Del 3 al 5 de maig es celebrarà a Barcelona el congrés del SETAC (Society of Environmental Toxicology and Chemistry) on es discutirà sobre contaminació ambiental, els seus efectes sobre la salut humana i els ecosistemes i els mitjans de pal·liar-los. En aquesta edició es celebra el 25 aniversari de la seva delegació a Europa.
Logo congrésEl proper mes de maig tindrà lloc a Barcelona el congrés del SETAC. El tema central d'aquest any serà la protecció del medi ambient en un món sota diverses pressions a causa dels molts contaminants (Environmental protection in a multi-stressed world). S'abordaran nou punts principals, com la toxicitat de substàncies contaminants i les tècniques d'anàlisis i els contaminants emergents. Una especial èmfasi es posarà en l'efecte dels contaminants (com els microplástics o els fàrmacs) en els ecosistemes aquàtics i en com remeiar-ho, mitjançant la depuració d'aigües i de sòl.
Un altre aspecte important que es tractarà serà el creixent impacte ambiental dels fàrmacs (sobretot els relacionats amb malalties mentals i les cardiopaties) i altres productes de degradació.
Es tracta d'avançar cap a uns usos tecnològics més nets i uns productes químics amb menys efectes. També s'aborden iniciatives noves per pal·liar els danys mediambientals causats per l'ús de pesticides en l'agricultura intensiva. S'ha proposat delimitar àrees intocables –àrees de biodiversitat- en camps tractats amb pesticides. A Europa han començat ja a realitzar-ho empreses com BAYER. En paraules de Carlos Barata -investigador del IDAEA (Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua) pertanyent al CSIC, i membre del comitè organitzador local - “és un mètode efectiu, es tracta d'una biorremediación interessant”.
S'ha proposat delimitar àrees intocables –àrees de biodiversitat- en camps tractats amb pesticides
El SETAC és una societat professional sense ànim de lucre que es va establir en 1979. Es dedica a dotar d'un fòrum on institucions i professionals de l'educació, el desenvolupament i la recerca, la indústria química i els reguladors puguin estudiar, analitzar i tractar de solucionar els problemes mediambientals. SETAC Europa és una de les cinc unitats geogràfiques de l'organització SETAC mundial.
El Congrés del 25 Aniversari
El d'aquest any és el major congrés d'Europa en aquest camp. Es presentaran més de 2500 treballs de 69 països diferents en 71 sessions paral·leles. A més es presentaran tres ponències principals que en aquesta ocasió seran: Peter Calow, que va ser segon president de la SETAC, i que en l'actualitat és professor de recerca de la Universitat de Nebraska, EUA. Farà un repàs sobre els vint-i-cinc anys d'història de l'organització. John Colbourne de la Universitat de Birmingham, que centrarà la seva intervenció en l'aplicació de les tècniques genòmiques en la toxicologia ambiental. I Mira Petrovic, de l'Institut Català de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) que parlarà sobre les tècniques de depuració d'aigües residuals.
Assistiran també a aquest congrés representants de les agències reguladores, que són els encarregats de regular l'ús de les substàncies que va desenvolupant la indústria. I per descomptat també representants de les indústries químiques.
A part de les sessions de treball, s'ha elaborat un programa d'oci: el Sciens Slam, co-patrocinat pel CSIC i el ICRA. Així mateix se celebrarà una carrera (Fun run) el dia 5 de maig, organitzada per l'Ajuntament de Barcelona.
Els microplástics: un problema creixent
CostaUn dels punts a abordar serà el de les micro i nanopartícules. Entre elles destacarien els microplástics, sobretot els llançats al mar. Els residus plàstics es van esquerdant mentre són transportats pels corrents oceànics a causa de la radiació solar, fent-se cada vegada més petits. Aquests fragments, coneguts com microplástics, poden durar fins a cent anys en el mar. El polietilè i els propilès (utilitzats en la fabricació de borses, contenidors de beguda i menjar, embolcalls, joguines) són els residus plàstics més freqüents. Molts d'aquests microplástics provenen de productes cosmètics (com els blanqueants dentals, que no són més que petites boletes de plàstic que té un efecte erosiu sobre la superfície dental. Això podria solucionar-se substituint el plàstic per una substància mineral).
La hipòtesi més acceptada pels investigadors és que els microplástics són ingerits per peixos mesopelágics, que viuen entre els 10 i els 100 metres de profunditat i que s'alimenten de preses de la mesura d'aquests plàstics. Per tant l'amenaça que puguin passar a la cadena alimentària de manera permanent és molt real. De fet ja s'ha comprovat que els peixos mesopelágics contenen contaminants bioacumilativos. A més el plàstic oceànic conté contaminants que s'afegeixen durant la seva fabricació i acumula altres substàncies hidròfobes que es van adherint al mateix mentre sura.
No existeix encara massa tecnologia per eliminar contaminants recalcitrants com els microplástics. Segons Carlos Barata, “actualment s'està desenvolupant tecnologies per a la seva detecció mitjançant l'espectrometria de masses i mètodes que permeten la separació de partícules molt fines.”