El CSIC ha identificat pèptids alimentaris que indueixen la secreció d'hormones supressores de la gana (anorexigèniques) i que estan implicades en el metabolisme de la glucosa. Ara busquen empreses farmacèutiques o alimentàries interessades en la llicència de la patent per desenvolupar productes per al tractament de l'obesitat i la diabetis. Experiments molt recents demostren que els pèptids eviten els pics de glucosa.
Un equip de l'Instituto de Investigación en Ciencias de la Alimentación, un centre mixt del CSIC i la Universidad Autónoma de Madrid, ha identificat pèptids alimentaris que indueixen la secreció d'hormones intestinals supressores de la gana (anorexigèniques).
Concretament, els pèptids identificats activen la secreció de l'hormona incretina GLP-1 (sigles de “pèptid similar al glucagó-1”), entre d’altres hormones. Les incretines són molècules d’origen intestinal que estimulen la producció d’insulina. GLP-1 és la més estudiada i alguns treballs han comprovat que pacients amb diabetis mostren una disminució de la secreció d'aquesta hormona.
Son péptidos de origen alimentario, como leche y huevo, que se pueden producir a partir de alimentos, ingredientes o subproductos de bajo coste,
“L'hormona GLP-1 està implicada en moltes funcions. Controla el procés digestiu, indueix sacietat, i estimula l'alliberament d'insulina al pàncrees, controlant els nivells de glucosa plasmàtics”, explica Isidra Recio, investigadora del CSIC i una de les autores del desenvolupament.
Actualment, per al tractament de la diabetis o l'obesitat es fan servir molècules sintètiques anàlogues de GLP-1 o inhibidors de l'enzim responsable de la seva degradació (inhibidors de DPP-IV).
La possibilitat que es pugui estimular l'activitat d'aquesta hormona amb pèptids alimentaris obre la porta a un tractament alternatiu que activi la resposta natural del cos durant la digestió i que no tindria efectes secundaris.
Aquests pèptids alimentaris obren la porta a un tractament alternatiu que activaria la resposta natural del cos durant la digestió i que no tindria efectes secundaris
Els científics han fet assajos amb models animals, amb resultats molt positius. Destaquen especialment que l'administració dels pèptids evita els pics de glucosa que es donen després de la ingesta d'aliments rics en carbohidrats i que són especialment problemàtics per a persones amb diabetis. També han fet experiments amb cultius cel·lulars (organoides intestinals) per identificar els receptors implicats en la senyalització d'aquests pèptids.
Els pèptids podrien ser una alternativa a fàrmacs per al control del metabolisme de la glucosa. Una altra de les aplicacions possibles és com a complement alimentari emprant un hidrolitzat proteic que contingui aquests pèptids per ajudar al tractament del sobrepès i l'obesitat.
Són pèptids d'origen alimentari, com ara llet i ou, que es poden produir a partir d'aliments, ingredients o subproductes de baix cost, d'elevat rendiment i mitjançant processos fàcilment escalables. Aquests es poden formular com a ingredients per incorporar-los a aliments o begudes, o en diferents preparacions.
Contacte:
Antonio Jimenez-Escrig
Vicepresidència Adjunta de
Transferència de Coneixement - CSIC
Tel. 34 - 915681930