La nova asimetria en els tipus d'interès oficials

30 anys d'R+D CSIC

L'any 2009, investigadors de l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE) del CSIC explicaven a R+D CSIC la dinàmica dels bancs i la política monetària en el context de la crisi desencadenada el 2008. Què ha canviat des de llavors?

Seu del Banc Central Europeu (BCE)

Hugo Rodríguez Mendizábal, investigador de l'Instituto de Análisis Económico (IAE-CSIC), estudiava llavors el paper dels instruments de què disposava l'Eurozona i el Banc Central Europeu per fer front a moments de crisi. Ara, gairebé tres lustres després, tornem a estar en una situació d'incertesa. Tot i que les causes són diferents, hi ha hagut algun canvi en els elements de la política monetària des de llavors?

La pèrdua de la simetria

Tal com s'explicava el 2009 en aquest article, la investigació de Rodríguez Mendizábal apuntava que el Banc Central Europeu (BCE) podia gestionar millor la política monetària en temps de crisi si trencava la simetria que mantenia en els tipus d'interès pels préstecs i dipòsits que donaven als bancs comercials, uns instruments anomenats “facilitat de crèdit” i “facilitat de dipòsit”. Així ho va reflectir en un estudi, realitzat juntament amb Gabriel Pérez Quirós, del Banc d'Espanya, i publicat a IMF Economic Review, del Fons Monetari Internacional. 

Quan un banc comercial necessita liquiditat i cap entitat no li dóna un préstec, aclareix Hugo Rodríguez Mendizábal, “té l'opció de demanar un préstec d'un sol dia al BCE, pel qual pagarà el tipus d'interès dels diners més un tant per cent”. És el que es coneix com a “facilitat de crèdit”. I, al contrari, “si un banc té moltes reserves i vol treure'n algun interès, pot fer un dipòsit d'un sol dia al BCE, dipòsit pel qual cobrarà l'interès dels diners menys un tant per cent (“facilitat de dipòsit”). Aquest diferencial que es resta o se suma era sempre el mateix: si l'interès dels diners és al 4%, per una facilitat de crèdit es pagaria el 5% (4% + 1), i l'interès a cobrar per una facilitat de crèdit dipòsit seria un 3% (4%-1).

Aquesta simetria no es va posar mai en qüestió, diu Rodríguez Mendizabal, “s'acceptava com un valor inalterable”. I aquest és un dels grans canvis els últims anys, quan el 2013 es va trencar la simetria.

"Nosaltres argumentem al nostre treball del 2008 que el BCE tenia una gran eina si trencava aquesta simetria, encara que no crec que el nostre article fos el que els va fer canviar d'estratègia", fa broma. “Es van veure forçats quan l'interès dels diners va arribar al 0%. Durant uns anys, no volien continuar baixant i entrar en tipus d'interès negatius”. El que és interessant, afegeix, és que el BCE ha mantingut aquesta asimetria perquè s'ha adonat que és una bona eina per controlar les reserves dels bancs (els saldos líquids que les entitats de crèdit mantenen dipositats al BCE).

"Els bancs tenen gairebé 20 vegades més reserves que el 2008 i l'asimetria de tipus no farà que desaparegui", però podrà ser utilitzada quan els nivells de liquiditat tornin als valors d'abans de la crisi

Actualment, aclareix Rodríguez Mendizábal, “els efectes que pugui tenir l'asimetria en els tres tipus d'interès oficials sobre la quantitat de reserves que demanen els bancs és insignificant en comparació amb l'extraordinària expansió monetària que el BCE ha generat els darrers 14 anys, conseqüència de les successives crisis que hem viscut des de llavors: la crisi financera, la conseqüent recessió, la crisi de deute sobirà i la pandèmia de Covid”.

"Els bancs tenen gairebé 20 vegades més reserves que el 2008 i l'asimetria de tipus no farà que desaparegui". En qualsevol cas, aquesta asimetria s'inclou ara a l'arsenal d'instruments a disposició del BCE per poder ser utilitzada quan els nivells de liquiditat tornin als valors d'abans de la crisi.

FaLang translation system by Faboba