Dades de salinitat satel·litals milloren la predicció de la circulació marina a l'Àrtic

La salinitat del mar influeix en la densitat de l’aigua, pel que qfcera a la circulació oceànica i al clima global. Els científics han incorporat les dades de salinitat del mar obtingudes a partir de les mesures del satèl·lit SMOS a un model de predicció de l’Àrtic.

Satèl·lit SMOS en òrbita (crèdit: ESA)Investigadores i investigadors del Barcelona Expert Center (BEC) de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han pogut comprovar que la salinitat obtinguda per satèl·lit millora la predicció de la circulació marina a l'Àrtic que, com a la resta del planeta, està directament influenciada per aquest i altres paràmetres com la temperatura.

En concret, l'equip científic ha incorporat les dades de salinitat del mar aconseguides a partir de mesures del satèl·lit SMOS de l'Agència Espacial Europea (ESA) al model de predicció àrtica TOPAZ, que assimila dades in situ i és utilitzat pel Centre de Previsió i Vigilància de l'Àrtic (ARC-MFC, per les seves sigles en anglès), el servei de monitoratge i predicció de l’Àrtic distribuït per Copernicus. Aquest servei genera, entre d'altres, pronòstics a temps gairebé real sobre les condicions físiques de l'oceà i el gel marí.

"L'assimilació dels mapes de salinitat superficial del mar ha tingut un fort impacte en el model, amb millores documentades als mars nòrdics, els de Groenlàndia i el mar de Beaufort", comenten els responsables del BEC i de TOPAZ, que confien a poder anar actualitzant la sèrie temporal del model gràcies a la continuació de la missió SMOS.

La salinitat, determinant a l'oceà

La salinitat del mar és un paràmetre que depèn de la precipitació, l'evaporació, les descàrregues dels rius i la fusió de gels, i té una afectació directa sobre el clima. I és que, juntament amb la temperatura, determina la densitat de l'aigua que governa la circulació oceànica global i regula el clima de la Terra. Tot i això, mesurar-la in situ no és fàcil, i menys en zones tan remotes i de difícil accés com l'oceà Àrtic, per la qual cosa la informació proporcionada pels satèl·lits és molt valuosa.

Mapa de salinitat obtingut al Barcelona Expert Centre (BEC)

"Normalment, la salinitat del mar es mesura in situ amb sensors de conductivitat, temperatura i profunditat, més coneguts com a CTD -per les sigles en anglès d'aquests paràmetres-. Aquests permeten obtenir la salinitat en un ampli rang de profunditats, però només en punts i moments concrets. Els satèl·lits, en canvi, recullen dades constantment, siguin quines siguin les condicions ambientals, i fins i tot a les zones més remotes. En concret, la salinitat la mesurem mitjançant la teledetecció passiva de microones, que capta l'energia electromagnètica que emeten les superfícies i que, en el cas de l'oceà, depèn de la temperatura i la salinitat", explica Justino Martinez, investigador de l'ICM-CSIC.

Dades més precises i fiables

"La importància de tenir dades fiables i precises de la salinitat del mar rau en el fet que aquesta influeix en la densitat del mar afectant els corrents oceànics. A més, és un indicador fonamental per a l'estudi dels canvis en els fluxos d'aigua dolça que s'han observat en algunes regions de l'oceà Àrtic a causa de la fusió del gel, cosa que pot acabar influint en el clima global", apunta Carolina Gabarró, una altra de les investigadores del BEC.

Els detalls de la investigació, elaborada gràcies a les dades recopilades per SMOS, amb què l'ICM-CSIC fa molts anys treballa, es recullen en un estudi publicat recentment a la revista Earth System Science Data.

En aquest, els autors destaquen que la nova versió del producte de salinitat presenta una millor resolució espacial i una major cobertura de la salinitat respecte a versions anteriors del producte. Gràcies a això, es podrà abordar l'estudi de zones més properes a la costa, així com la desembocadura de rius o zones de desglaç.

La nova versió del producte de salinitat i del model TOPAZ, que té aplicacions a l'estudi de l'aportació d'aigua dolça, ja sigui per la fusió del gel marí i terrestre, per l'aportació de rius, o per processos d'evaporació i precipitació, ha estat finançada pel projecte de l'Agència Espacial Europea ARTIC+SSS. Aquesta iniciativa tenia com a objectius principals desenvolupar nous algorismes i mètodes per analitzar les dades de SMOS per obtenir un producte de salinitat superficial del mar a l'Àrtic i estudiar els beneficis de l'assimilació d'aquestes dades en models de circulació.

"La millora de les dades de satèl·lit i conseqüentment, la dels models de circulació, és molt important, especialment en l'escenari de crisi climàtica on ens trobem, per entendre els canvis que s'estan produint a l'Àrtic i per millorar les prediccions futures", conclouen l’equip científic.

Article de referència
Martínez, J., Gabarró, C., Turiel, A., González-Gambau, V., Umbert, M., Hoareau, N., González-Haro, C., Olmedo, E., Arias, M., Catany, R., Bertino, L., Raj, R. P., Xie, J., Sabia, R., and Fernández, D. Improved BEC SMOS Arctic Sea Surface Salinity product v3.1, Earth Syst. Sci. Data, 14, 307–323, https://doi.org/10.5194/essd-14-307-2022, 2022.

 

FaLang translation system by Faboba