L'Institut Botànic de Barcelona treballa en Wecann, un estudi integral de Cannabis. En el marc del projecte, han creat la primera base de dades mundial sobre el seu ús tradicional. Els objectius són recollir i analitzar usos tradicionals de la planta, trobar noves molècules d’interès i estudiar la variabilitat morfològica, genètica i fitoquímica.

Planta de cannabis silvestre. Imagen: IBBDes de quan usen els humans la planta de Cannabis? Proves genètiques i arqueològiques suggereixen que la domesticació de Cannabis va tenir lloc fa uns 12.000 anys a Àsia oriental, primer com un cultiu polivalent i després, fa 4.000 anys, en cultius separats per a la producció de fibra i de drogues o medicaments.

Al Japó s'han trobat llavors de 10.000 anys d'antiguitat, amb indicis que el Cannabis es devia utilitzar per alimentació. També hi ha registres del seu ús psicoactiu a Israel i les muntanyes del Pamir fa més de 2500 anys. Els registres medicinals més antics i diversos procedeixen de Xina, Egipte, Pèrsia i Índia.

El Cannabis és una de les plantes més versàtils i ha tingut un paper important a la vida quotidiana durant milers d'anys. Però molts dels usos tradicionals s'han anat perdent amb el pas del temps. Reunir i documentar aquests usos és l'objectiu de Cannuse, la primera base de dades mundial sobre usos tradicionals de Cannabis.

La base de dades, fruit de la col·laboració del'Institut Botànic de Barcelona (IBB), centre mixt del CSIC i l'Ajuntament de Barcelona, ​​de la Universitat de Barcelona i de l'empresa Cija Preservation S.L. recull més de 2.300 entrades de 649 publicacions relacionades amb els usos medicinals, alimentaris, tèxtils i altres, procedents de països i cultures de tot el món. “En alguns llocs on el Cannabis està qualificat com a droga, la gent és reticent a parlar dels usos tradicionals”, apunta Teresa Garnatje, investigadora del CSIC a l'IBB.

Els registres documenten tota mena d'usos en uns 40 països, obtinguts a partir de revisió bibliogràfica o per col·laboradors de països com Turquia, Romania, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Grècia, Armènia, Mongòlia, Iran, Xina i Sud-àfrica.

En el passat, el consum psicoactiu es relacionava sovint amb diversos rituals religiosos. No obstant això, se sap que el Cannabis també s'ha fet servir per tractar el mal de cap, i altres malalties com diarrea, restrenyiment, vòmits, ansietat, asma, espasmes, febre, reumatisme, insomni, infeccions oculars, complicacions obstètriques… També, com cataplasma a les ungles del peu, pels seus efectes antipirètics, i moltes altres. Va ser utilitzat com a font important d'aliment i oli, i era un recurs valuós per a la producció de fibra, sobretot en la fabricació de vaixells. L'oli produït a partir de les llavors també es feia servir com a base de molts productes cosmètics.

Se sap que en el passat, el Cannabis va ser utilitzat com a font important d'aliment, s'obtenia oli de les llavors, i era un recurs valuós per a la producció de fibra, sobretot en la fabricació de vaixells. A la imatge, llavors i teixit de Cannabis.

Els registres documenten tota mena d'usos en uns 40 països, en alguns casos obtinguts a partir de revisió bibliogràfica i d'altres proporcionats per col·laboradors de països com Turquia, Romania, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Grècia, Armènia, Mongòlia, Iran, Xina i Sud-àfrica. Tots aquests usos són indicis que la planta pot tenir molècules i principis actius d'interès per a aquests desordres i malalties.

Un dels usos que desperten més interès és el del seu ús contra el càncer. Els científics de l'IBB col·laboren amb Leitat per provar diferents plantes  de Cannabis sobre línies cel·lulars tumorals. “Escollim les plantes més prometedores i les provem per veure si tenen algun efecte sobre les cèl·lules”, apunta Garnatje. “No provem molècules aïllades sinó tota la planta, ja que conté moltes molècules que poden estar actuant en sinergia”.

Aquesta base de dades, d'accés obert, ha estat creada en el marc del projecte WECANN, que aborda un estudi integral del Cannabis. “Encara que n’hi ha estudis previs”, apunta Teresa Garnatje, “poques vegades inclouen més d'un o dos camps científics diferents. El nostre objectiu amb aquest projecte és fer un estudi integral i analitzar les dades conjuntament”.

WECANN ha combinat estudis dels camps de l'etnobotànica, la genètica, la morfologia i la fitoquímica. El projecte persegueix estudiar les varietats silvestres de tot el món, recol·lectades en punts tan distants com Sèrbia o Mongòlia. L'equip intenta que els exemplars recol·lectats siguin de varietats silvestres, que no han estat ni hibridades ni cultivades per al seu ús com a droga.

La majoria de les investigacions se centren en la composició química i les propietats medicinals de les plantes riques en THC i CBD. Però la diversitat del Cannabis s'amaga especialment en les varietats locals i les poblacions silvestres.

“Al projecte estem caracteritzant els fenotips de plantes silvestres. Mitjançant morfometria geomètrica estem analitzant la forma i estructura de les fulles i llavors de diferents poblacions de Cannabis”. La combinació de dades morfomètriques, genètiques i etnobotàniques permetrà rastrejar l'origen geogràfic del Cannabis, i de com s'ha estès pel món. El projecte WECANN també ajudarà a aclarir-ne la taxonomia, és a dir, “si es tracta d'una, dues o tres espècies, extrem que fins avui continua sent una incògnita.”

Referència:

Balant, M., Gras, A., Gálvez, F., Garnatje, T., Vallès, J., & Vitales, D. 2021. CANNUSE, a database of traditional Cannabis uses - an opportunity for new research. Database: baab024. www.cannusedb.csic.es.