Div04192024

Darrera actualitzacióDim, 16 Abr 2024 10am

Back Estàs aquí:Inicio Tecnologies físiques Projectes Cinc iniciatives del CSIC, entre els guanyadors del fons d’emprenedors Repsol

Cinc iniciatives del CSIC, entre els guanyadors del fons d’emprenedors Repsol

En total son nou els guanyadors, que han estat seleccionats entre les més de 200 propostes candidates. Desenvoluparan solucions innovadores en el camp de l'eficiència energètica.

La Secretaria d'Estat d'Investigació, Dessenvolupament i Innovació, Carmen Vela, amb els guardonats. El passat 11 de setembre la Fundació Repsol va donar a conèixer els guanyadors de la quarta edició del Fons d'Emprenedors 2015, una convocatòria per ajudar projectes empresarials que desenvolupen solucions innovadores en el camp de l'eficiència i l'estalvi energètic.  El Fons ofereix dues categories d'ajudes: una per a projectes empresarials consolidats i una altra per a idees que encara necessiten un procés de maduració.

Els projectes guanyadors rebran una ajuda econòmica de fins a 288.000 euros durant un màxim de dos anys. Les idees escollides rebran 24.000 euros durant un any. Igualment, els nou guanyadors comptaran amb un equip de tutors, formació específica i assessors tècnics i legals. A més, disposaran d'un espai d'oficina dins del Centre de Tecnologia Repsol.  

Entre els 9 guanyadors, cinc són iniciatives que hi tenen al darrera científics i centres del CSIC,  i han estat seleccionats de entre més de 200 propostes candidates. Són els projectes Solar Oxides, Kerionics , Xerolutions, i les idees Siterm i Fuelium.

Panells solars amb impressió 3D, producció d’oxigen i millors supercondensadors

El projecte Solar Oxides es centra en la fabricació de cèl•lules solars fotovoltaiques mitjançant impressió 3D. Per a aquest procés s'utilitzen òxids conductors, un material abundant en la naturalesa, no tòxic, estable i de baix cost. Aquestes cèl•lules han estat dissenyades pels investigadors Alberto Calleja i Xavier Sintas, de l'empresa Oxolutia, spin-off de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB CSIC).

Per la seva banda, el projecte Kerionics, té com a objectiu la fabricació de mòduls de membranes ceràmiques no poroses que produeixen oxigen. La seva tecnologia permet separar l’oxigen de la resta de components de l’aire, aprofitant el calor residual que es genera a industries amb processos de combustió. Kerionics és una empresa de base tecnològica sorgida de l'Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt de la UPV i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a València.

Xerolutions, impulsat per investigadors de l’Instituto Nacional del Carbón de Oviedo (INCAR-CSIC), ha estat seleccionat pel seu projecte per desenvolupar materials porosos que presenten importants avantatges en la seva aplicació per a supercondensadors. Amb la seva tecnologia, són capaços d’obtenir materials amb la porositat adequada per optimitzar el funcionament dels supercondensadors en funció del seu ús final, controlant la densitat d’energia i la propagació de carregues.

Bateries de paper i microsensors per detectar fuites de gas

La idea Fuelium, dels investigadors Neus Sabaté, Sergi Gassó i Juan Pablo Esquivel de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) del CSIC, ofereix bateries de paper amb capacitat per alimentar una varietat de dispositius d'un sol ús, com els de diagnòstic portàtil. A diferència de les piles, aquestes bateries només generen la quantitat d’energia necessària per a cada aplicació i no contenen ni metalls pesats ni nocius per a la salut. Estan fetes de paper, carboni i metalls biodegradables.

Per la seva banda, la idea proposta per Siterm es centra en la detecció de fuites de gas mitjançant microsensors tèrmics autònoms instalElats a  les canonades. La novetat d'aquests sensors és que aprofiten la calor residual de la mateixa canonada per generar l'energia necessària per autoabastir-se, cosa que redueix el seu cost i manteniment. L'equip d'aquest projecte està format pels investigadors Llibertat Abad i Francesc Xavier Muñoz Pascual, de l'IMB-CNM del CSIC; Javier Rodríguez Viejo i Aitor Lopeandia, del Departament de Física de la UAB; i Antonio López, de la UPC.