Recerca sobre contaminants emergents: substàncies quotidianes amb efectes tòxics

Científics del IDAEA-CSIC treballen per conèixer l'impacte ambiental dels contaminants emergents. Com els insecticides piretroides, d'ús molt comú, que són tòxics i acumulables. O els nous retardants de flama, amb efectes tòxics semblances als antics retardants ja prohibits.

Laboratori IDAEA-CSIC.Científics de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA), del CSIC (Consell Superior de Recerques Científiques) treballen per descobrir nous contaminants, els anomenats emergents i, especialment, les substàncies d'ús ampli que poden presentar propietats tòxiques. Més concretament, els contaminants orgànics persistents, perquè són molt estables i romanen llargs períodes de temps en el medi ambient. Alguns d'ells es bioacumulan i fins i tot es biomagnifican.

La seva recerca ajuda a entendre l'impacte dels compostos sobre el medi ambient i els organismes vius. També contribueix a millorar les normatives que han de regular l'ús o la prohibició dels diferents compostos, i al desenvolupament de tècniques analítiques millorades per al control dels contaminants en el medi ambient o en els aliments.

Alguns dels treballs més recents d'aquest equip de químics ambientals, dirigit per Ethel Eljarrat, investigadora del IDAEA, s'han enfocat cap als insecticides piretroides amb un estudi en peixos de diverses conques fluvials de la península, i cap als moderns retardants de flama amb un altre estudi en diverses espècies de dofins del Golf de Cadis i de l'Estret de Gibraltar. Actualment estan realitzant una recerca en aus per comprovar si també bioacumulan els insecticides piretroides i, segons resultats preliminars, estan trobant aquests compostos en la majoria de les mostres analitzades.

Piretroides: d'insecticida ideal a contaminant pseudo-persistent

Els insecticides piretroides es degraden en menys de noranta dies, per la qual cosa la seva proliferació ha estat molt important en els últims anys, convertint-se en els insecticiads més utilitzats a nivell mundial. S'han vingut utilitzant per substituir als plaguicides organoclorados i organofosfatados, el temps dels quals de degradació és molt major. Fins fa poc, es considerava als piretroides com els insecticides ideals per no ser persistents i perquè es creia que els mamífers eren capaços de metabolizarlos i els metabòlits no tòxics eren després excretadosa través de l'orina. Això explica que siguin els més utilitzats en agricultura, ramaderia, piscifactories, fins i tot en collarets per a gossos i gats o com a insecticida domèstic.

És la primera vegada que es troben aquests insecticides en peixos, i en el cent per cent de les mostres analitzades

No obstant això, en haver-se generalitzat l'ús de piretroides, aquests es troben constantment en l'entorn. En l'actualitat, un treball liderat per Ethel Eljarrat ha documentat la presència d'altes concentracions d'insecticides piretroides en peixos de diversos rius peninsulars. Segons indica la investigadora, “s'ha trobat aquesta substància en el cent per cent de les mostres de peixos analitzades, la qual cosa és molt sorprenent si es té en compte que els piretroides no són contaminants persistents”. Aquesta és la primera vegada que es troben nivells de piretroides en peixos. “Els efectes tòxics en els peixos inclourien problemes cardíacs i de creixement. Les conseqüències tòxiques en humans no estan clares, però sí se sap que poden tenir efectes neurològics, i fins i tot alguns d'ells estan catalogats com a possibles carcinógenos humans”, afegeix Ethel Eljarrat. . Per això, els científics pensen que haurien de ser considerats contaminants pseudo-persistents i s'ha recomanat la seva inclusió en els estudis de control i qualitat ambiental.

Els nous retardants de flama també es bioacumulan

A més d'insecticides piretroides, en gairebé totes les mostres de peixos de riu analitzades s'han trobat restes de retardants de flama PBDE i decloranos. Un estudi molt recent amb dofins mostra que també ells acumulen aquests retardants de flama en el seu organisme.

Els retardants de flama són unes substàncies que per llei han d'aplicar-se a diversos productes com a roba, mobiliari o aparells electrònics, per minimitzar els riscos d'incendi. Per això, el seu ús és molt ampli en la indústria. En els anys 70 van començar a utilitzar-se els retardants de flama bromados o PBDE (difenilíteres prolibromados) i els estudis més amplis s'han realitzat sobre ells. Després de demostrar-se la seva bioacumulació en organismes vius així com la seva toxicitat, van ser prohibits a Europa en 2004 i inclosos posteriorment en el 2011 en la llista de substàncies tòxiques del Conveni d'Estocolm (el 22 de maig de 2001 es va celebrar una Conferència afavorida per Nacions Unides a Estocolm (Suècia) i es va adoptar el Conveni d'Estocolm sobre Contaminants Orgànics Persistents que va entrar en vigor al maig de 2004. Posteriorment, s'han anat afegint nous Contaminants Orgànics Persistents a la llista).

Els treballs realitzats pel IDAEA, sobre un altre retardant de flama, el HBCD (Hexabromociclododecano) van ser uns dels primers a detectar la seva bioacumulació en organismes vius, inclosos els humans. Aquests estudis al costat de noves dades sobre la seva toxicitat (altera l'hormona tiroïdal) van aportar noves evidències sobre aquest contaminant. L'any 2014 es va incloure també en la llista d'Estocolm.

Els dofins, sensibles a l'acumulació de retardants de flama

Dofí cap d'olla. Imatge: CIRCE.La recerca que s'ha dut a terme amb dofins, publicada en Environmental Pollution demostra que diverses espècies d'aquests animals del Golf de Cadis i de l'Estret de Gibraltar acumulen en els seus organismes retardants de flama, tant els clàssics PBDE, actualment prohibits, com els nous retardants de flama, els decloranos.

El treball, que lidera l'Institut de Diagnòstic Ambiental, i Estudis de l'Aigua, ha comptat amb la participació de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) i de Conservació, Informació i Estudi sobre Cetacis (CIRCE). Ha estat finançat per Fundació Lloro Parc, en el marc del projecte FLAME, CEPSA, el Ministeri de Ciència i Innovació, en el marc del projecte Consolider SCARCE, i el Ministeri d'Economia i Competitivitat, en el marc del projecte ECOCET.

Els investigadors han aconseguit demostrar que tres espècies de cetacis (dofí comú, calderón comú i dofí mular) que presenten àrees de distribució diverses i diferents costums d'alimentació, acumulen i biomagnifican retardants de flama. El descobriment que aquests animals biomagnifiquen les substàncies objecto d'estudi és molt important perquè demostra que a mesura que s'ascendeix en la cadena tròfica la concentració de tòxics és major. Si ben ja es coneixia que els prohibits PBDE es biomagnificaban, aquest estudi representa un dels primers en què es demostra que els nous retardants de flama, actualment en ús, també es biomagnifican.

En l'actualitat no existeix encara evidencia que els contaminants coneguts com “PBT” (per “persistents, bioacumulables i tòxics”) provoquin una mortalitat directa en els mamífers marins, però sí se sap que causen disfuncions en el seu sistema immune i reproductiu que podrien tenir conseqüències a llarg termini en el seu nivell de població.

D'altra banda, la contaminació amb aquestes substàncies no se circumscriu únicament al mitjà marí. Una altra recerca del IDAEA i de l'Estació Biològica de Doñana (EBD), també ha trobat en ous d'aus del Parc Natural de Doñana retardants de flama (PBDE i decloranos). Ethel Eljarrat explica que haver detectat aquests compostos en ous d'un espai protegit com el parc de Doñana revela “fins a quin punt es dispersen en el medi ambient aquestes substàncies”.

FaLang translation system by Faboba