Un equip internacional liderat pel CSIC estudia l'evolució de les xarxes d'intercanvi i interacció social a la Mediterrània Oriental, milers d'anys enrere. També avaluen algunes de les actuals i sofisticades tècniques d'anàlisi, com les usades en el Museu del Louvre, on hi ha l'únic accelerador de partícules del món situat en un museu i dedicat íntegrament a l'estudi d'art i patrimoni.
Els científics han fet anàlisis en el Accélérateur Grand Louvre d'analyse élémentaire, l'únic en el món ubicat a un museu i dedicat a l'art i al patrimoni.El projecte OBSILEVANT, dirigit per l'investigador Ferran Borrell de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC), se centra a determinar el paper que van poder jugar les xarxes d'intercanvi a llarga distància en el desenvolupament i difusió de l'agricultura al Pròxim Orient fa uns 10.000 anys. Per a això, s'estan analitzant les eines lítiques fetes en obsidiana, que van ser trobades en diversos jaciments arqueològics d'època Neolítica de Jordània (Kharaysin), Síria (Qarassa) i Israel (Ahihud i Motza).
En aquests jaciments i països no hi afloraments naturals d'obsidiana i els més propers es troben en diferents punts de Turquia (Capadòcia i l'est del país) o en Armènia. Llavors, ¿com va arribar l'obsidiana fins a aquests llocs? La presència d'objectes d'obsidiana indica que hi va haver circulació d'objectes acabats o matèries primeres procedents de llocs a més de 1000 km de distància, diuen els científics.
L'equip estudiarà la composició química dels objectes, per determinar amb precisió la procedència de cada objecte i, per tant, conèixer l'evolució de les xarxes d'intercanvi que van permetre la circulació d'aquest material al llarg dels anys en què aquests jaciments van estar habitats.
Fa milers d'anys hi va haver circulació d'objectes acabats o matèries primeres procedents de llocs a més de 1000 km de distància
Per una altra banda, un altre objectiu del projecte és metodològic: els científics volen veure la fiabilitat de cadascuna de les tècniques que s'utilitzen per analitzar la composició química de l'obsidiana, i els sues avantatges.
En aquest sentit, s'han realitzat una sèrie d'anàlisis a cegues ( 'blind tests') a tres laboratoris (Universitats de Manchester i de Bordeus, i Museu del Louvre) i utilitzant tres de les tècniques més comunes: Espectroscòpia de Fluorescència de Raigs X portàtil, Emissió de Raigs X induïda per Partícules i Espectrometria de Masses amb Font de Plasma d'Acoblament Inductiu. Els resultats permetran avaluar el grau de fiabilitat de cada tècnica, així com els seus pros i contres en base a les característiques de les mostres a analitzar (mida, gruix, alteracions de la superfície, etc.).
Fa un mes, els investigadors Ferran Borrell (IMF-CSIC) i F.-X Li Bourdonnec (Universitat de Bordeus) van dur a terme un total de 150 anàlisis en el Accélérateur Grand Louvre d'analyse élémentaire, l'únic en el món ubicat a un museu i dedicat íntegrament a l'estudi d'obres d'art i patrimoni. Aquestes anàlisis es van dur a terme a les instal•lacions del Museu del Louvre en el marc del programa europeu H2020 Iperion CH.