Div03292024

Darrera actualitzacióDij, 29 febrer 2024 11am

Back Estàs aquí:Inicio Medi Ambient Projectes Nous sospitosos: filtres solars i parabens

Nous sospitosos: filtres solars i parabens

30 anys d'R+D CSIC

En la llista de contaminants a vigilar, els filtres solars són recents. Fa 30 anys no existia la tecnologia per a la seva detecció ni les tècniques per veure'n l'efecte en organismes vius, però és que tampoc no es pensava a buscar-los. El creixement exponencial de productes de cura i higiene personal que incorporen filtres solars ha disparat el seu estudi.

Un treball de fa uns mesos ha demostrat que les praderies de posidònia de la Mediterrània reben l'impacte de contaminació per filtres solars des de fa 20 anys. Imatge: CEAB/CSIC

Un treball recent, publicat al Marine Pollution Bulletin fa uns mesos, va demostrar que les praderies de posidònia de la Mediterrània reben l'impacte de contaminació per filtres solars des de fa 20 anys. L'estudi, amb participació de Silvia Diaz-Cruz, investigadora de l'IDAEA-CSIC, es va fer a Mallorca. Com es va poder saber que s'estava donant aquesta acumulació des de fa 20 anys? "Als rizomes d'aquestes plantes marines", aclareix la investigadora, "es pot veure el seu procés de creixement i el que han anat acumulant al llarg dels anys".

Els filtres solars són contaminants “nous”. Inclouen compostos com l'oxibenzona, l'avobenzona, o la benzofenona-4, totes elles molècules que absorbeixen la radiació UV. Els investigadors treballen actualment per aclarir els efectes que tenen sobre els éssers vius. En el cas del mar, llocs com Hawaii, Palau, i tota la costa mediterrània, tenen una gran afluència de turisme i la contaminació per filtres solars és alta, i això, alhora, pot tenir seriosos efectes sobre els ecosistemes.

En altres estudis en què ha participat Díaz-Cruz a Hawaii, es va identificar la zona de dutxes a platges com una nova font d'emissió de filtres solars, com el publicat a la revista (Journal Hazard Mater, 2022) i es va poder demostrar que les aigües dels esculls de corall de la zona presentaven risc alt per filtres solars per a diverses espècies coral·lines, publicat a la revista (Chemosphere, 2021). Gràcies a aquests estudis han aconseguit que s'hagi prohibit l'ús de diverses substàncies a Hawaii i a Palau.

Una de les zones de dutxa en una localitat de Hawaii que van ser detectades com a fonts de contaminació per filtres solars.

Vista aérea de la ubicación de la zona de duchas y los puntos donde se detectó contaminación por filtros solares

Ara se sap més de l’impacte sobre els éssers vius

El grup de Diaz-Cruz també analitza la presència de filtres solars en humans, en placenta, llet materna i cordó umbilical. La presència d’aquests compostos està relacionada amb l’endometriosi, baixa qualitat del semen, baix pes en néixer, pubertat primerenca i obesitat. Al medi ambient analitzen aigües residuals, flora, fauna i productes agrícoles. Una altra línia en què treballen és en la detecció i control de parabens, com el metilparaben o el benzylparaben, que són conservants que perllonguen la durabilitat dels productes. Aquests compostos es troben en els cosmètics, alguns d’ells són disruptors endocrins i estan relacionats amb el càncer de mama.

S'estudia la presència de filtres solars a placenta, llet materna i cordó umbilical humans, i s'han relacionat aquests compostos amb endometriosi, baixa qualitat del semen, baix pes en néixer i l'obesitat

Ara hi ha més informació disponible de les substàncies que s'introdueixen al mercat, explica Silvia Diaz. “Tenim la normativa REACH, que va entrar en vigor el 2007 i obliga a analitzar i avaluar el risc de les substàncies químiques que es produeixen”. Tal com indica la mateixa UE, per complir les disposicions del REACH les empreses han d'identificar i gestionar els riscos associats a les substàncies que fabriquen i comercialitzen a la Unió Europea. Han de demostrar com fer servir aquestes substàncies de manera segura i comunicar tota aquella informació relativa a les mesures de gestió de riscos a les parts implicades.

Així, apunta Silvia Diaz-Cruz, “abans es fabricaven productes només en funció de les necessitats; ara també es té en compte l'impacte ambiental”. A més, l'escassetat d'aigua actual és determinant. “Abans no es reutilitzava l’aigua com ara. Per això cal anar més enllà en la depuració de l'aigua perquè sigui novament un recurs i no un residu”. En aquest sentit, l'avenç en les tècniques analítiques per a la determinació de contaminants ha ajudat molt: tenen més sensibilitat i resolució que fa tres dècades, cosa que permet detectar i també identificar molècules amb més precisió i concentracions molt més baixes.

Referències:

Mediterranean seagrass Posidonia oceanica accumulates sunscreen UV filters. Nona S. R. Agawin et al, Marine Pollution Bulletin. https://doi.org/10.1016/j.marpolbul.2022.113417

Beach showers as sources of contamination for sunscreen pollution in marine protected areas and areas of intensive beach tourism in Hawaii, USA.
Downs CA et al. Hazard Mater. 2022 doi: 10.1016/j.jhazmat.2022.129546

Oxybenzone contamination from sunscreen pollution and its ecological threat to Hanauma Bay, Oahu, Hawaii, U.S.A.
Downs CA et al, Chemosphere. 2022 doi: 10.1016/j.chemosphere.2021.132880.