Patentat un mètode per transformar mercuri i emmmagatzemar-lo de forma segura

Investigadors del CSIC ha patentat un procediment per estabilitzar i immobilitzar mercuri líquid integrant-lo dins d'un ciment polimèric de sofre molt estable. Es tracta d'una metodologia molt innovadora, que permet transformar aquest contaminant perillós en un material inert i molt resistent al trencament, i que portarà al mercat l'empresa Mayasa. El procediment també es pot aplicar a terres contaminades per mercuri, que suposen un considerable risc de contaminació.

Dos exemples del ciment polimèric de sofre, producte final del procediment. El 15 març de 2011 entra en vigor el nou reglament comunitari que prohibeix l'exportació de mercuri líquid i l'ús d'aquest metall en qualsevol procés industrial. Aquesta prohibició obliga a aturar tots els processos que incorporin mercuri en les seves etapes i desmantellar les instal.lacions que emmagatzemin mercuri.

Es calcula que a Europa hi ha centenars de milers de tones de mercuri líquid que a partir d'ara ja no es podran utilitzar. Espanya, un dels primers exportadors de mercuri a Europa, també té importants quantitats de mercuri.

Les alternatives que s'obren per a aquest residu perillós són o bé l'emmagatzematge definitiu en algun lloc segur o bé el seu tractament per eliminar el component de perillositat. En qualsevol cas, la gestió d'aquest mercuri la portaran a terme empreses expressament acreditades per la UE per a aquest propòsit.

Emmagatzemar el mercuri tal com és implica que s'ha ubicar en un lloc d'alta seguretat, amb dipòsits hermètics que donin garanties contra el risc de fuites o d'usos indeguts. Una altra opció seria transformar aquest metall en un altre material segur i inert.

És el que proposa un equip d'investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Metalúrgicas del CSIC. Tal com explica Félix Lopez, professor d'investigació del CSIC i líder del treball, el procés patentat permet transformar el mercuri en sulfur de mercuri, que no és perillós, i integrar-lo en un ciment polimèric de sofre.

Un aspecte molt interessant és que el procediment també es pot aplicar a terres contaminades per mercuri, que suposen un important risc de contaminació per lixiviació. Les terres contaminades són normalment terrenys industrials que han suportat empreses mineres, metal.lúrgiques o d'obtenció de clor, entre altres. Normalment estan en el mateix lloc on s'han originat i només quan es destina aquest sòl a altres usos (construcció, esbarjo, habilitació...) es recorre al buidatge del terreny. En aquest cas, les terres contaminades se solen emmagatzemar en abocadors de seguretat.

El material final que s'obté és un polímer de color negre, amb una concentració de mercuri d'entre el 5 i el 30% en pes, segons els casos, i que es pot emmagatzemar en abocadors sense risc de fuita de mercuri o, fins i tot , utilitzar-se com a ciment de pavimentació.

Proves realitzades en laboratori han demostrat que el nou material té una taxa d'absorció d'aigua menor que altres ciments, i que la pèrdua de mercuri per lixiviació està molt per sota dels estàndards actuals de toxicitat. Així mateix, el material és molt resistent a substàncies corrosives com els àlcalis (derivats dels metalls alcalins, com l'amoníac, hidròxid amònic, hidròxid i òxid càlcics, o peròxids).

L'empresa Mayasa (Minas de Almaden i Arrayanes) està negociant amb el CSIC la llicència del procediment per portar-lo al mercat. Mayasa té una llarga experiència en mineria i podria convertir-se en una de les empreses acreditades per la UE per a la gestió de mercuri.

El mercuri s'ha utilitzat durant anys en aplicacions diverses, com la confecció de miralls, la fabricació d'instruments de mesura com els termòmetres, i en tensiòmetres, làmpares fluorescents i endolls. Aquestes i altres aplicacions han trobat progressivament substituts al mercuri.

Actualment el mercuri líquid es genera com a residu de la mineria de l'or i del reciclatge, entre altres, bateries, acumuladors i termòmetres que es retiren del mercat. La contaminació per mercuri té efectes molt greus en l'ecosistema i en les persones, especialment si el mercuri entra en contacte amb l'aigua, on es converteix en metilmercuri, molt tòxic, impossible eliminar i que s'acumula en els organismes marins. L'exposició a alts nivells de mercuri o metilmercuri danya greument el sistema nerviós, el cervell i els ronyons, i té greus efectes en la formació del fetus.