detectors, sensors o etiquetes biocompatibles, biodegradables i molt econòmiques.

Detecten la llum per sota de la seva banda d’absorció i amb una elevada eficiència. Els dispositius sintetitzats funcionen tan bé o més que els comercials, i permeten reduir-ne la mida, fent-los molt més portàtils i aptes per aplicacions d’electrònica integrada. L’estudi l’han realitzat investigadors de l’ICMAB-CSIC en col·laboració amb investigadors de Dresden (Alemanya) i de Pequin (Xina).