Investigadors del CSIC i de la Universidad de la Laguna han patentat uns compostos derivats del anti cancerigen tamoxifèn. Els seus potencials usos són diversos: com a tractament alternatiu al tamoxifèn, ja que no té els seus efectes secundaris, sondes diagnòstiques per les seves propietats fluorescents o pigment làser.
Cèl·lules cancerígenes etiquetades amb un dels derivats (esquerra). A la dreta, la imatge en transmissió corresponent a les mateixes cèl·lules.El tamoxifèn és un potent anticancerigen que s'aplica principalment per al tractament del càncer de mama. Encara que la seva eficàcia ha estat demostrada àmpliament, hi ha un risc constatat d'augment del risc de desenvolupar càncer d'úter i endometri.
S'ha calculat que aquest efecte secundari indesitjat afecta, només, a 2 de cada mil persones tractades - enfront de 1 per cada mil dones que prenen placebo, segons dades del National Cancer Institute dels EE. UU. Encara que no és una xifra molt elevada, és un dels riscos més preocupants per la seva gravetat i el que ha motivat la recerca de fàrmacs substituts.
També, encara que de menys gravetat, s'ha demostrat que el tractament crònic amb tamoxifèn genera altres efectes secundaris, com el dolor d'articulacions, alteracions intestinals, rampes a les cames, sufocacions, sequedat vaginal i, menys freqüentment, la formació de trombes, tromboembolisme venós, el risc d'infarts i de cataractes.
Investigadors de l’Instituto de Productos Naturales y Agrobiología del CSIC i de la Universitat de la Laguna, dirigits respectivament per la Dra Alicia Boto i el Prof. Mario Díaz, han desenvolupat unes molècules derivades del tamoxifèn amb potencial ús com anticancerigen.
Les propietats farmacològiques d'aquestes molècules han estat analitzades in vitro i in vivo en diferents models animals. Els resultats preclínics revelen que les molècules tenen una activitat antiestrogènica tan poderosa com la del tamoxifèn, però potencialment menys efectes secundaris. Actualment, els investigadors busquen socis industrials per poder realitzar les proves clíniques.
Els resultats mostren -fins on s'ha pogut veure amb els animals- que la reducció dels efectes secundaris es dóna en dos aspectes: hi ha menys proliferació descontrolada de les cèl·lules de l'endometri, el que implica menys risc de desenvolupar càncer d'endometri. A més s'ha trobat que aquests derivats causen menys alteracions en els músculs de les vísceres buides, com l'úter o l'intestí.
En aquest últim cas, i al contrari del tamoxifèn, els derivats no produeixen la relaxació del múscul llis en els intestins, que és el que comporta les alteracions intestinals i la mala absorció dels aliments. I encara que sembla un problema menor, és un efecte secundari molt generalitzat i que repercuteix molt en l'estat general i la qualitat de vida del pacient.
Els derivats, que han estat patentats pel CSIC i per la Universitat de la Laguna, també tenen un ús potencial com sondes diagnòstiques per les seves propietats fluorescents i com a pigments làser. Aquesta última aplicació va ser una troballa inesperada mentre es determinaven les propietats òptiques dels derivats en el grup dirigit per Fernando Lahoz, professor de de la Universitat de la Laguna.
"Aquests derivats, diu Alícia Boto, s'han revelat com un dels millors pigments làser coneguts. Poden absorbir llum normal d'una determinada longitud d'ona i tornar una llum làser amb una intensitat molt major que la que ofereixen els pigments làser convencionals ". Com pigments làser, podrien utilitzar en aplicacions d'interès per empreses d'instrumentació mèdica, electrònica, òptica, nanotecnològiques, etc.
Per tal que els derivats puguin arribar a comercialitzar –se es necessita realitzar estudis clínics, i si es confirma llavors la seva seguretat i potència, optimitzar la dosi adequada, així com obtenir els permisos necessaris, per part de les autoritats responsables, per produir i administrar el fàrmac.
Més informació:
Sebastián Jiménez Reyes
Tel.: + 34 – 922 25 68 47. Ext. 205.
Fax: + 34 – 922 26 01 35
E-mail: