Els biomaterials obtinguts amb cultius cel•lulars són una excel•lent estratègia terapèutica per al tractament de teixits o òrgans danyats. Però el seu cultiu encara presenta handicaps. Científics del CSIC han desenvolupat un mètode que promou la formació de col·lagen a partir del cultiu de cèl·lules (fibroblasts) i que pot regular la diferenciació de cèl•lules mare mesenquimals.
Cèl·lules mare mesenquimals diferenciades a cèl·lules d'os sobre matrius generades a partir de fibroblasts tractats amb LOX i BMP1 (CBM-CSIC).L'equip del CSIC, dirigit per Fernando Rodriguez Pascual, Centro de Biología Molecular “Severo Ochoa” de Madrid, ha desenvolupat una matriu extracel•lular que augmenta la formació de col·lagen i que pot regular la diferenciació de cèl·lules mare mesenquimals, aquestes últimes amb capacitat per convertir-se en diversos tipus de cèl•lules (òssies, cartílag, o altres).
El mètode s'ha desenvolupat i provat amb cultius cel•lulars de fibroblasts però podria, en principi, adaptar-se a qualsevol altre tipus de cèl·lula productora de components de matriu. El desenvolupament, encara en fase experimental, està patentat i s'ofereix la seva llicència per al seu desenvolupament posterior.
La matriu extracel·lular
Tal com explica Rodríguez Pascual, la matriu extracel•lular és, bàsicament, la matèria orgànica que es troba fora de la cèl·lula en els organismes multicel·lulars, "l’adhesiu molecular que manté units els teixits, i els dóna forma i consistència".
Les matrius generades amb aquest mètode, s'han provat en el cultiu de cèl·lules mare mesenquimals, que poden donar lloc a cèl·lules d'os o cartílag
Els components principals de la matriu extracel·lular són el col•lagen i l'elastina. Quan l'organisme produeix nous teixits, primer produeix aquests components dins de la cèl·lula i després els porta a l'exterior de la cèl•lula (és a dir, a la matriu), per acoblar i formar la base de noves estructures, noves cèl•lules que formaran els ossos, les dents, la pell o els vasos sanguinis.
La creació de biomaterials a partir de cultius cel·lulars ‘in vitro’ tracta d'imitar aquest procés natural. "I tot i que sembla senzill mantenir cèl•lules en cultiu i deixar que produeixin la seva pròpia matriu extracel·lular, en realitat el procés és poc eficient", explica l'investigador. "La raó és que certs components enzimàtics presenten baixa activitat en els mitjans de cultiu, com per exemple, els enzims LOX i BMP1, encarregats d'incorporar determinades modificacions en el col·lagen".
El mètode desenvolupat per aquest equip del CSIC es basa en l'addició d'aquests enzims a cultius de fibroblasts, el que dóna lloc a un notable increment en la formació de col•lagen en la matriu extracel•lular.
Les matrius generades amb aquest mètode, s'han provat com a substrat per al creixement i la diferenciació de cèl•lules mare mesenquimals, amb capacitat per donar lloc a cèl·lules d'os o cartílag, i que podrien ser utilitzades per a regenerar teixits danyats o amb malformacions. L'aplicació d'aquest procediment permetrà millorar i accelerar el procés de formació d'aquests biomaterials i el seu ús en medicina regenerativa.
Contacte:
Eva Gabaldón Sahuquillo
Vicepresidencia de Transferencia
de Conocimiento - CSIC
Tel.: +34 91 568 1550
E-mail: