Científics del CSIC han desenvolupat i patentat un mètode per mesurar l'emissió potencial de nanopartícules dels materials de construcció, simulant diversos processos d'abrasió i desgast. El van provar recentment, i ha superat les expectatives.
L'equip TEMIS ha estat utilitzat per comparar la capacitat d'emetre nanopartícules en diferents tipus de paviments en base ciment, ceràmica i asfalt. Científics de l'Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja (IETcc) del CSIC han desenvolupat un dispositiu mòbil per avaluar l'emissió de micro- i nanopartícules que es produeix quan els materials de construcció estan sotmesos a diferents tipus d'abrasió i desgast. L'equip, anomenat TEMIS, permet simular les condicions reals en l'ambient urbà i diferents tipus de desgast que poden patir materials durant la seva vida útil. A més, el dispositiu permet determinar el quocient de fricció i la taxa de desgast tant sobre unes provetes o directament al carrer o en qualsevol altre lloc on està situat el material.
Els científics van acabar recentment la construcció de la màquina i la seva posada a punt. La primera sèrie d'assajos al laboratori i al carrer ha demostrat que la màquina batejada, TEMIS-1000, supera les expectatives pel que fa a les seves prestacions.
El dispositiu s'ha desenvolupat en el marc d'un projecte europeu LIFE + PHOTOSCALING, liderat i coordinat per Marta Castellote, investigadora científica del CSIC, dedicat a estudiar la escalabilitat de les tecnologies fotocatalítiques per reduir la contaminació d'aire urbà.
L'equip TEMIS ha estat utilitzat per comparar la capacitat d'emetre nanopartícules en diferents tipus de paviments en base ciment, ceràmica i asfalt. La mida del dispositiu és similar a altres equips mòbils sobre rodes, com els de control de carreteres o de qualitat atmosfèrica de l'aire.
Els primers experiments han estat molt encoratjadors ja que l'equip ha demostrat molt bona sensibilitat i reproductibilitat en el resultats
De moment, explica Roman Nevshupa, científic del CSIC a l'Institut "Eduardo Torroja" i responsable del desenvolupament del dispositiu mòbil, "el dispositiu està pensat per a materials plans que estan en posició horitzontal, com asfalt en carreteres o rajoles, que són a més els que pateixen un major desgast.
No obstant això, el disseny és fàcilment adaptable per aplicar-lo sobre materials en vertical (com parets, panells, etc.). Els primers experiments han estat molt encoratjadors ja que l'equip ha demostrat molt bona sensibilitat i reproductibilitat dels resultats".
Nanopartícules per obtenir funcionalitats avançades
La incorporació de nanopartícules en els materials de la construcció permet aportar funcionalitats avançades a aquests materials. Alguns exemples són els recobriments i pintures hidròfugues, que repel•leixen l'aigua; els formigons de molt alta resistència gràcies a nanopartícules de fum de sílice, grafè o nanotubs de carboni. També són els materials fotocatalítics com pintures, recobriments de vidre d'edificis o paviments urbans que eliminen els gasos contaminants en l'aire urbà, molt nocius per a la salut, quan les nanopartícules d'òxid de titani s'activen amb la llum solar.
Però quan aquests materials es degraden o pateixen desgast i erosió, poden alliberar a l'aire algunes nanopartícules del seu interior, la inhalació podria ser perjudicial per a la salut humana i la fauna, de manera que la seva concentració en l'aire està reglamentada (Occupational Exposure to Titanium Dioxide. Current Intelligence Bulletin Nº 63. Cincinnati, Ohio, USA: Department of Health and Human Services, Centers for Disease Control and Prevention, National Institute for Occupational Safety and Health 2011. 120 pp.).
Contacte:
Marisa Carrascoso Arranz
Área de Ciencias de Materiales
Vicepresidencia Adjunta
de Transferencia del Conocimiento (CSIC)
Tel.: + 34 – 91 568 15 33
Email: