Dic08172022

Darrera actualitzacióDil, 01 Ago 2022 12pm

Back Estàs aquí:Inicio Medi Ambient Projectes La recuperació de poblacions de peixos a les reserves marines pot portar dècades

La recuperació de poblacions de peixos a les reserves marines pot portar dècades

Un estudi del CSIC i la UB mostra que les poblacions de mero, sard imperial i llobarro de les Illes Medes s'han recuperat després de més de dues dècades de protecció. El treball aporta dades de gran valor per a les Administracions , de cara al disseny d'estratègies de recuperació. Els investigadors adverteixen que sense protecció, la destrucció d'aquestes poblacions és qüestió de pocs dies.

Corballs. Imatge: Enrique Ballesteros (CEAB-CSIC)La recuperació total de les poblacions de peixos en àrees protegides és possible, encara que en alguns casos pot portar dècades. Un treball del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC i de la UB demostra que, després de més de 20 anys de protecció de les Illes Medes, les poblacions de mero (Epinephelus marginatus), sard imperial (Diplodus cervinus) i llobarro (Dicentrarchus labrax)  s'han recuperat gairebé íntegrament i estan molt pròximes a la capacitat de càrrega (la població màxima que pot habitar una zona).

El déntol (Dentex dentex) i el corball (Sciaena umbra) per la seva banda, segueixen augmentant, mentre que la orada (Sparus aurata) no només no s'ha recuperat sinó que ha disminuït el nombre d'exemplars respecte als primers anys de protecció, si bé aquests són de major talla a l'interior de la reserva. Els científics creuen que les daurades es reprodueixen a la perifèria de la reserva, on es poden pescar mitjançant arts de cèrcol il·legals.

Tots ells són peixos de vides llarges, poden assolir grans mides i son molt preuats des d’un punt de vista culinari, el que els converteix en especies especialmente vulnerables a la pressió pesquera.

El treball, que es publica en PLOS ONE, està signat pels investigadors Antoni Garcia- Rubies, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC, i els investigadors de la Universitat de Barcelona, Bernat Hereu i Mikel Zabala. Per obtenir les dades, els investigadors han realitzat, inventaris visuals en immersió al llarg de 21 anys .

Àrees protegides amb elevades capacitats de càrrega

En una àrea protegida es pot obtenir una biomassa de peixos molt elevada si les condicions són idònies. Però la biomassa que pot albergar una zona determinada és limitada: aquest valor és el que s’anomena "capacitat de càrrega" del sistema. Antoni Garcia-Rubies explica: "a partir d'un treball anterior (Coll et al., 2012), coneixem quins són els factors més importants per obtenir una biomassa de peixos elevada: que la zona estigui molt exposada a vents i corrents marins , que disposi de fons rocosos complexos, i que hi hagi a prop una caiguda en profunditat - que serviria de refugi als peixos. A les Illes Medes es compleixen tots aquests requisits ambientals".

Déntol. Imagen: Antoni García-Rubies (CEAB-CSIC)El treball que es publica ara mostra que, en aquestes condicions, la recuperació total pot portar dècades, ja que la part més important de la biomassa de peixos recau en espècies de vida llarga, creixement lent i molt sedentàries.

En canvi, afegeix Garcia-Rubies, en altres zones protegides en què les condicions ambientals no són idònies per al desenvolupament d'aquestes espècies , hi ha altres peixos, de vida més curta i desenvolupament més ràpid, que poden arribar a una capacitat de càrrega molt menor en menys temps.

El missatge d'aquest treball , recalca García- Rubies , és que "les espècies més vulnerables a la pesca requereixen d'un llarg temps de protecció total per recuperar-se.  Sense protecció, la destrucció d'aquestes poblacions és qüestió de pocs dies". La comparació entre les poblacions protegides amb les explotades, afegeix, "ens dóna una idea de fins a quin punt es troben exhaurides les poblacions d'aquestes espècies en les zones obertes a la pesca" .

Seleccionar les millors àrees a protegir

Conèixer aquestes dades hauria de servir a les administracions per seleccionar les millors zones marines per protegir." A Espanya hi ha moltes àrees marines protegides amb biomasses de peixos més aviat discretes, i algunes zones no protegides amb un enorme potencial."

En teoria, si una zona protegida arriba la seva capacitat de càrrega, part de la població de peixos podria desplaçar-se a zones limítrofes i ajudar a mantenir les poblacions explotades dels voltants, afavorint la pesca. És el que els científics anomenen "spillover" .

La solució ideal seria, probablement, una xarxa de reserves situades en els llocs idonis i no molt allunyades unes de les altres

No obstant això, en el cas de les Medes, els investigadors han vist que aquests efectes beneficiosos no es traslladen a les zones properes o ho fan de forma molt moderada. "Almenys per a les espècies que hem estudiat, que són molt sedentàries, la franja arenosa que separa les illes Medes de la costa impedeix que peixos sedentaris, com el mero i el sard, gosin abandonar la reserva.

Per tal que l’"spillover" funcionés, la costa hauria de comptar amb una reserva, sense discontinuïtats d'hàbitat entre les zones protegides i les no protegides, permetent un intercanvi fluid de peixos entre unes zones i les altres, diuen els científics. Això afavoriria la pesca però, no obstant això, no garantiria la total protecció de les espècies, ja que una part de la població seria explotada.

Segons els científics, la solució ideal seria, probablement, una xarxa de reserves situades en els llocs idonis i no molt allunyades unes de les altres, en la qual s'alternin reserves aïllades, com les Medes, i reserves sobre la costa. D'aquesta forma podria assegurar la pervivència i l'explotació sostenible d'aquestes espècies.

 

García-Rubies A, Hereu B, Zabala M (2013) Long-Term Recovery Patterns and Limited Spillover of Large Predatory Fish in a Mediterranean MPA. PLoS ONE 8(9): e73922. doi:10.1371/journal.pone.0073922 http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0073922

Coll J, Garcia-Rubies A, Morey G, Grau AM (2012) The carrying capacity and the effects of protection level in three MPAs in the Balearic Islands (NW Mediterranean). Scientia Marina 76: 809–826. doi: 10.3989/scimar.03531.02h. http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdNum/45/