Els esfingolípids, lípids amb una estructura química peculiar, tenen una inesperada importància en diversos processos de senyalització cel·lular. Algun d'ells podria reduir molts dels processos nocius derivats d’una lesió del sistema nerviós central.
Cèl·lules de cervell embrionari (fragment). Autora: N. López Sánchez.Els esfingolípids són lípids amb una estructura química peculiar dels quals s’ha descobert, en anys recents, que tenen una inesperada importància en diversos processos de senyalització cel·lular.
En el cas de lesions medul·lars, s’han anat trobant evidències que un esfingolípid, conegut com a S1P (acrònim de “D-erytro-esfingosina-1-fosfat”) pot modular i, per tant, podria reduir, molts dels processos nocius derivats d’una lesió del sistema nerviós central. Processos com la mort cel·lular per apoptosi, l’estrès oxidatiu i els danys en els teixits.
Igualment, aquest esfingolípid pot ajudar l’activitat dels factors de creixement (molècules que ajuden al creixement, manteniment i supervivencia de les neurones ), i a la formació de nous vasos sanguinis i neurones.
Per això es creu que si es pot intervenir sobre el metabolisme d’aquest esfingolípid, es podrien trobar noves teràpies per al tractament de lesions cerebrals i medul·lars. Això és el que persegueix el projecte liderat per l’Institut de Química Avançada de Catalunya CSIC, i en el que participen l’Hospital Nacional de Parapléjicos, de Toledo, i la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.
Tal com explica Josefina Casas, investigadora del CSIC en el Departament de Química Biomèdica i coordinadora del projecte, una estratègia d’intervenció estaria en poder incrementar la concentració d’aquest esfingolípid. I com que aquest últim es degrada de forma irreversible per l’acció d’un enzim, el S1PL, el que persegueixen els investigadors és bloquejar aquest enzim per augmentar el nivell de l’esfingolípid.
Es tracta d’un projecte de recerca bàsica que avaluarà la viabilitat d’aquesta nova diana; per tant, els resultats queden, encara, lluny.