Una patent del CSIC, i de les universitats Autònoma de Madrid i Politècnica de València ha estat distingida amb un accèssit en la 8a edició dels premis a la millor patent que convoca la fundació madri+d. El desenvolupament, un pèptid capaç de restaurar la funció telomerasa, és un bon exemple de les noves línies de recerca mèdica basades en la teràpia cel·lular. Els investigadors estan treballant amb l'empresa Advanced Medical Projects per convertir aquest fragment de proteïna en un fàrmac.
Esquerra: Nuclis de cèl·lules d'un malalt amb disqueratosis, que estan danyades (taques verdas). Dreta: reparació del dany després d'expressar l'GSE 24-2, amb menys taques verdes. Foto: CSIC.
Els telòmers són seqüències d'ADN no codificants que es troben en l'extrem dels cromosomes. La seva funció principal és protegir l'estabilitat estructural dels cromosomes.
Sovint s'ha comparat els telòmers, en una imatge gràfica, amb el canonet de plàstic que protegeix els extrems dels cordons de sabates. Cada vegada que es divideix una cèl·lula, els telòmers es van escurçant. És aquí on entra en joc la telomerasa, l'enzim encarregat de reparar-los.
En condicions normals, les cèl·lules es poden arribar a dividir entre cinquanta i setanta vegades, en les quals els telòmers es van escurçant progressivament, amb la telomerasa reparant-los cada vegada, fins que les cèl•lules ja no es poden dividir més.
S'ha vist en models animals que quan falta l'activitat de la telomerasa, les cèl·lules no creixen adequadament, el que dóna peu a l'envelliment prematur. Al contrari, quan la telomerasa està massa alta o activa, les cèl·lules no envelleixen i segueixen dividint-se més enllà del límit normal, el que afavoreix l'aparició de tumors.
Un grup d'investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques del CSIC, de la Universitat Autònoma de Madrid i de la Universitat Politècnica de València han patentat un desenvolupament que obre la porta a desenvolupar fàrmacs per preservar l'activitat de la telomerasa.
La patent, "Seqüència de nucleòtids pèptids GSE 24.2 de la disquerina inductors de l'activitat telomerasa, procediment d'obtenció, composicions terapèutiques", acaba de rebre un accèssit en la 8a edició del Premi a la Millor Patent de la Fundació madrid + d.
Petit però essencial
El producte en desenvolupament pels investigadors és un fragment de la proteïna disquerina, que forma part del complex telomerasa. El fragment identificat és petit però essencial, ja que per si sol és capaç de restaurar l'activitat telomerasa. Tal com explica la professora d'investigació del CSIC Rosario Perona, de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques "Alberto Sols", s'ha pogut demostrar, sobre cultius cel· lulars, que el pèptid restaura l'activitat telomerasa en casos de dues malalties rares: disqueratosis congènita i anèmia aplàstica .
La disqueratosis congènita està causada per un funcionament defectuós de l'activitat telomerasa causa de mutacions en diversos gens, entre ells el de la disquerina el que es tradueix en un envelliment prematur i progressiva pèrdua de funció d'alguns teixits com medul·la òssia o pell. En el cas de l'anèmia aplàstica, que presenta també mutacions en el gen de la telomerasa, la medul·la òssia produeix insuficient quantitat de cèl·lules hematopoètiques.
S'ha signat una llicència de la patent i altres contractes de col·laboració, incloent un contracte en el marc del programa Innocash del Ministeri de Ciència i Innovació amb l'empresa Advanced Medical Projects, per desenvolupar un tractament per aquestes dues malalties rares.
Actualment estan en fase de desenvolupament pre-clínic, per la qual cosa, adverteixen els científics, encara és prematur parlar de resultats finals. No obstant això, la porta no es tanca aquí, ja que el pèptid podria aplicar-se en la investigació d'altres malalties on està implicada la falta d'activitat telomerasa.
Resistència a cisplatí
El grup que dirigeix la professora Rosario Perona, al Departament de Models Experimentals de Malalties Humanes, treballa en la resposta de les cèl·lules a fàrmacs per al tractament del càncer de pulmó. Una línia de la seva recerca és l'estudi de la resistència cel·lular al cisplatí, molt usat en quimioteràpia. Aquest fàrmac causa la mort cel·lular programada de les cèl·lules cancerígenes encara que, malauradament i com en el cas de molts tractaments de quimoteràpia, també danya les cèl·lules sanes.
Va ser en l'experimentació d'aquesta línia quan van descobrir, gairebé per accident, que hi havia cèl·lules que resistien millor el cisplatí. "Va ser estirant d'aquest fil que vam descobrir el pèptid que protegeix l'activitat de la telomerasa".
Per saber-ne més:
Página divulgativa de la UTAH sobre els telomers i la telomerasa