L'anàlisi d'aigües residuals revela dades en temps real sobre el consum de drogues en 19 ciutats europees

L'anàlisi d'aigües residuals a través de biomarcadors urinaris permet detectar de forma fiable el consum real de drogues en una ciutat. Per primera vegada, un ampli grup de científics ha realitzat un estudi comparatiu sobre el consum de drogues il·lícites en 19 ciutats europees, quatre d'elles espanyoles, basat a l'anàlisi d'aigües residuals.

 

 

Anàlisi de mostres d'aigua. Imatge: Universitat Jaume I de Castelló.

En el cas d'Espanya el consum de cànnabis i cocaïna és superior al d'altres drogues com metamfetamines i èxtasi, apareixent particularitats en cada una de les quatre ciutats analitzades: Barcelona, Castelló de la Plana, Santiago de Compostel·la i València. En l'estudi han participat centres d'investigació i universitats d'11 països europeus.

En el cas d'Espanya, la investigació ha comptat amb el Departament de Química Ambiental de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) de Barcelona (Dra. Miren López de Alda), l'Institut Universitari de Plaguicides i Aigües de la Universitat Jaume I de Castelló (investigador responsable, Dr. Félix Hernández), el Departament de Medicina Preventiva de la Universitat de València (Dra. Yolanda Picó), i el Departament de Química Analítica de la Universitat de Santiago de Compostel·la (Dr. Benito Quintana).

La iniciativa de l'estudi va sorgir de l'Institut Noruec per a la Investigació sobre l'Aigua (NIVA) i de l'Institut Mario Negri d'Investigació Farmacològica, de Milà.

Per realitzar aquesta investigació, els participants van recollir mostres d'aigües residuals urbanes d'un total de 19 ciutats europees al llarg d'una setmana al març del 2011. En aquestes mostres es van analitzar biomarcadors urinaris de cocaïna, amfetamina, èxtasi, metamfetamina i cànnabis i els resultats s'han publicat avui en la revista especialitzada Science of the Total Environment. La investigació va permetre estimar el consum d'aquestes drogues per la població de cada una d'aquestes 19 ciutats i els resultats es van normalitzar d'acord a la grandària de la ciutat estudiada. Açò significa que grans ciutats, com Londres o Barcelona, poden comparar-se directament amb ciutats més xicotetes com Castelló o Santiago de Compostel·la.

Entre les principals conclusions de l'estudi, els responsables de la investigació destaquen el fet que el major consum de cocaïna, expressat en mil·ligrams consumits al dia per cada 1.000 habitants, correspon a Anvers, seguit d'Amsterdam, València, Eindhoven i Barcelona. Quant a Castelló, el consum és semblant al de ciutats com Utrecht o Londres, i lleugerament superior al de Santiago, el qual es troba al nivell de Paris, Milà o Brussel·les. D'altra banda, el consum de cocaïna als països nòrdics pot considerar-se baix. S'estima que a Europa es consumixen uns 356 quilograms per dia, la qual cosa representa aproximadament entre el 10 i el 15% del total de cocaïna consumida en tot el món, segons les estimacions de l'Oficina de Nacions Unides per a la Droga i el Crim Organitzat.

En contrast amb la cocaïna, el consum de metamfetamina és major al nord i nord-oest d'Europa, principalment Escandinàvia i República Txeca. En general, dins del grup de drogues relacionades amb l'amfetamina, són la metamfetamina i la pròpia amfetamina les que predominen en les aigües residuals europees. A Castelló, cap d'aquestes dues drogues es va detectar a les aigües, mentre que Barcelona, València i Santiago van presentar nivells semblants corresponents a consums intermedis/baixos, inferiors als observats en ciutats del nord d'Europa.

Pel que fa al consum de MDMA, conegut com a èxtasi, a Castelló també pareix molt baix, ja que no es va arribar a detectar en les aigües residuals. A València i Santiago el consum d'èxtasi és aproximadament la meitat del de Barcelona, però en qualsevol cas queda lluny de l'observat en països com Holanda i Bèlgica.

Finalment, cal assenyalar que el consum més alt de cànnabis correspon a Holanda, registrant-se el màxim a la ciutat d'Amsterdam, seguit de França i Espanya. Els investigadors consideren que en el cas d'Espanya, per la seua posició estratègica en el tràfic de marihuana, suposa un mercat important d'aquesta substància. A més de Barcelona, ciutats més xicotetes com Castelló i Santiago mostren nivells relativament alts de consum de cànnabis, lleugerament superiors en consum per capita al de València.

Els programes de vigilància del consum de drogues són de gran utilitat per al desenvolupament de polítiques policials eficients i per a avaluar l'efectivitat de les polítiques actuals quant a la lluita contra la drogoaddicció.

Fins a la data, el mètode més habitual per a mesurar el consum de drogues està basat en la realització d'enquestes. Aquests estudis es realitzen a diferents sectors de la societat, incloent consumidors de drogues amb distints graus d'addició, així com a la població en general. També s'obté informació addicional de les dades policials sobre decomisos de drogues, junt amb informació dels hospitals sobre ingressos i altres dades mèdiques. No obstant això, hi ha una notable incertesa quant a aquestes dades degudes a la menor fiabilitat dels estudis basats en enquestes, més quan es tracta de drogues d'abús que són il·legals. A més, els resultats obtinguts se circumscriuen a períodes de temps llargs (anuals) i zones geogràfiques grans (generalment Estats).

L'aproximació utilitzada en aquesta investigació, analitzant les aigües residuals obtingudes a les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR), ha permès als centres obtenir dades molt fiables en temps real sobre el consum total de les drogues investigades, indiquen els responsables de l'estudi.

Kevin Thomas, investigador del NIVA que ha coordinat aquest projecte cooperatiu, opina que les anàlisis d'aigües residuals aporten informació rellevant als mètodes d'estimació que existeixen en l'actualitat. “A través de la investigació de l'aigua residual podem tenir una estimació sobre el consum de drogues en una ciutat. A més, podem mesurar de forma ràpida canvis en els hàbits de consum en un curt període de temps. Per exemple, es pot determinar si hi ha hagut una retirada massiva de drogues a través dels desaigües dels sanitaris quan es produeixen batudes policials o decomisos”, explica l'investigador.

La metodologia usada en aquest projecte s'ha aplicat a un segon estudi realitzat en unes quantes ciutats europees en 2012. Aquesta estratègia és aplicable en qualsevol altra ciutat o país. “Amb el suport econòmic necessari, tenim el potencial per a poder comprendre millor, i per primera vegada, qual és el consum real de drogues il·lícites a nivell mundial, les tendències, o la introducció de noves drogues en el mercat a través de l'estudi de biomarcadors adequats en aigües residuals”, indiquen els investigadors.

Per saber-ne més:

DrugMon (NIVA)

Centre de monitorització Europeu sobre consum de drogues

 

 

FaLang translation system by Faboba