Recuperen l'obra de Hernández de Toledo

Historiadors de la Institució Milà i Fontanals del CSIC treballen per recuperar l'obra de Francisco Hernández, metge i naturalista a la cort de Felip II i autor de la major recopilació de flora i fauna americanes coneguda en aquella època.

Còpia d'un dibuix de l'obra de Hernandez, en el Codice Pomar, conservat a la biblioteca de la Universitat de València. Francisco Hernández (1514-1587), també conegut com Hernández de Toledo (per haver nascut a La Pobla de Montalbán, Toledo), va ser el primer expedicionari científic. Va viatjar fins a Mèxic amb l'ordre expressa de Felip II de recollir qualsevol herba, planta o remei medicinal que pogués ser d'interès. La seva obra va ser vasta i magnífica. Malauradament, diferents circumstàncies van fer que el seu llegat caigués en l'oblit.

José Pardo, investigador del CSIC a la Institució Milà i Fontanals a Barcelona, explica que "la d'Hernández a Mèxic va ser la primera expedició científica de la història. Aquesta expedició és important des de molts punts de vista: en aquell moment, per fer medicina també es necessitava la botànica, la zoologia i la mineralogia, ja que els remeis medicinals podien provenir de qualsevol d'aquestes fonts ".

Hernández va salpar el 1570 rumb a Amèrica. Després de set anys d'expedició, va portar de tornada a la cort més de 3.000 espècies descrites, entre plantes i animals, de Mèxic. "És una quantitat sorprenent", apunta José Pardo. "Cal tenir en compte que el Dioscórides, llavors obra de referència que contenia la flora i fauna coneguda del món mediterrani i oriental, 'només' contenia 500 espècies".

José Pardo dirigeix un projecte per recuperar l'obra de Francisco Hernández. L'objectiu dels investigadors, que treballen conjuntament amb investigadors de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), és recuperar tot el que puguin de l'obra perduda d'Hernández i editar posteriorment.

Localitzar i recuperar còpies

L'obra d'Hernández, amb el títol de "Història Natural de les Índies", es va convertir en els segles XVI-XVII a referència indiscutible. Els seus manuscrits recollien des de les descripcions d'espècies acompanyades de detallats dibuixos fins receptes de remeis naturals usats pels indis.

L'obra d'Hernández, amb el títol de "Història Natural de les Índies", es va convertir en els segles XVI-XVII a referència indiscutible.

Hernández va morir deu anys després de tornar de Mèxic sense aconseguir veure publicada la seva obra, que va quedar manuscrita, custodiada al monestir de l'Escorial. Allà es desplaçaven especialistes de tot Europa per poder consultar-la. Entre 1630 i 1650, l'Accademia dei Lincei va editar part d'aquests manuscrits. En 1671, un incendi va arrasar la biblioteca de l'Escorial, destruint milers de còdexs, entre ells els originals d'Hernández.

Per sort, apunta José Pardo, l'Accademia dei Lincei havia publicat part de la seva obra. I encara que els originals d'Hernández a El Escorial han desaparegut, hi va haver especialistes de l'època que van copiar alguns manuscrits, i altres que van fer còpies de còpies. Cal tenir en compte que així era com circulava llavors bona part de la informació científica (no és fins molt més tard que es generalitza la publicació impresa). "Hi ha cartes, descripcions de visitants que van consultar l'obra a El Escorial, de manera que es va poder reconstruir imatges i textos a partir d'aquestes còpies".

Còpia d'un dibuix de l'obra de Hernandez, en el Codice Pomar, conservat a la biblioteca de la Universitat de València.El 1960, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) va editar Obres Completes d'Hernández. Contenia el que havia estat publicat per l'Acadèmia Lincei i el que havia recuperat de còpies l'editor Casimiro Gómez Ortega (1741-1818). No obstant això, segueix sense ser realment tota la seva obra i, a més, els set toms de l'edició mexicana estan descatalogats, pràcticament no es troben més que en un grapat de biblioteques.

L'objectiu dels investigadors del CSIC, que treballen conjuntament amb investigadors de la UNAM, és recuperar tot el que puguin de l'obra perduda d'Hernández. Els investigadors col·laboren també amb centres d'Itàlia (l'Accademia Lincei) i dels EUA, on hi ha creixent interès per Hernández des de la publicació el 2000 de The Mexican Treasury: The Writings of Dr Francisco Hernández.

És un treball interdisciplinari que reuneix historiadors de la ciència i de l'art, lingüistes i especialistes en náhuatl (llengua principal dels nadius mexicans que va reproduir Hernández en la seva obra) i antropòlegs, entre d'altres. L'objectiu, explica Pardo, és descobrir el que es copia i manuscrits es conserven, i fer una edició completa de tot el que s'hagi pogut recuperar. Els científics han calculat que disposen del 60% del que hauria d'haver estat l'obra completa d'Hernández.

La bona notícia és que estan trobant més còpies manuscrites del que imaginaven. Es coneixien còpies en arxius de Roma, Mèxic, Madrid, Montpeller, Londres (traduccions a l'anglès), però estan apareixent més, especialment còpies de les més de dues mil imatges que pintors indis van realitzar per Hernández durant l'expedició. El projecte, que entra aquest any en la seva segona fase, compta amb finançament del Pla Nacional d'I+D i de la UNAM.

Per què Hernández, un científic de la talla dels més grans en la seva època, ha passat gairebé a l'oblit? "Per raons de diversa índole, però crec que la principal deriva de l'escàs interès per la cultura científica espanyola demostrat al llarg de diverses generacions. S'ha preferit afirmar que no existia i punt. A Mèxic és diferent, ja que allà fa molt més temps estudiant a Hernández, amb l'aportació més de destacats intel·lectuals de l'exili republicà. Com Germán Somolinos, que va dirigir la publicació de les Obres completes en els anys seixanta. "

FaLang translation system by Faboba