Débora Zurro: “El protagonista de la història és Gladiator, no Danny DeVito”

Els estudis d'arqueologia han considerat a les societats caçadores-recol·lectores com a paradigma de la igualtat davant d’altres sistemes socials. Després de l’aparició de l’agricultura, les societats prehistòriques es consideren igualitàries front als nous tipus socials que s'hi desenvolupen. Débora Zurro, de la Institució Milà i Fontanals, és una de les arqueòlogues que posa en dubte la creació de coneixement que s'ha produït sobre aquestes comunitats.

“Aquestes societats es consideren igualitàries perquè s’assumeix que entre els homes no hi ha diferències, i no es té en compte que les dones no tenen el mateix accés als recursos i la presa de decisions”, apunta en una entrevista. Zurro (IMF-CSIC) assegura que el motiu d'aquesta generalització és “fruit d'una «mirada dirigida»”, causada per una “inèrcia històrica” i per “retroproyectar”, com investigadors, els mateixos patrons de la nostra societat a les societats objecte d'estudi.

L'arqueòloga explica que el coneixement sobre aquestes societats ve de l'estudi etnogràfic de comunitats que es van conèixer mitjançant l'exploració i la colonització a partir del segle XVII.

Muntatge amb les pel·lícules "Espartaco" (1960), "Robin Hood" (1938), "Tarzan" (1932) i "Gladiator" (2000), amb personatges protagonistes que responen al "arquetip viril".

L’arquetip viril, protagonista de la història

L’altre paradigma que Zurro qüestiona és l'activitat de la caça com a essencial en l’ésser humà. Si bé hi ha teories que diuen que “l’ésser humà va ser carronyer abans de començar a caçar”, aquesta activitat no coincideix amb el “discurs èpic” que s'associa a l'evolució de la humanitat.

La investigadora fa un paral·lelisme amb la cultura popular i es pregunta quins animals són carronyers dins l’imaginari col·lectiu: “les hienes, els voltors... els dolents de «El rei lleó»”, fa broma. “Hi ha una visió del carronyerisme que no és positiva, que a més no és compatible amb el discurs del que va encunyar Amparo Moreno com «arquetip viril» (en l'estudi L'arquetip viril, protagonista de la història)”, indica.

“L'arquetip viril no és un home qualsevol, és un caçador a les societats caçadores-recol·lectores, és un cavaller a l'edat mitjana, és un revolucionari quan parles de lluites obreres... No és un «no ningú» que té un paper irrellevant en les societats”, prossegueix.

“El protagonista de la història que ens han explicat fins ara és l'arquetip viril”, diu. No obstant això, “no tots els homes responen a aquest patró idealitzat. La investigadora fa broma i afegeix que “el protagonista de la història és Gladiator, no Danny DeVito”. Una al·lusió a la imatge que es té dels gladiadors romans, com la del protagonista de la pel·lícula Gladiator (2000) -Russell Crowe- i a la del menys agraciat actor DeVito.

En aquesta visió esbiaixada de la Prehistòria i en un context on la caça es considera el mitjà essencial de vida, habitualment la investigació arqueològica ha deixat de banda l'estudi de l'ús dels vegetals. Les restes arqueobotàniques són titllats de “unsexy” (o “no sexis”, en castellà), segons la terminologia de l'arqueòleg nord-americà James Adovasio, enfront dels materials lítics. A més, s'associen a l'activitat de les dones, el aporti productiu ha estat minimitzat en aquesta visió.

Si bé és veritat que hi ha un problema de conservació inicial (les restes vegetals es conserven pitjor que els de pedra i són més escassos) que fa que les plantes siguin secundàries en l'estudi, Débora Zurro al·ludeix a l'existència d’un “discurs teòric” que defensa que “la caça és prioritària” i “la recol·lecció no ho és”. Una premissa que condiciona la forma d'estudiar el passat. En conseqüència, les restes vegetals no s'estudien per “falta” de rellevància. No obstant això, què poden aportar en el coneixement d'aquestes societats?

Zurro conclou que cal “implementar una metodologia” per a l'estudi de les restes vegetals. Un mètode perquè sigui eficaç i permeti reconèixer el paper dels vegetals en les societats caçadores-recol·lectores. Un camí en què l'especialitat ha de desfer-se de les visions i preconceptes de l'arqueologia normativa.

Paula Talero Álvarez / Sabela Rey Cao