Test per predir, amb un 90% de fiabilitat, el sexe dels peixos
- Detalls
- Categoria: Ofertes tecnològiques
-
25 Oct 2018
Científics de diverses institucions, liderats per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, han desenvolupat un test capaç de predir, amb un 90% de fiabilitat, el sexe dels peixos quan aquests encara són massa petits per a ser sexats. Identifica marques epigenètiques en llocs concrets de l'ADN.
Una investigació liderada per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC) ha desenvolupat un test per predir el sexe en peixos basat en la detecció de marques epigenètiques. Aquestes últimes són les marques químiques que estan a l'ADN i donen informació de com s'han d'expressar els gens.
Els resultats del treball, liderat per Francesc Piferrer, professor d'investigació de l'ICM-CSIC, s'han publicat a la revista Epigenetics. Com a resultat de l'estudi, el CSIC ha sol·licitat una patent europea per les potencials aplicacions pràctiques del mètode.
El test permet la predicció del sexe amb una fiabilitat propera al 90% i pot tenir aplicacions en aqüicultura i biologia de la conservació. En la producció aqüícola, permet determinar la proporció de mascles i femelles en els juvenils, el que pot contribuir a seleccionar els millors individus i augmentar la producció. En biologia de la conservació, el mètode permetria conèixer millor la demografia de poblacions salvatges, per millorar la seva gestió i conèixer la capacitat reproductiva d'espècies amenaçades.
Pot tenir aplicacions en aqüicultura i biologia de la conservació, per millorar la gestió d'espècies en risc
El desenvolupament s'ha dut a terme utilitzant el llobarro (Dicentrarchus labrax) com a model experimental. "Les marques epigenètiques ja s'havien aplicat recentment en la determinació del sexe d'un arbre, l’àlber balsàmic (Populus balsamifera), però aquesta és la primera vegada que s'aplica a un animal", explica Francesc Piferrer. "El mètode és útil per a la predicció del sexe en el llobarro, així com en altres espècies similars, però possiblement podria ser aplicat a altres vertebrats amb les adaptacions adequades".
L'estudi, que té de primera autora a Dafni Anastasiadi, investigadora postdoctoral de l'ICM-CSIC, i compta amb la participació de Núria Sánchez, doctoranda de l'ICM-CSIC, s'ha realitzat amb mostres obtingudes en el marc del projecte europeu AQUAEXCEL.
En aquest projecte, a més dels investigadors del CSIC, han participat també investigadors francesos de l'Institut Francés de Recerca per a l’Explotació del Mar (IFREMER) i de l’Institut Nacional de Recerca Agronòmica (INRA).
Contacte:
Juan Pablo Duque
Vicepresidencia de Transferencia
del Conocimiento- CSIC
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.