Parlem amb Pilar Marco, líder del grup de Nanobiotecnologia pel Diagnòstic de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC), sobre el projecte POC4COVID.

• Quin és l’objectiu del projecte? En què consisteix el dispositiu de diagnòstic?

Pilar Marco és líder del grup de Nanobiotecnologia pel Diagnòstic de l’Institut de Química Avançada de Catalunya.Volem desenvolupar noves estratègies per al diagnòstic de la Covid-19 i poder produir dispositius més fiables a gran escala, disponibles per a tota la població. Per a això, estem desenvolupant dues aproximacions tecnològiques: una amb detecció òptica, amb un substrat sensible a la calor, i una altra amb detecció electroquímica. La primera podria permetre detectar la Covid fins i tot amb la càmera del telèfon mòbil. El segon generaria un corrent elèctric capaç de detectar RNA viral, proteïnes virals i qualsevol anticòs generat com a resposta a la infecció.

• Quina és la importància de la diagnosi en la investigació de Covid-19? Quan plantegeu que estigui llest?

Un bon sistema de diagnòstic és aquell que permet detectar la malaltia des d’etapes molt primerenques de manera fiable, amb una elevada sensibilitat i especificitat. En alguns casos, les eines de diagnòstic permeten proporcionar més informació, com en quin estadi de la malaltia es troba el pacient, la seva gravetat o pronòstic. En el cas de la Covid-19, hi ha en l’actualitat molts dispositius en el mercat, però no tots han estat desenvolupats ni validats adequadament, com s’ha posat en evidència en actuacions dirigides a adquirir tests per part de diferents països [que han resultat ser defectuosos]. A més, no tots els tests són iguals ni proporcionen la mateixa informació.

Actualment, les proves de Covid-19 disponibles corresponen a dues categories: les que detecten el virus SARS-CoV-2 i les que detecten l’exposició prèvia a virus o, més concretament, la resposta immunitària del cos humà a la infecció. A la primera, coneguda com “categoria A”, hi ha dos subtipus: les que detecten el material genètic de virus mitjançant retrotranscripció associada a reacció en cadena de la polimerasa o RT-RCP, el tipus A1, i les que detecten components de virus, com les proteïnes de la seva superfície, el tipus A2.

Existeixen dos tipus de proves: "les que detecten el virus SARS-CoV-2 i les que detecten l'exposició prèvia al virus"

Les proves de RT-RCP (A1) són les recomanades actualment per l’Organització Mundial de la Salut i el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties per al diagnòstic de la COVID-19. Les proves d’antigen (A2) també podrien utilitzar-se per al diagnòstic, però fins ara no es troben moltes al mercat.

Les proves que detecten l’exposició, conegudes com a “categoria B”, solen ser les que detecten anticossos en la sang produïts per l’organisme del pacient com a reacció a la infecció pel virus. Es denominen proves serològiques, ja que solen realitzar-se en sèrum sanguini. Són reconegudes per una gran part de la població com els famosos “test ràpids”.

Totes aquestes proves són complementàries entre elles. Les primeres són molt fiables quan es vol saber si el pacient té el virus, independentment que presenti símptomes o no. No obstant això, no són tan fiables quan el que es busca és saber si aquesta persona ha estat exposada a ell, ja que, després d’unes setmanes, la sensibilitat d’aquests tests decreix. En canvi, les segones són poc eficaços a l’inici de l’exposició al virus. Els anticossos no són detectables en la sang del pacient fins a 4 o 5 dies després, si bé es poden detectar nivells alts durant la malaltia i temps després d’haver-la superat.

El nostre projecte pretén poder proporcionar solucions per a les dues estratègies de diagnòstic amb tecnologies que podrien ser produïdes a gran escala i a baix cost, de manera que es podria estendre el seu ús de forma massiva per a possibles futures onades de la malaltia.

• Donat l’estat d'alarma, com esteu treballant i col·laborant?

És possible gràcies a un equip multidisciplinari, amb tres centres del CSIC implicats, el mateix Institut de Química Avançada, l’Institut de Microelectrònica de Barcelona i l’Institut de Ciència de Materials d’Aragó, a més de grups clínics de l’Hospital del Mar de Barcelona i el Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Durant aquest període d’alarma hem emprès totes les accions necessàries per iniciar gran part de la investigació. Quan ha estat necessari, alguns investigadors de l’equip han estat acudint als laboratoris amb totes les precaucions.

Més informació sobre el projecte POC4COVID: Investigadors del CSIC desenvolupen dispositius per al diagnòstic ràpid de la Covid-19.