Medi Ambient Projectes Dos projectes Life per preservar ecosistemes i espècies endèmiques
Dos projectes Life per preservar ecosistemes i espècies endèmiques
- Detalls
- Categoria: Projectes
-
01 Jul 2022
Les darreres setmanes s'han posat en marxa dos projectes LIFE, un per concretar una estratègia per a la gestió de la flora exòtica invasora, i un altre per preservar ecosistemes aquàtics d'alta muntanya. En ambdós casos, l'objectiu final és preservar ecosistemes i espècies endèmiques.
Acaba de posar-se en marxa Life medClifss, que focalitzarà les seves actuacions al Parc Natural del Cap de Creus. El seu objectiu és lluitar contra la flora exòtica invasora, que suposa una amenaça sobre la biodiversitat i el paisatge, i també repercuteix negativament en la salut humana i l'economia.
El Cap de Creus és de fet una de les zones amb penya-segats litorals més afectades a Espanya per aquesta problemàtica.
Life medCliffs concretarà, durant els propers cinc anys, una línia estratègica per a la gestió de la flora exòtica invasora.
Les espècies exòtiques o al·lòctones són les que s'introdueixen en un medi on no són originàries i tenen capacitat d'adaptar-se al nou ecosistema. Les comarques gironines, especialment les del litoral, concentren moltes espècies exòtiques a causa de factors com un clima temperat, un elevat grau d'activitat humana i un enclavament geogràfic, amb un corredor biològic i d'infraestructures que afavoreix el pas i l'expansió de nombrosos organismes .
El projecte neix amb vocació integradora i, en aquest sentit, involucra administracions públiques, científics, voluntaris i sector productiu entre els seus socis, i cerca la col·laboració de persones individuals i entitats locals. De fet, un dels primers passos ha estat la signatura d'algunes de les autoritzacions i col·laboracions amb propietaris dels terrenys, els organismes públics i les entitats per ajudar a promoure la participació ciutadana.
Aquest projecte, cofinançat pel programa LIFE de la Unió Europea, està encapçalat pel CSIC a través de l'Institut Botànic de Barcelona i compta amb cinc socis: la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Federació de Viveristes de Catalunya y la Associació Flora Catalana.
Guia de bones pràctiques i segell de qualitat per als proveïdors
Tot i que algunes espècies de plantes exòtiques invasores s'han introduït accidentalment, es considera que la jardineria i l'ús de plantes ornamentals són la causa principal del seu establiment. El projecte incidirà, en la conscienciació social sobre els efectes nocius d'aquestes espècies invasores i la necessitat de reduir-ne la propagació. També estan previstes accions com ara la redacció d'una guia de bones pràctiques, amb una llista d'espècies i la flora ornamental que cal evitar; la creació d'una etiqueta de qualitat per als proveïdors (vivers, empreses de jardineria i cadenes de supermercats, entre d'altres); i la redacció dun reglament per a lús de flora ornamental a nivell municipal.
El projecte Life medClifss també comprèn accions demostratives per controlar i eradicar espècies exòtiques ja establertes com la figuera de moro, l'ungla de gat i la gazania per reduir el seu impacte en àrees sensibles que allotgin espècies endèmiques amenaçades com el Limonium geronenc i el Seseli farrenyi, úniques a el món.
En paral·lel, es crearan xarxes participatives per a la detecció primerenca i control de la flora exòtica invasora. Les integraran voluntaris amb diferents nivells d'experiència que aportaran una informació clau per actualitzar i calibrar un nou sistema de resposta ràpida. Aquestes estratègies de detecció precoç d'aquestes espècies es faran mitjançant un sistema automàtic d'avaluació (RISKMAPR), desenvolupat pel grup australià CSIRO Health & Biosecurity i adaptat a les condicions locals de la Costa Brava. La Generalitat de Catalunya, com a institució competent a Catalunya, incorporarà aquesta eina a la seva estructura de gestió, una vegada implementada.
Recuperar hàbitats aquàtics de muntanya
El Projecte Life Resque Alpyr té com a objectiu recuperar hàbitats aquàtics d’alta muntanya, millorant la conservació d'hàbitats i espècies objectiu a quatre localitats de la xarxa Natura 2000 de les regions alpines dels Pirineus i els Alps. Els hàbitats objectiu inclouen onze hàbitats aquàtics o semiaquàtics.
El projecte, coordinat pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, oferirà accions de conservació replicables i exportables, sensibilitzarà la gent i les parts interessades sobre els problemes de conservació del projecte i promourà la transferència del coneixement adquirit amb el projecte a altres zones d´alta muntanya ia les autoritats de conservació europees.
Se centraran esforços principalment en llacs, prats alpins i subalpins, torberes i fonts carbonatades. Entre les espècies objectiu a protegir hi ha amfibis com la granota vermella, el gripau i el tritó pirinenc, que és un endemisme pirinenc, l'almesclera, un mamífer aquàtic endèmic de la Península Ibèrica, i set ratpenats insectívors amenaçats per pressions antròpiques a les dues zones d'estudi, entre les quals hi ha el ratpenat de bosc, el ratpenat de musell llarg i l'orella alpí.
Marc Ventura, investigador del Departament d'Ecologia Continental del CEAB-CSIC i coordinador del projecte, explica que «els hàbitats objectiu i la majoria de les espècies tenen una distribució fragmentada, es troben a petites àrees de la zona biogeogràfica alpina europea, i es veuen afectats per pressions antròpiques». Entre les principals amenaces hi ha la proliferació d'espècies al·lòctones de peixos com la truita i el piscard als llacs d'alta muntanya que originàriament no tenien fauna íctica; l'excés de freqüentació de bestiar al voltant de fonts, estanys i torberes, l'aforestació de torberes i l'abandó dels usos tradicionals de sega a prats subalpins.
Entre les diferents actuacions del projecte hi haurà l'eradicació de peixos al·lòctons, sobretot de veró, en alguns estanys d'alta muntanya. Altres actuacions inclouran la sega selectiva de prats, la gestió del pasturatge del bestiar en torberes i hàbitats semiaquàtics, i la millora de l'estat de conservació de torberes mitjançant la tala forestal.
El projecte oferirà accions de conservació que puguin ser reproduïdes i exportades, i realitzarà accions de sensibilització i difusió per mitjà d'exposicions permanents a Lladorre i Espot, entre d'altres. Alhora, promourà la transferència del coneixement adquirit a altres zones d'alta muntanya ia les autoritats de conservació europees.
Coordinat pel CEAB-CSIC, el projecte compta amb la participación del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Agricultura, Ramaderia e Miei Naturau del Conselh Generau d'Aran, la Universitat de Barcelona, el IDAEA-CSIC, les empreses Forestal Catalana i Sorelló Estudis al Medi Aquàtic, i amb l’associació la Sorellona. Pel que fa a la part italiana, hi participa el Parc Natural de Mont Avic, la Università degli Studi di Pavia i l’Istituto di Ricerca Sulle Acque del Consiglio Nazionale delle Ricerche (IRSA-CNR). A més a més, la Fundació Andrena, el Parc Nacional de Gran Paradiso i els Ajuntaments d’Espot i Lladorre hi participen com a cofinançadors.
