Alternatives no antibiòtiques contra el patogen 'Mge', emergent i de transmissió sexual
- Detalls
- Categoria: Ofertes tecnològiques
-
30 Oct 2018
Investigadors del CSIC i de la UAB han descobert el mecanisme a través del qual el bacteri Mycoplasma genitalium (Mge) s'adhereix a les cèl·lules humanes. Aquest bacteri emergent està desenvolupant resistència als antibiòtics. L'avanç, que s'ha patentat, permetrà explorar noves estratègies alternatives als antibiòtics per frenar l'adhesió i, en conseqüència, la infecció. La investigació ha generat la sol·licitud d'una patent internacional.
El desenvolupament ha estat liderat per Ignacio Fita, professor d'investigació de la Unitat de Biologia Estructural de l'IBMB-CSIC, i Oscar Quijada i Jaume Piñol, del laboratori de Biologia Molecular de l'IBB-UAB. El primer autor del treball és David Aparicio, investigador postdoctoral de l'IBMB-CSIC. Els resultats s'han publicat a la revista Nature Communications,
Mge és un patogen emergent responsable de diverses infeccions genitourinàries. En homes, és una de les principals causes d'uretritis (15-20%) i en dones, s'ha associat a quadres de cervicitis, malaltia inflamatòria pèlvica (PID), part prematur i avortament espontani.
Fins ara se sabia que l'adhesió del bacteri al tracte genitourinari té lloc per mitjà d'unes proteïnes, denominades adhesines, que reconeixen receptors específics en la superfície de les cèl•lules. En el cas d’Mge, aquests receptors cel•lulars es coneixen genèricament amb el nom d'àcids siàlics. Altres patògens importants com el virus de la grip també utilitzen els àcids siàlics com a receptors per unir-se a les cèl•lules.
En aquest estudi, els investigadors de l'IBMB-CSIC han determinat l'estructura tridimensional de l’adhesina P110 d’Mge unida a aquests receptors cel·lulars.
Han obtingut l'estructura molecular de l'adhesina P110 del bacteri unida als receptors celul·lars; i han vist que mutacions en la P110 impedeixen la unió
"Hem fet cristalls que contenien l’adhesina P110 unida a àcids siàlics i els hem difractat amb raigs X, la qual cosa ens ha revelat la posició exacta dels àtoms en la proteïna i hem pogut definir l'estructura en tres dimensions", explica David Aparicio, investigador de l'IBMB. Aquests experiments s'han dut a terme a la línia de llum XALOC del sincrotró ALBA de Cerdanyola del Vallès mitjançant cristal•lografia de raigs X.
Paral·lelament, científics de l'IBB-UAB han realitzat estudis in vivo amb cèl·lules humanes i han demostrat que mutacions en llocs concrets de la proteïna P110 impedeixen la unió d’Mge. Aquests resultats han permès confirmar la informació derivada de l'estructura tridimensional obtinguda.
Els resultats permeten entendre les bases moleculars de la unió d’Mge amb les cèl·lules humanes. "D'una banda, hem aconseguit informació clau sobre el procés de colonització, és a dir, la presa de contacte del patogen amb les cèl·lules de l'hoste. De l'altra, això ens permet desenvolupar fàrmacs alternatius als antibiòtics capaços de bloquejar l'adhesió d’Mge a les cèl•lules, com molècules que mimetitzin els receptors cel·lulars, o que estimulin la formació d'anticossos que inhibeixin la funció de les adhesines", explica Oscar Quijada , investigador de l'IBB.
La investigació ha propiciat la sol·licitud d'una patent internacional i s'ha iniciat una col•laboració amb el Servei de Microbiologia de la Vall d'Hebron (HUVH-VHIR) amb l’objectiu de lluitar contra l'aparició de resistències.
Actualment, les infeccions d’Mge són tan freqüents com les de gonorrea, una de les infeccions de transmissió sexual més conegudes. A més, Mge s'està convertint en un superbacteri resistent a tots els antibiòtics disponibles actualment.
Contacte:
Isabel Masip
VATC-CSIC
Tel 93 442 65 76
E-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.