Immobilitzen la radiació del fosfoguix

S'ha desenvolupat un procediment per estabilitzar el fosfoguix, residu radioactiu que es genera en la producció d'àcid fosfòric. El material resultant, una combinació de fosfoguix amb un polímer de sofre, té menys radiació, molt per sota dels límits permesos, de manera que podria aplicar-se en la construcció de forma segura.

Fosfoguix prop de Fort Meade (Florida, EUA). Autor: Harvey Henkelmann. Wikimedia Commons.El fosfoguix és un sulfat de guix que conté radionúclids naturals. Es genera en la producció d'àcid fosfòric, del qual s'obtenen fosfats, usats com a fertilitzants, adobadors de l'aigua en sabons de roba, o catalitzadors. De l'àcid fosfòric també s'obté l'additiu E-338 i adhesius per pròtesis dentals.

La gran implantació industrial de l'àcid fosfòric i el fet que el mètode més eficient per obtenir siguin les roques fosfàtiques, que tenen radionúclids naturals, ha generat com a contrapartida un problema ambiental de difícil gestió. I és que els residus de fosfoguix tenen una radiació que, encara que sigui natural, està amplificada en tractar de milions de tones concentrades en llocs concrets.

Un problema d'acumulació

La producció d'àcid fosfòric es concentra en molt pocs punts a nivell mundial, on apleguen roques fosfàtiques de molt diversos llocs i emmagatzemen tones de fosfguix com a residu. Un d'aquests punts està a Huelva. Segons un document del 2010 del CEDEX (Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques), en les últimes quatre dècades s'han dipositat fins a 120 milions de tones de fosfoguix als aiguamolls de Río Tinto (Huelva).

Un altre dels grans centres productors mundials d'àcid fosfòric és a la regió de Florida Central (EUA), on s'han acumulat fins a 1.000 milions de tones de fosfoguix. Per cada tona d'àcid fosfòric es generen de 4,5 a 5,5 tones de fosfoguix, el que vol dir que cada any es generen de 100 a 250 milions de tones d'aquest residu a nivell mundial.

Es redueix la radiació de radionúclids naturals fins a nivells molt inferiors als establerts per la legislació.

Un grup d'investigadors del CSIC, del CIEMAT i de la Universitat de Huelva, dirigits per l'investigador del CSIC Felix A. Lopez, ha desenvolupat un mètode per transformar i estabilitzar el fosfoguix. La immobilització es du a terme mitjançant la incorporació del fosfoguix a un material termoplàstic constituït per una barreja de sofre, àrids i un catalitzador adequat (un polímer de sofre o sofre modificat). Amb això es redueix la radiació de radionúclids naturals fins a nivells molt inferiors als establerts per la legislació.

Ús segur en construcció

El material resultant podria usar-se de forma segura en la construcció i sense risc de lixiviació. Félix A. Lopez, que té el seu laboratori al Centre Nacional d'Investigacions Metal·lúrgiques del CSIC, explica: "Sota condicions normals de ventilació, la contribució a la concentració de radó en interiors construïts amb aquests materials és inferior a les recomanacions internacionals".

Addicionalment, segueix explicant aquest científic, els assaigs d'envelliment accelerat, mitjançant lixiviació a diferents nivells de pH, han demostrat que no es produeix mobilització del radi (Ra-226, que genera gas radó). Aquest és, de fet, el contaminant més preocupant del fosfoguix.

El procés, patentat pel CSIC, el CIEMAT i per la Universitat de Huelva a nivell mundial, està a punt per ser transferit a la indústria i podria donar una sortida segura als residus de fosfoguix.

Les roques fosfàtiques de les quals prové el fosfoguix tenen una sèrie de radionúclids, urànids i lantànids, que poden variar en funció de l'origen de la roca, explica Felix A. Lopez, professor d'investigació del CSIC. Encara que alguns d'ells, com la majoria de l'urani (U-238) i el tori (Th-230), es dissolen durant el procés i acompanyen l'àcid fosfòric produït, més del 95% del gas radó, el 80% del plom (Pb-210) i el 90% del poloni (Po-210) queden lligats al fosfoguix.

Anteriorment s'havia intentat donar una sortida segura al fosfoguix, incorporant-lo al ciment Portland o com a correctors de sòls. No obstant això, amb el temps es va veure que aquests mètodes no permetien immobilitzar de manera permanent el material radioactiu.

Més informació:

Miguel Rey Mazón Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Juan Echevarría Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Vicepresidencia Adjunta de Transferencia

del Conocimiento - CSIC

 

FaLang translation system by Faboba