La col·lecció de música antiga del CSIC presenta el seu quart disc

S'acaba de presentar "Joan Pau Pujol (1570-1626). Música per al Corpus" (LAU 007), un nou disc de la col·lecció Música Poètica del CSIC, fruit del treball del departament de musicología de la Institució Milá i Fontanals (CSIC) i el grup La Gran Chapelle, dirigit per Albert Recasens, i el grup vocal Schola Antiqua, dirigit per Juan Carlos Asensio.

Portada del disc.La grabació, dirigida por Albert Recasens, recupera en la seva major part música inèdita: és "una reconstrucció de la processó del Corpus a Barcelona, en el segle XVII", explica Mariano Lambea, investigador del CSIC a la Institució Milà i Fontanals, a Barcelona. Per a això s'ha recuperat peces religioses i villancets de Joan Pau Pujol (1570-1626), un dels grans compositors catalans de principis del Barroc, a partir de partitures que es conserven en la Biblioteca de Catalunya.

La recuperació d'aquest patrimoni musical ha estat possible amb la col·laboració de la Fundació Caixa Catalunya, que ha patrocinat l'enregistrament, i de la Biblioteca de Catalunya, que ha facilitat l'accés a les partitures. També s'ha contat amb el suport del Departament de Publicacions del CSIC, i de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) del Ministeri d'Afers exteriors i de Cooperació.

Aquest és un exemple de treball de recuperació de patrimoni musical que tracta de rescatar de l'oblit les nombroses obres que es troben en biblioteques i arxius de tota Espanya. És un treball que moltes vegades no es realitza per falta "d'oportunitats o de mitjans", apunta Lambea, qui ha estudiat durant anys la música de Joan Pau Pujol.

Quatre discos i un premi internacional

La història d'aquesta col·lecció va començar quan, fa uns anys, els investigadors del departament de musicología coincidissin amb el músic Àngel Recasens, d'origen espanyol establert a Bèlgica i director del grup La Grand Chapelle. La trobada es va traduir en una col·laboració constant i, una mica més tard, el llançament de "Música Poètica", la col·lecció discogràfica de música antiga del CSIC.

Ja duen quatre discos, un d'ells ("El gran Burlador. Música per al mite de Don Joan") guardonat amb l'Orphée d'Or 2008 "Grans Voix Humaines" Henry Jacqueton, premi internacional atorgat per la Academia del Disc Líric de França, com a reconeixement a enregistraments i músics excepcionals en l'àmbit de la lírica. "El Gran Burlador" va ser, a més, l'últim enregistrament dirigit per Àngel Recasens, que va morir en 2007, i que ha estat rellevat per Albert Recasens al capdavant de La Gran Chapelle

Exemple de transferència de coneixement

Aquesta col·lecció ha suposat un gran pas al permetre que el patrimoni musical recuperat, que es vènia publicant en partitures, arribés finalment al gran públic. Però també acosta la literatura i la cultura del barroc, ja que en els discos "El gran Burlador. Música para el mito de Don Juan", "El Quijote" i "El vuelo de Icaro", es recupera música barroca per a acompanyar els textos coetanis de Tirso de Molina, Cervantes i, en el cas del "El vuelo...", de poetes com Góngora, Lope de Vega, Juan de la Carrera o el comte de Villamediana.

És a dir, com es tracta d'il·lustrar una obra literària, el que es fa és prendre la música de l'època i adaptar la melodia a una nova lletra, en aquest cas els textos de l'obra literària. Aquesta és, d'altra banda, "una tècnica habitual en aquells segles, el contrafactum, al que es recorria per a celebracions especials o per a adaptar cançons profanes reeixides a la litúrgia eclesiàstica", explica Lambea.

L'adaptació, en aquest cas, és responsabilitat de l'equip d'investigació de Música Poètica, compost pels ja esmentats Mariano Lambea, Angels Recasens (fins al 2007), a més de Lola Josa, filòloga de la Universitat de Barcelona i especialista en la literatura de l'Edat d'Or, i Albert Recasens, musicòleg i productor de Lauda Música.

Entre tots ells, il·lustren poètica i musicalment, els passatges més significatius de les obres escollides. Aquest treball interdisciplinari s'ha posat sovint com exemple de transferència de coneixement de les humanitats, ja que s'està generant un nou producte d'interès social unint els resultats de diferents disciplines de l'art i les humanitats.

Ara, entre els plans futurs, està continuar la trajectòria iniciada i fer nous discos, normalment emmarcats en l'àmbit d'alguna celebració i oberts a propostes d'altres institucions, com quan van enregistrar "El gran burlador", un encarrec de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales per commemorar del 250 aniversari del neixament Mozart (1756-1791), el 2006. I estan valorant, avança Lambea, la "preparació de grabacions dedicades a les obres de Góngora, de Lope de Vega i, ens agradaria molt, de Calderón de la Barca".

 

FaLang translation system by Faboba