Desenvolupen una metodologia per monitorar contaminants a gran escala en aigües d’espais naturals

Ha estat aplicada en 21 espais naturals classificats com a Àrees Importants per a la Conservació de les Aus i la Biodiversitat (IBA) a Espanya, en el marc del projecte Libera. Ha permès detectar 59 contaminants de diferents tipus i permetrà avaluar l'impacte potencial d'aquesta amenaça ambiental sobre la fauna dels ecosistemes aquàtics.

De las àrees estudiades, els cursos d'aigua en l'àrea d'influència d'hàbitats agrícoles, els hàbitats aquàtics costaners i les masses d'aigua en boscos riparis són els mitjans més afectats per la contaminació química, sent un factor clau la proximitat de nuclis urbans. A la imatge, un moment de la presa de mostres del projecte.  Crédit: EFE/Javier Cebollada

Alguns dels problemes més greus, nocius i preocupants de contaminació són imperceptibles per als sentits, i potser per això s’ha passat massa temps sense parar esment a les seves causes i conseqüències. És el que succeeix en la majoria de casos de contaminació química, causada per la a introducció de substàncies potencialment tòxiques en el medi ambient.

Aquesta forma de contaminació està associada fonamentalment a activitats humanes, i és una de les més nocives per diferents motius: sol implicar diverses substàncies químiques amb elevat potencial tòxic i persistència, no entén de fronteres i és pràcticament invisible. Els seus efectes sobre la salut dels éssers vius es manifesten en silenci, sense cridar l'atenció. Aquesta contaminació sovint es torna crònica i afecta a nivell poblacional, posant en risc la supervivència de moltes espècies.

Avaluar la contaminació en punts calents de biodiversitat

La contaminació química i els seus efectes són especialment preocupants quan arriben als ecosistemes aquàtics, ja que suposen la degradació de l'hàbitat i la pèrdua de biodiversitat en els llocs més fràgils. I és que ni els espais naturals teòricament més pristins, com les Àrees Importants per a la Conservació de les Aus i la Biodiversitat (IBA, en les sigles en anglès), queden lliures d'aquest problema mediambiental. Aquestes són llocs d'alt valor ecològic i importància per a la conservació de la biodiversitat, especialment per a les poblacions d'ocells, identificades per BirdLife International sobre la base de criteris científics.

Avaluar la contaminació en punts calents de biodiversitat com les IBA no sol contemplar-se en el marc de programes de monitoratge ambiental per la seva dificultat, ja que requereix un intens esforç de mostreig, logística i coordinació, des de la recollida de les mostres fins a la seva anàlisi en el laboratori. A més, en el cas d’aquestes mostres, és crucial usar mètodes d'anàlisis multiresidu capaços de detectar simultàniament diversos tipus de contaminants, les concentracions dels quals, en teoria, s'espera que siguin baixes.

El 83% de les substàncies químiques analitzades han estat detectades en les aigües d’aquests espais naturals

Amb la finalitat d'abordar els problemes de contaminació química que poden generar-se en espais naturals d'alt valor ecològic, un equip científic liderat per la investigadora Sílvia Lacorte de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA – CSIC), de la Societat Espanyola d'Ornitologia SEO/BirdLife i l'Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC – CSIC, UCLM, JCCM), ha desenvolupat un procediment metodològic per a determinar gran quantitat de microcontaminants orgànics de diferents famílies químiques i de manera simultània. El mètode ha estat aplicat per a analitzar mostres d'aigua recol·lectades en 21 IBA representatives dels diferents tipus d'hàbitats existents a Espanya.

Els resultats d'aquesta metodologia mostren la freqüència de detecció de cada substància contaminant en les mostres analitzades (esquerra) i el número i tipus de substàncies químiques detectades en els diferents hàbitats representatius de les IBA monitorades, juntament amb la concentració total (ng/L) (dreta).

La part analítica del procediment metodològic es basa en l'ús de tècniques de cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses en tàndem (LC-MS/MS). Gràcies a aquesta tècnica s'han pogut analitzar, de manera simultània, 21 fàrmacs, 17 productes fitosanitaris, 3 èsters organofosforats, 17 compostos perfluorats i la benzofenona.

Els resultats mostren que el 83% de les substàncies químiques analitzades (un total de 59) han estat detectades en les IBA espanyoles, la qual cosa demostra que fins i tot els espais naturals de major valor ecològic, on s'esperaria una major integritat, sofreixen l'impacte de la contaminació química.

Cafeïna, fàrmacs com l'ibuprofè o el paracetamol, i èsters organofosforats són els més ubicus

Entre els microcontaminants estudiats, els resultats mostren que la cafeïna, fàrmacs (com l’ibuprofè o el paracetamol) i els èsters organofosforats són els més ubics. La cafeïna, que va ser detectada en el 79% de les mostres analitzades, és un indicador de la intrusió humana en els espais naturals.

Presència de fàrmacs

La presència de fàrmacs, detectada en el 98% de les mostres analitzades, és de gran rellevància ecològica perquè aquestes substàncies químiques són bioactives, per la qual cosa poden interferir en la regulació i expressió de gens, així com afectar el desenvolupament i als sistemes immune, neuroendocrí i cardiovascular de la fauna vertebrada.

Segons l'Agència Europea de Medicaments (EMA), els fàrmacs presents en l'aigua a concentracions superiors als 10 ng/L haurien de ser sotmesos a una avaluació de riscos ecotoxicològics. Lamentablement, els fàrmacs analitzats superen aquest límit en el 12% de les mostres recol·lectades en les IBA espanyoles.

Per la seva banda, els èsters organofosforats han estat detectats en el 76% de les mostres. Aquests compostos químics són usats com a retardants de flama i com a additius en plàstics, pintures i altres materials de mobiliari i components electrònics.

Altres contaminants químics, com els productes fitosanitaris (estretament associats a les activitats agrícoles), els compostos perfluorats (component del GoreTex, tefló, o d'escumes contra incendis i utilitzats en la indústria agroquímica) i la benzofenona (usada en cosmètica i com a additiu en la indústria del plàstic) van ser detectats en el 60, el 29 i el 17% de les mostres analitzades, respectivament.

Aquest procediment metodològic aplicat com a prova de concepte s'ha desenvolupat i implementat en el marc del Projecte LIBERA, impulsat per SEO/BirdLife en aliança amb Ecoembes. Els resultats posen de manifest la necessitat de destinar esforços de recerca i gestió per a avaluar la contaminació química, la “basuraleza” que no es veu, fins i tot en els espais naturals d'Espanya que, en teoria, es consideren lliures de pressions antròpiques. Això passa per la identificació de les fonts i substàncies contaminants, així com per l'avaluació del seu impacte sobre la fauna amb l'objectiu d'implementar mesures de mitigació.

Article de referència:

Dulsat-Masvidal, M., Ciudad, C., Infante, O., Mateo, R. Lacorte S. 2022. Pilot monitoring scheme of water pollutants in Important Bird and Biodiversity Areas. Ecotoxicology and Environmental Safety 237, 113562.


Jaime Rodríguez Estival / IREC-CSIC
Alicia Arroyo / IDAEA-CSIC Comunicación
Olimpia García / SEO/BirdLife